Per Santa Llúcia un pas de puça,
per Nadal un pas de pardal,
per Sant Esteve un pas de llebre,
per Any Nou un pas de bou,
per Santa Inès una hora més,
per Sant Pau l'hora hi cau,
per Sant Maties tant de nit com de dies...
31.1.10
30.1.10
25.1.10
Un país de presses
...i de temps perdut.
Ahir estava llegint al diari les darreres informacions sobre el Cementiri Nuclear que ens porta a tots ben esverats. Poca broma, que deia aquell.
Però el que em va fer pensar una mica no va ser el tema en sí, i la seva gravetat, sinó un parell de detalls: el primer, el fet que això no és una qüestió que ha sorgit ara, de cop; això porta anys i anys sobre la taula. O, millor dit, dins els calaixos. Per què?
Per què som aquest país de presses, que té els temes donant voltes, ara no toca, ara vénen eleccions, ara les enqestes no ho aconsellen, govern rera govern, i, al final, s'ha de decidir, en quatre mesos, un tema que en altres països ha sigut un debat prioritari durant un munt d'anys?
I l'altre punt: aquests temes "de presses" sempre van acompanyats de quantitats de diners. Sembla ser que prop de 8 milions d'euros a l'any s'emportarà el poble escollit i rodalies... És com un enterrament de primera...
Com el pla E (el plan-Zapa): aquí téns uns milions d'euros però t'has de decidir abans detres mesos. Què vols fer? Va, afanya't! Una Riera? Doncs has de dir com la vols, però ja!
Les presses són males conselleres, diu la gent (més) gran...
Ahir estava llegint al diari les darreres informacions sobre el Cementiri Nuclear que ens porta a tots ben esverats. Poca broma, que deia aquell.
Però el que em va fer pensar una mica no va ser el tema en sí, i la seva gravetat, sinó un parell de detalls: el primer, el fet que això no és una qüestió que ha sorgit ara, de cop; això porta anys i anys sobre la taula. O, millor dit, dins els calaixos. Per què?
Per què som aquest país de presses, que té els temes donant voltes, ara no toca, ara vénen eleccions, ara les enqestes no ho aconsellen, govern rera govern, i, al final, s'ha de decidir, en quatre mesos, un tema que en altres països ha sigut un debat prioritari durant un munt d'anys?
I l'altre punt: aquests temes "de presses" sempre van acompanyats de quantitats de diners. Sembla ser que prop de 8 milions d'euros a l'any s'emportarà el poble escollit i rodalies... És com un enterrament de primera...
Com el pla E (el plan-Zapa): aquí téns uns milions d'euros però t'has de decidir abans detres mesos. Què vols fer? Va, afanya't! Una Riera? Doncs has de dir com la vols, però ja!
Les presses són males conselleres, diu la gent (més) gran...
reflexionat i escrit per vilapou
vilapou
19.1.10
Una taula rodona i un camió
El divendres passat em van convidar a una Taula Rodona que tractava sobre "Activisme Social a la Xarxa". Va ser a Cabrils i a iniciativa del diari digital "Tu ets Cabrils": en Bernat Costas, com a politòleg i blocaire, que hi va posar la visió més teòrica per iniciar la vetllada, en Jordi Teixidó, que va explicar els inicis, el perquè, el com i el quan del Tu ets Cabrils, jo mateix que vaig parlar del meu començament blocaire i de la iniciativa de la Maresmesfera, i l'Andreu Sala, membre de l'ONG "Dentistas sobre Ruedas" i un autèntic activista i agitador social, a la xarxa, fora de la xarxa i llençant-se sense xarxa si cal. Tots, això sí, seguint les directrius del moderador, en Francesc Ponsa.
Aquesta mena de trobades el que ténen (i sobre tot aquesta) és que acabes dialogant, debatint i exposant les diverses visions,de ponents i públic, de tots aquests temes que són tan actuals i tan virtuals a la vegada.
Així pots parlar de la necessitat que ténen alguns sectors d'endinsar-se en aquest món 2.0, com també de la banalitat que hi pots trobar, de les possibilitats socials i públiques, de complicitat, d'implicació i de credibilitat.
I tot envoltant d'un "bon rollo" quasi insultant. Què més es pot demanar?
Doncs sí, encara es pot demanar més, es pot demanar un camió (m'hi falta la "n" final que hi dóna més força, no?). L'Andreu i l'ONG el necessitaríen, així de senzill. I la xarxa, perdó, la Xarxa, amb majúscula també està per això, per la solidaritat. No sé si arribarem a algun lloc, però tot és qüestió de començar:
Es necessita un camió IVECO 100E15 , o similar.
El mateix divendres a la nit es va donar el tret de sortida a la campanya; ara es tracta de ser una mica gota malaia, una mica incissius i una mica insistents.Repte llençat!!! Escampeu-ho!!!
reflexionat i escrit per vilapou
vilapou
18.1.10
13.1.10
Activisme social a la xarxa
Bernat Costas, politòleg i blocaire
Andreu Sala, membre de l'ONG 'Dentistas sobre ruedas' i blocaire
Jordi Teixidó, impulsor del diari electrònic "Tu ets Cabrils"
Modera: Francesc Ponsa, periodista i blocaire---------------------
Divendres, 15 de gener de 2010, a les 20 h.
Biblioteca de Cabrils
reflexionat i escrit per vilapou
vilapou
10.1.10
Tarda de rebaixes
Ja està clar que quan es parla "d'anar de rebaixes" s'ha de parlar d'un matí, d'una tarda o d'un dia.
Només que et quedes amb sensacions: sensació de que t'enganyen, que no t'ofereixen el que hi havia la setmana passada de certa qualitat, que compres per comprar, que et poses de mal humor perquè sí, que acabaríes donant cops de colze per una samarreta que només et posaràs el cap de setmana per estar per casa, que vius en un món rodejat per gent que no t'interessa el més mínim, que estaries millor a casa fent el ronso, que has de ser un bon tiet i t'has d'empassar el que calgui, que això de les rebaixes és un absurd...
Que dilluns toca començar el règim perquè sembla que hagin canviat la mida de les talles... però que a casa encara hi ha torrons...
No podria ser: "estona de rebaixes"? o "hora de rebaixes"?
Resposta: No.Doncs ahir a la tarda, el primer dissabte de després de festes, és a dir el primer dissabte de rebaixes, pròpiament dit, em vaig plantar en un CC (centre comercial) amb família inclosa.
Aquí hauria d'acabar aquest post... Què es pot explicar?Només que et quedes amb sensacions: sensació de que t'enganyen, que no t'ofereixen el que hi havia la setmana passada de certa qualitat, que compres per comprar, que et poses de mal humor perquè sí, que acabaríes donant cops de colze per una samarreta que només et posaràs el cap de setmana per estar per casa, que vius en un món rodejat per gent que no t'interessa el més mínim, que estaries millor a casa fent el ronso, que has de ser un bon tiet i t'has d'empassar el que calgui, que això de les rebaixes és un absurd...
Que dilluns toca començar el règim perquè sembla que hagin canviat la mida de les talles... però que a casa encara hi ha torrons...
reflexionat i escrit per vilapou
vilapou
6.1.10
4.1.10
Avui sí: el primer sol de l'any
Si abans d'ahir vaig confessar no haver sigut capaç de llevar-me per anar a caçar el primer sol de l'any i us deixava el del segon dia... avui puc esmenar la malifeta i, gràcies a en Joan, presentar-vos el primer sol de l'any 2010. Us deixo també la primera lluna, que a aquella hora matinera es disposava ja a retirar-se, i una escala que el mateix Joan m'havia enviat fa un temps.
reflexionat i escrit per vilapou
vilapou
2.1.10
El segon sol de l'any...
Des de fa quatre anys que tenia el costum de pujar la imatge del primer sol de l'any, el d'allà les 8 del matí de l'1 de gener. Els tres primers anys coincidia amb que, per raons "professionals", jo a aquella hora estava tocant al Far de Sant Sebastià, i l'any passat per... afició.
Però aquest any ja no he pogut.L'edat? La mandra? La son?
No ho sé, però a les vuit, i a les nou, i a les deu, jo estava dormint.
Per tant, ho he passat al dia 2 de gener i al migdia.
Aquí teniu el segon sol de l'any, sota els núvols.
reflexionat i escrit per vilapou
vilapou
Subscriure's a:
Missatges (Atom)