28.8.14

Fira i Festa Major a 70.000€/dia

Aquesta setmana s'han presentat la Festa Major i la Fira de Calella 2014. Seran cinc dies, del divendres 19 al dimarts 23 de setembre, plens d'activitats, d'emocions, de país, de ciutat: serà una Fira a flor de pell i una Festa Major farcida de moments de felicitats, com es deia en aquella presentació.
I aquests dos esdeveniments tenen uns pressupostos d'uns 156.000€ i 200.000€ respectivament, és a dir 356.000€ a repartir entre cinc dies. La veritat és que les xifres no varien gaire dels darrers anys (ja el 2012 vaig escriure aquest post) però aquest 2014, a vuit mesos de les eleccions municipals, ja estava clar que no hi hauria cap mena de restricció. Fins i tot potser hem d'estar contents que no s'hagi llençat més encara la casa per la finestra.
Per fer una mica de comparativa o per agafar alguna referència, podem dir que aquests pressupostos representen que des del govern de l'Ajuntament de Calella s'ha programat una despesa d'uns 70,000€ diaris, una mica més d' 11.000.000 de pessetes, de divendres a dimarts, cada dia. Pràcticament mig milió de pessetes cada hora, dia i nit....
Si considerem que el Pressupost Municipal 2014 és de 18.789.185€, això representa 51.477€ cada dia de l'any. Durant els dies de Fira i Festa Major es gastarà més en actes que no pas en tota la previsió pressupostària del municipi sencer.
No crec que sigui una qüestió de reduir més o menys els programes respectius sinó del model de ciutat i lleure que volem. Algú creu que no es podrien fer unes festes prou lluïdes si només es gastessin, per exemple, 8 milions de pessetes cada dia? Em sembla que sí, i això suposaria 90.000€ més que podrien anar a Serveis Socials, Ensenyament, Joventut o a lluitar per la disminució de l'atur (no a imatge, publicitat o promoció sectorialitzada). I amb unes festes de 266.000€.
I amb tot això, segur que tampoc sabrem quina és la previsió d'ingressos ni quin serà el resultat final. Aquestes dades no es donen mai o, en tot cas, no es publiquen mai. La transparència, de què tant es presumeix, va força més enllà que complir un llistat de 85 punts d'una generalitat més que discutible. Si de la informació accessible que proporciona el govern local no som capaços de saber quant ens costen les festes, les campanyes o quin és l'estat actualitzat de l'economia local, poca cosa tenim.
La cultura, i les festes inclouen un grapat d'expressions culturals, no ha de donar beneficis econòmics, no cal, però el segell que ha de marcar els seus pressupostos és el de la lògica, la sostenibilitat econòmica i la contenció, sobretot en aquests anys que estem vivint.
Cada any s'acostuma a proposar, des d'un sector o altre, que caldria replantejar el sentit de la Fira, o el seu plantejament econòmic, però per més anys que passin, el debat no passa d'aquí i els partits de l'oposició (probablement pensant que el dia que governin seran ells els protagonistes d'aquell aparador) aparquen la qüestió després de passar-hi de puntetes.
La política actual està canviant i el municipi és el primer espai que ha de notar que el debat i la participació dels ciutadans són qui han de protagonitzar els grans esdeveniments locals.

26.8.14

Alcaldes/esses per majoria absoluta del 40%?

Fa uns mesos van anar prenent cos les reformes que pretén fer el Partit Popular quant a l'elecció dels alcaldes. A ningú se li escapa que el poder polític comença per l'àmbit local i va pujant cap amunt. Per tant, doncs, el control del procés electoral i la retallada o la uniformització de les competències donen la clau del control d'aquest poder.
El cavall de batalla del PP és, en aquests moment, aprovar la reforma que doni la majoria absoluta i per tant l'alcaldia a aquella força que obtingui un 40% dels vots. La tranquil·litat a l'hora de governar i el rebuig als pactes múltiples de partits per evitar l'elecció d'un cap de llista, són les raons principals que s'esgrimeixen. Segons Mariano Rajoy una llista que treu el 40% dels vots és la que vol la majoria dels ciutadans i, en canvi, la suma de diverses forces que sumin més d'un 50% no és prou representativa ja que, segons ell, el "poble" no ha escollit al futur alcalde sorgit d'aquest sistema.
Curiosa reflexió, si l'agafem literalment. Com expliquem al jovent, futur del joc democràtic, o a qualsevol ciutadà, que el 40% mereix governar davant un 60% que tenen una opinió contrària i unitària sobre qui volen que governi el futur del seu municipi?
El "joc democràtic" es basa en el debat, la negociació i el pacte o, en el seu cas, l'acceptació de la voluntat de la majoria. Fer que un 40% dels vots doni la majoria absoluta per decret és falsejar tant els resultats de les eleccions com el mateix sentit de la democràcia.
Si fem una extrapolació als resultats de les eleccions municipals de Calella el 2011, tindríem que CiU, que va obtenir un 40,17% dels vots, hagués obtingut automàticament l'alcaldia i la majoria absoluta dels regidors. El novè l'hagués guanyat precisament al PP que passaria de dos a un.
De fet, probablement tampoc s'hauria notat massa aquest pas a la majoria absoluta ja que en aquesta legislatura CiU no es pot queixar pas molt de tenir una oposició que faci una feina gens organitzada ni gaire contundent. Però el fet és que amb un 59
% de la voluntat popular no favorable a la llista de CiU, aquesta tindria majoria absoluta.
També mereix ser comentat que amb aquesta nova llei electoral qualsevol força minoritària tindria molt més car aconseguir un regidor (Entesa per Calella va obtenir 307 vots i en necessitaria una seixantena més).
El resum és que el Partit Popular vol intentar salvar el màxim de càrrecs possibles imposant aquest nou concepte de majoria absoluta. I això, que ara per ara no és recolzat per ningú més, no ens enganyem, també afavorirà, en alguns casos, a altres grups majoritaris en els seus escenaris, com PSOE, CiU, PNB, ..., mentres que les formacions més petites o les noves que entraran en escena ho tindran molt més complicat.
Democràcia.
---------------
(Quan surti la nova legislació no deixeu de llegir la lletra petita, perquè en algun lloc o altre s'aprofitarà per seguir retallant l'autonomia municipal)

19.8.14

rebat.cat: D’himnes i “cavallitus”

L’estiu és, per tradició i per lògica, el temps en què les ballades de sardanes fan el seu “agost”, i mai millor dit. Per ser l’època de l’any que és i per per pures raons climatològiques, és quan s’escau el ball a la plaça. Durant aquests mesos trobem com molts pobles han programat la seva temporada d’audicions, i places i passeigs en són els escenaris naturals de la majoria.
He de confessar que tot i el pas dels anys .....

1.8.14

...... 9 ......


Tot i que cada vegada costa més trobar el moment...
Tot i que les demés xarxes apreten de valent...
Tot i que el temps passa sense que ens n'adonem...
Tot i que l'edat pesa...

9 anys de blog són 9 anys de blog!!!