31.12.13

rebat.cat: S'acaba l'any del "bocata màgic"

Sense risc d’equivocar-me, un dels anuncis que han marcat aquest final d’any és el del “bocata màgic”, aquell entrepà sense res a dins i que, per art de màgia, té la facultat de què et puguis imaginar, amb olor inclosa, de què el vols… I, al final, aquella mirada de la mare…
Després podrem parlar de si és una creació, pur marketing o un reflex pur i dur de la realitat. Aquí cada un hi farà la seva anàlisi i tindrà també tot el dret a amagar-se del que li faci més por. La por a la realitat és una de les armes més destructives que existeixen....

17.11.13

rebat.cat: El dit, la sandàlia, la lluna i... Matrix

Sembla que encara ressona, i que ho farà per temps, la imatge de David Fernandez (CUP) amb la seva sandàlia (del peu dret si no ho recordo malament) a la mà. I en aquell moment no es va dedicar a donar cops a la taula, ni la va llençar sobre aquell a qui es dirigia, ni va fer cap altre gestualització exagerada com algunes que es van convertir en famoses i han quedat com a referents de les discussions polítiques a nivell mundial. El diputat Fernàndez, amb parsimònia, es va dirigir al… senyor Rato i li va recordar el símil que representava en la cultura musulmana aquest gest de brandar una sabata, al mateix temps que aprofitava per deixar-li anar unes quantes perles, ben...

31.10.13

De moderats i radicals

En l'evolució de l'anomenat "procés" (el que ens porta a la independència, és clar), hi anem trobant tota mena de variants, propostes, innovacions, algunes desitjades, altres posades amb calçador, però totes, només faltaria, legítimes segons ho marca la personalitat d'aquell que les proposa.
La darrera introducció és la "moderació", com a concepte que sembla voler plantejar la necessitat d'aigualir la flamarada del sector independentista o, si més no, del partidari del referèndum sí o sí. L'editorial de La Vanguardia del diumenge 27 d'octubre, "¿Quién teme a los moderados?", n'és l'origen.
I, com a conseqüència podem trobar, per exemple, avui a El Periódico, l'"Elogi del radicalisme" de l'Ernest Folch.
S'és radical per ser independentista i/o moderat per buscar terceres vies o voler mantenir la situació actual? Van renyides l'autodeterminació i la moderació?
El diccionari em diu que el moderat és aquell que defuig tot extremisme o tot excés.... I doncs?
Per a mi, la independència entra en la normalitat més absoluta, sense excessos ni extremismes, i entenc que la podem assolir després d'un procés ple de negociacions i determinació, de diàleg, com diu l'editorial godonià.
Com diu en Folch, al mateix temps el procés català és profundament radical. I ho és en el sentit que és trencador i arrossega un tossut inconformisme de revolta cívica. I doncs, una altra vegada?
Al final, ens perdem donant voltes i voltes en conceptes més de tertúlia que no pas de necessitat política ni ciutadana. Començaria a ser necessari que s'actués amb determinació. No podríem encunyar aquest terme com a principal?
Necessitem una resposta presa amb determinació sobre el referèndum, la data i la pregunta. No ho podríem tenir ja? Hem d'anar deixant que la iniciativa es desplaci tal com el pont aeri? A qui fa por portar la iniciativa?
A veure si actuem amb determinació d'una vegada!

4.10.13

El dentista i el Ple

- Saps l'acudit aquell del dentista?
- ??
- Sí, home... Un que va al dentista i quan està allà estirat i se li acosta a la boca amb les eines a la mà, l'agafa pels dellonsis i li diu: Eh que no ens farem mal?
- Ha, ha, ha, és bo.
- Doncs ahir, al Ple, se'l van explicar....
- ... ... ... ...

16.9.13

rebat.cat: No (ens) minimitzem

Un tòpic com dir “l’èxit de la Via Catalana de l’11 de setembre va superar totes les previsions”, apart de ser-ho no pot amagar una realitat que va ser espectacular però, que d’alguna manera, no era més que el fruit d’un conreu llargament treballat.
La comparació amb la gran manifestació de la Diada del 2012 és obligada tot i la diferència de model i de situació conjuntural. I, per això, cal valorar l’esforç de logística i d’organització tant a nivell de convocant com de participant. Es pot pretendre minimitzar fins al ridícul aquest esforç i es pot creure que tot es reduïa a fer unes passes des de la porta de casa fins a peu....

1.8.13

...... 8 ......


Si sou servits, encara trobarem alguna coseta de postres per celebrar-ho.... Vuit anys són vuit anys.... i són moltes escales pujades i baixades.

16.7.13

rebat.cat: Ens presentem als Premis Blogs Catalunya

Tot i la joventut d’aquest espai, vuit mesos des del desembre de 2012, ja podem parlar de 95 articles escrits, 22 col·laboradors i més de 16.000 visites. Aquestes dades potser no són més que números però posen sobre la taula una realitat prou remarcable: que hi ha gent que té ganes de dir coses, d’expressar-se, de deixar anar reflexions i opinions, de debatre i de rebatre....

3.6.13

Conversa d'Aplec

- Hola. Que no toques a l'Aplec, avui?
- No, avui hi toquen els bons, els de Champions
- Home... amb qui toques ara?
- Amb la Ciutat de Mataró
- Ah!... Però també ho sou de bons....
- Bé, anem fent....
- Apa doncs, bon dia!
- Adéu, bon dia!
.....
I així, fins l'any que ve

29.5.13

Rebat.cat: Passarel·la de bata blanca

Fa dies que no vaig al Corte Inglés, a Barcelona. És com passejar per una petita ciutat, no per l’ambientació ni l’atrezzo, sinó per la gent que et trobes. Et creues amb tots els tipus de gent que conformen una comunitat, els nivells socials, les edats, les condicions, una veritable mostra...

1.5.13

El parany de la IP

(...i parany rima amb ...any**)
El divendres passat vaig llegir que el proper dia 9 de maig es convocarà a Calella el Ple extraordinari que ha de tractar de la construcció de la futura Escola Salicrú a la Fàbrica Llobet-Guri.
El febrer l'AMPA de l'Escola havia anunciat que iniciava una recollida de signatures per impulsar una Iniciativa Popular (IP) que forcés el plenari de l'Ajuntament a pronunciar-se definitivament sobre el trasllat a la Fàbrica de l'escola.
Una IP és un procés de participació ciutadana que preveu el Reglament Orgànic Municipal pel qual un grup de veïns poden presentar propostes que hauran de ser debatudes en el Ple, sempre que vinguin avalades per un número determinat de firmes i que es compleixin un seguit de condicions. És important remarcar que l'article 101 especifica clarament que "les signatures hauran de ser legalitzades davant notari, o el secretari de l'Ajuntament", és a dir, d'una manera presencial de tots els firmants.
Quan en el seu moment, febrer de 2012, CiU va anunciar el compromís de la Generalitat en la construcció de la nova Escola Salicrú a la Fàbrica Llobet-Guri, quedava clar que això exigia la confirmació del Ple
municipal ja que hi havia en el futur projecte unes afectacions en volums i usos de la Fàbrica. Aquest punt va ser esgrimit per l'oposició des d'un principi per recordar al govern de CiU (8 regidors de 17) que, en algun moment, es necessitaria la complicitat d'algun altre grup. Això, que sembla tan bàsic, el consens davant un tema de ciutat tan important, ha sigut ignorat des d'un bon principi sobretot per part del mateix govern que no ha potenciat ni el debat ni la discussió del procés. Els tacticismes polítics han emmascarat des del primer dia tots els argumentaris.
Aquesta "amenaça" de l'oposició sobre CiU va iniciar  una estratègia del govern que passava per trobar el com i el qui feia la pressió sobre els tres grups. Del primer dia ja va quedar clar que el debat era "l'Escola a la Fàbrica o no hi ha escola" i, per tant, "o estás a favor de Can Llobet o estàs contra Calella". I aquest debat, CiU l'ha traspassat a l'AMPA. Els pares han sigut i són els encarregats, conscientment o inconscientment, de desgastar l'oposició i, en especial, el PSC i en Josep M. Juhé.
La presentació de la IP ha sigut el següent pas determinant. L'AMPA va presentar més de 700 firmes (en tenen més de 1.000) per avalar aquesta petició d'un Ple que debatés la ubicació definitiva. Aquestes signatures, afirmava la mateixa AMPA, només esperaven la "validació" de la Secretaria de l'Ajuntament i, segons sembla ser fins a dia d'avui, no estaven legalitzades com exigeix l'apartat 2 de l'article 101 del ROM, la qual cosa impossibilitaria i impossibilita la seva acceptació i, conseqüentment, la convocatòria del Ple a partir d'aquest supòsit.
Per què, doncs, si tot això és tan evident, no s'ha posat sobre la taula fins avui (i avui tampoc)? Per què CiU no havia convocat un Ple tan important si en tenia la possibilitat? Per què no ho ha fet l'oposició? Per què l'AMPA ha iniciat un procés que sabia que no podia prosperar? O no ho sabia? Qui ho sabia i "s'ha amagat" la informació? I no em direu que els regidors, del primer a l'últim, no tenen l'obligació de saber, o preguntar, què implica la utilització del ROM?
Resposta: CiU no ha mogut fitxa perquè ha traspassat la feina a l'AMPA i l'oposició tampoc perquè no van junts en el tema i, al final, tant el PP com ERC ja han dit que per ells no es deixarà de fer l'Escola a la Fàbrica. I, no ens enganyem, aquest tema desgasta molt, políticament....
Una vegada fet l'anunci de la convocatòria del Ple, quan encara no és públic com se salva la situació i, evidentment, no es pot tramitar la IP, el més lògic és que aquesta convocatòria es faci des dels partits (des de CiU, des d'uns quants, o des de la mateixa Alcaldia) i fent una petita "pirueta" s'agafi l'esperit de la moció de l'AMPA i així es doni una imatge de certa (falsa) unitat... La imatge, sempre la imatge....

Corolari final: En tot aquest procés la IP s'ha convertit en un parany (...que rima amb ...**) en el que s'ha utilitzat l'AMPA per aconseguir unes finalitats purament polítiques. L'Escola només és l'excusa per aconseguir un nou èxit d'imatge i una nova passada per sobre els partits de l'oposició, els quals han jugat un paper ben galdós. I a mi m'indigna aquesta utilització matussera que es fa des del poder. Un tema que des del primer dia hauria d'haver sigut de debat, diàleg, consens, transparència i participació ha quedat en un monòleg i en un procés d'entronització personal.

10.4.13

Transparència i veritat

Fa uns dies vaig tenir un intercanvi d'opinions o, millor dit, de comentaris, arrel d'una publicació d'en Carles Pascual a Facebook. La discussió, que vam deixar ajornada per continuar-la en un altre moment al voltant d'una taula que és el lloc on millor es poden lligar i deslligar les enteses i els malentesos, havia agafat un caire més agre en el moment en què jo vaig esmentar la paraula transparència, i ho vaig fer posant en dubte que
aquesta fos exemplar en el procés del que parlàvem, que no era un altre que el que es segueix al voltant de la construcció de la nova escola Salicrú de Calella.
I és que posar en dubte o en quarantena la transparència d'una acció o de qualsevol procés ha esdevingut avui com allò de "mentar la bicha" davant un supersticiós.... I no sempre hauria de ser així.
Personalment quedo meravellat de vegades que segons qui o quin polític sigui capaç de parlar constantment i  amb aires de suficiència i de magisteri sobre la transparència sense haver-ne fet la mínima reflexió del seu significat.
Transparència no és sinònim de "dir la veritat". La veritat ja se li suposa a un polític (o no?). La transparència és una actitud, una manera de fer, de treballar i de gestionar la informació. I aquesta manera de fer ha de ser oberta perquè tota aquesta informació que es gestiona, que gestiona el polític, no és, en cap cas, propietat de ningú més que de la ciutadania. I això comporta que no es pot amagar quin és el seu procés i el seu desenvolupament.
Si jo afirmo que, des del primer moment, hi ha hagut mancances de transparència en tot el que envolta la discussió de l'emplaçament i la construcció de l'Escola Salicrú, no estic dient que s'hagi faltat a la veritat o que s'hagi mentit; estic assegurant que no totes les cartes s'han posat sobre la taula i que s'ha amagat informació deliberadament o, dit d'una manera més eufemística, per interessos polítics de partit.
I el que em temo és que això encara no s'ha acabat aquí....

13.3.13

Rebat.cat: Amb el vade.cat i #cpinfocalella

Aquesta és l'entrada número 44 al rebat.cat. En poc més de tres mesos fins a 16 col·laboradors han invertit una part del seu temps en preparar un o més articles que hem publicat en aquest digital. La idea inicial d'oferir un espai obert a l'opinió segueix donant els seus fruits. No és cap projecte tancat, al contrari, és un portal obert de bat a bat a tots aquells que tinguin ganes d'encetar conversa, abocar projectes o posar damunt la taula alguna reflexió que, encara que sigui “tangencialment”, ....

17.2.13

4.2.13

Rebat.cat: Jo vaig votar no a la Constitució?

L’any 1978 me’l vaig repartir entre els 18 i els 19 anys. Era un universitari amb les inquietuds que això comportava aleshores; no sé si ara és això ben bé igual, però molt em temo que una gran majoria del jovent, i no pas per culpa seva, va abaixar la guàrdia fa uns quants anys…

1.2.13

Una vintena d'aturats més a Calella

Aquest matí els treballadors de Gallostra S.A. hem conegut la resolució judicial que ens afecta en el procés de tancament de la fàbrica. El resultat inicial no ens ha sorprès massa, 20 dies per any treballat amb un màxim d'un any de sou, la sentència mínima. Però sí que inclou també un seguit de consideracions, d'afirmacions, vaja, sobre l'activitat i el procediment de l'empresa. Temps hi haurà perquè els jutges hi vagin treballant....
Després hi ha hagut abraçades, cares alegres i llàgrimes. La tensió de tots aquests mesos ha d'anar sortint mica en mica.
Intentar resumir ara les sensacions viscudes, la transcendència de les decisions preses com a conseqüència de la injustícia comesa per uns empresaris culpables de mala gestió i, per què no dir-ho, d'estafa a 123 persones, és molt complicat. Confesso que jo no estava preparat per passar aquest tràngol. Ni jo ni cap dels meus companys ens mereixíem viure aquesta experiència.
Però sempre ens quedarà el record dels llaços establerts entre nosaltres i de la solidaritat de tanta gent que ha vingut a donar-nos allò que tenien. Des dels representants públics fins a les associacions de veïns, entitats, particulars, establiments, dit així sense posar noms, tots ells han anat apareixent en aquests dies de lluita, de veritable lluita per defensar uns drets que ens han estat trepitjats i arrencats d'arrel.
I, permeteu-me, vull fer menció especials als avui tan vilipendiats i menyspreats representants polítics. Jo, només tinc paraules d'agraïment cap a ells, els que he vist i els que ens han fet arribar el seu suport. Sé que és molt fàcil, i en certa manera cert, dir que han aparegut quan les càmeres han sigut properes, quan el "rèdit" era fàcil d'aconseguir, però pels que érem allà, totes les mostres d'afecte i els senyals d'ajut han sigut vitals.
M'ho deia en un missatge privat un diputat al Parlament: "També volem traslladar-vos que volem ser molt respectuosos amb la situació que esteu passant i volem evitar la sensació que algú pot tenir que fem les coses per "fer-nos la foto". Treballarem amb discreció i quan vulgueu ens veiem".
Jo en tinc prou amb això. Com a mínim això... I això no ho he vist per part dels representants de la meva ciutat, de Calella. En tots aquests dies no hem rebut cap mostra de suport, ni d'interès, ni cap oferiment des de l'Ajuntament de la ciutat. No parlo de mostres de suport personal (que n'he rebut), parlo d'aquell missatge al grup que et provoca una sensació de complicitat, que et fa mirar el futur (tots estem al voltant d'una edat complicada en aquests temps difícils) amb una mica d'esperança. Jo volia veure com la vintena de calellencs que en uns dies serem a l'atur ens podíem mirar els uns als altres amb una sensació de "suport institucional".
Doncs res d'això. Estic dolgut, no me n'amago. Estic emprenyat i indignat.
I no vull acabar dient que per la fàbrica han passat parlamentaris d'aquí o de Madrid, i regidors i un alcalde, i periodistes de diaris i de cadenes també d'aquí i d'allà; vull acabar recordant que he vist molta solidaritat, molta complicitat, molts ulls brillants...
Però sí, també estic dolgut, emprenyat i indignat.