Des de que vaig conèixer la convocatòria per part de
STIC.CAT dels
Premis Blocs Catalunya, em vaig proposar seguir el fil d'aquest aconteixement. No negaré que en "algun" moment no m'hagi vingut al cap que el meu humil i particular blog pogués ser d'interès o d'estudi, però tampoc soc tan descerebrat com per pensar que es pugui competir amb la qualitat i la preparació que corre per aquest país. Per tant, la qüestió s'havia convertit més en curiositat que no pas res més.
L'arribada a l'Auditori de Girona, les acreditacions, el "penjament" al coll de les mateixes, les carpetes, les hostesses... tot em semblava que em venia una mica gros al principi. He de confessar que mai no havia estat en una acte d'aquests tan oficials i especialitzats, i el fet de no conèixer, en
principi, quasi a ningú em va fer sentir una mica desplaçat. Sort de la Sra. Vilapou que no es va separar del meu costat en cap moment. Gràcies.
Cares conegudes... doncs no gaires. No ens enganyem, les fotografies dels perfils dels blogs, twitter o facebook no acostumen a fer justícia a la realitat, i si un no és gens llençat a presentar-se, com un servdor, pot acabar la nit amb les mateixes amistats de quan ha sortit de casa. De tota manera, parlar amb en
Roi Marphille, la
Mir i en Manel i en
Saül Gordillo no està gens malament per començar. I al final sí que em vaig anar a desvirtualitzar a la
Trina Milan, a qui tenia moltes ganes de conèixer en persona real i a qui torno a felicitar per l'èxit de la nit, i, de rebot, em vaig saludar amb el
President Benach en una curiosa escena que em va recordar aquell acudit d'en Fernandes, que va un i diu "
i qui és aquell que hi ha al costat d'en Fernandes...?" Perdó, coses meves...
L'acte, que és del que s'ha de parlar, em va agradar, va ser lleuger, àgil (gràcies a en Roger de Gràcia... redundant...), amè, entretingut i molt interessant. Només amb els agraïments dels premiats ja es notava el nivell que hi havia. Un plaer per les orelles.
Podria criticar alguna cosa dels premis? Doncs si vull ser just... no. Per això ja hi ha altres opinions més especialitzades. Dels 25 blocs finalistes jo no havia entrat mai al 92%, i encara sóc generós, i per tant no sé si hi tindria massa dret.
Una cosa, això sí. Dels 5 blocs premiats,només n'hi ha un que passa dels 2 anys d'existència. M'agradaria que ens poguéssim assegurar la constància en aquests nivells, perquè començar un blog és fàcil, la gràcia és mantenir-se en el temps.
I per a tots aquells que al final van deixar passar l'ocasió, només els diré que es van perdre un "
piscolabis" digne d'un banquet de categoria.
Espero veure com evoluciona aquesta iniciativa, de veritat.
Ah, perdó, i felicitats als organitzadors, als guanyadors i als premis especials. Que "
lo" cortès no treu "
lo" valent.
