1.2.13

Una vintena d'aturats més a Calella

Aquest matí els treballadors de Gallostra S.A. hem conegut la resolució judicial que ens afecta en el procés de tancament de la fàbrica. El resultat inicial no ens ha sorprès massa, 20 dies per any treballat amb un màxim d'un any de sou, la sentència mínima. Però sí que inclou també un seguit de consideracions, d'afirmacions, vaja, sobre l'activitat i el procediment de l'empresa. Temps hi haurà perquè els jutges hi vagin treballant....
Després hi ha hagut abraçades, cares alegres i llàgrimes. La tensió de tots aquests mesos ha d'anar sortint mica en mica.
Intentar resumir ara les sensacions viscudes, la transcendència de les decisions preses com a conseqüència de la injustícia comesa per uns empresaris culpables de mala gestió i, per què no dir-ho, d'estafa a 123 persones, és molt complicat. Confesso que jo no estava preparat per passar aquest tràngol. Ni jo ni cap dels meus companys ens mereixíem viure aquesta experiència.
Però sempre ens quedarà el record dels llaços establerts entre nosaltres i de la solidaritat de tanta gent que ha vingut a donar-nos allò que tenien. Des dels representants públics fins a les associacions de veïns, entitats, particulars, establiments, dit així sense posar noms, tots ells han anat apareixent en aquests dies de lluita, de veritable lluita per defensar uns drets que ens han estat trepitjats i arrencats d'arrel.
I, permeteu-me, vull fer menció especials als avui tan vilipendiats i menyspreats representants polítics. Jo, només tinc paraules d'agraïment cap a ells, els que he vist i els que ens han fet arribar el seu suport. Sé que és molt fàcil, i en certa manera cert, dir que han aparegut quan les càmeres han sigut properes, quan el "rèdit" era fàcil d'aconseguir, però pels que érem allà, totes les mostres d'afecte i els senyals d'ajut han sigut vitals.
M'ho deia en un missatge privat un diputat al Parlament: "També volem traslladar-vos que volem ser molt respectuosos amb la situació que esteu passant i volem evitar la sensació que algú pot tenir que fem les coses per "fer-nos la foto". Treballarem amb discreció i quan vulgueu ens veiem".
Jo en tinc prou amb això. Com a mínim això... I això no ho he vist per part dels representants de la meva ciutat, de Calella. En tots aquests dies no hem rebut cap mostra de suport, ni d'interès, ni cap oferiment des de l'Ajuntament de la ciutat. No parlo de mostres de suport personal (que n'he rebut), parlo d'aquell missatge al grup que et provoca una sensació de complicitat, que et fa mirar el futur (tots estem al voltant d'una edat complicada en aquests temps difícils) amb una mica d'esperança. Jo volia veure com la vintena de calellencs que en uns dies serem a l'atur ens podíem mirar els uns als altres amb una sensació de "suport institucional".
Doncs res d'això. Estic dolgut, no me n'amago. Estic emprenyat i indignat.
I no vull acabar dient que per la fàbrica han passat parlamentaris d'aquí o de Madrid, i regidors i un alcalde, i periodistes de diaris i de cadenes també d'aquí i d'allà; vull acabar recordant que he vist molta solidaritat, molta complicitat, molts ulls brillants...
Però sí, també estic dolgut, emprenyat i indignat.
Publica un comentari a l'entrada