31.1.06

Sis mesos igual a mig any

Avui no pensava escriure però tot de cop i a aquestes hores (les tantes), m'he adonat que fa sis mesos sis que vaig començar el bloc o blog o, millor dit, avui tanco (arrodoneixo) sis mesos sis de bloc. Em faig un homenatge i l'escala d'avui és...musical!!!

30.1.06

Que baixi més aigua

Sí, així, de dalt a baix i sense parar. Després ens queixerem, però si més no, potser que s'omplin ja els embassaments d'una vegada. Veure baixar l'aigua té el seu encant encara que és preferible veure que baixi pel seu camí, que la natura és molt sàvia i millor no tocar-li allò que no sona. Podríem parlar molt de les rieres, de la seva cura, del seu cobriment (?), però això és un tema que no conec massa i millor deixar-ho pels que hi entenen una mica.
I què passa si l'aigua es troba una escala al seu pas? Doncs avall va! Que l'aigua no coneix aquella dita de "abans d'entrar deixeu sortir". Compte amb l'aigua!! Per una vegada que trobo una escala ampla, ben acabada i amb dues baranes...
Aquesta imatge està treta del llibre "El nostre temps", un llibre molt amè i interessant que també col.labora en una bona causa.

29.1.06

Pateixo

Pateixo quan veig imatges com aquesta. Pateixo perquè m'agrada i allò que m'agrada em comporta un sentiment de protecció i això em fa patir. Pateixo mirant i pensant com és de llarga aquesta escala quan téns pressa, quan no pots esperar tant de temps a arribar a dalt i et canses, i no acabes mai de ser a dalt. Pateixo pensant què et pot passar si rellisques, si fas un mal gest. Pateixo perquè no et pots agafar enlloc (p... baranes). Pateixo pensant en qui ha d'anar carregat i el camí més curt és aquest. Pateixo, és clar, pels músics que han de passar per aquí. Pateixo, evidentment pel meu amic contrabaixista si hagués nascut en aquest carrer.
És una escala que em fa patir.

28.1.06

Temps de neu

Aquests dies que neva són dies de tòpics. Tots tenim unes frases fetes que ens anem repetint. A la zona on visc no ha nevat, bé, ahir queien unes volves mini-size que provocaven unes cares d'admiració inexplicables. Total, ni va quallar. Però tothom feia unes anades i vingudes a les finestres constantment. I el tòpic més retòpic és aquell de "que no estem preparats", i que a tal o qual lloc (sempre a Europa) doncs que "allà sí". Home, que vols que t'hi digui.
De totes maneres el que sí que us prego és que vigileu si pugeu o baixeu una escala plena de neu, o de gel; agafeu-vos bé a les baranes, i molt de compte!
Això sí, per la meva feina de músic una conseqüència: demà s'han suspès les sardanes.

27.1.06

Feia dies?

Feia dies que no publicava una fotografia d'aquestes tan clares d'empostissat típic. Està clar que amb aquesta temàtica vaig començar el bloc i déu n'hi do de les escales d'escenaris que he mostrat fins ara (només heu de fer un tomb per aquella secció allà a la dreta, "Mosaic d'escales: petits àlbums"). Però la "febre" per escriure cada dia m'ha fet derivar cap a les escales "en general". De tota manera els principis són els principis, i aquí tenim un bon escenari tot de fusta (comencem bé), amb una escala més aviat ample en relació al total. No té barana (normal) però això no sembla greu. Em quedo amb el detall dels dos nivells. Habitualment hi ha una certa diferència d'alçada entre l'un i l'altre, i així tots els músics poden tocar asseguts (home, el contrabaix no!) sense que els del davant tapin als del darrere i aquests posin els seus instruments a l'orella dels del davant (...). Però en el cas d'avui hi ha tan poca diferència que no acabo de veure quina gràcia té. Però vaja, més val això que res.
Ha començat el jazz
Us deixo aquesta imatge (Gorka Benítez) de la primera sessió del Cafè Jazz.
(imatge una mica "pillada", però imatge-testimoni).

26.1.06

La platja a l'hivern

Doncs m'he quedat a la platja. Un dia de sol, a l'hivern, és perfecte per passejar per la platja o a la vora de la platja, això a voluntat del consumidor. I si a més és llarga, ampla, extensa, la tranquilitat esdevé de pecat mortal. Mirar el mar, mirar el cel, fins i tot mirar una mica el sol, així, de tu a tu, encara que guanyi ell. I, evidentment, trobaràs una escala,un moment o altre. Però en aquesta escala millor quedar-s'hi una estoneta asseguts i tornar a mirar el mar, el cel, el sol...

25.1.06

Segueixo a dalt

Sí, sí, que em sembla que em quedaré un d'aquests miradors i me l'instal.laré a casa, al jardinet (quin?) o al balcó (ah!), i des d'allà aniré mirant com evoluciona tot. Estic "nerviosíssim" per veure si tenim papers però no estatut (ara ja el poso en minúscules, i gràcies), o tenim estatutet però no papers o "ninguna de las dos". Quina feinada que se m'ha girat!
Però si no, faré com aquells dos del fons de la foto que s'ho agafen la mar de bé vora el mar, que bé!
Sí, sí, estic molt nerviós.

24.1.06

Mirem-ho des de dalt

Cada dia parlant d'escales i em surt un títol tan poc original com aquest de "mirem-ho des de dalt". Però potser ara ens hauríem de mirar les coses amb una mica de distància. I per això res millor que una escala que ens porti a un mirador. Com aquest del Delta. Quina escala, quina modernitat, quin disseny. Els ocells deuen al.lucinar quan veuen aquest bolet allà a terra amb uns caparrons que es mouen i els van seguint tots els moviments. La seva intimitat a l'abast de tothom. Amb llum i taquígrafs que reclamen alguns polítics. Hi ha coses que s'han de fer realment a la intimitat.
I una mica de Jazz
Us deixo un enllaç per si podeu o voleu passar per Calella (Maresme) i gaudir de molt bon Jazz

23.1.06

Un altre dia històric?

Quants dies s'han calificat ja d'històrics amb tot això de la política en els derrers mesos? Doncs aquesta setmana més. Bé, em sembla que avui jo també em "posicionaré":
Jo que em declaro ....ista, ....ista, ....ista i, fins i tot ....ista, he de dir que l'Estatut que s'hauria d'aprovar és el que va sortir del Parlament (per això el devien fer aquells a qui vam votar) i punt. Però com que està clar que d'això res, és a dir, i en termes d'escales, que no tenim una escala normal sinó que avui ja només ens en queda una com la de la imatge, doncs el que toca ara és fer un canvi a nivell d'Estat sencer. "A saber": que CiU entri al govern de Madrid, i que tots els governs a nivell de Catalunya es transformin també en PSC-CiU, tots (des dels locals fins al nacional). Què lograrem amb això? Doncs que en els 2 anyets (més o menys) que queden, es clarifiquin les coses, les majories manin i ens expliquin realment què volen fer o, en tot cas, que peti tot (millor la primera opció). Jo, que sempre he sigut de les minories ho preferiria així i a veure si les minories també s'aclaren i es posen a lloc.
I no parlo en broma! Si algú dels de dalt em llegís...
(Continuarà... segur)

22.1.06

Mira que bé que quedarà!

Jo els aniré donant arguments per què no es pensin que això de voler els papers de retorn a casa és un acte de rebequeria o de ves a saber què. Quan tornin (costa tant fer 700 km!) o, millor dit, quan arribin, els posarem en uns mobles amb unes lleixes que faran que no caiguin, que puguin estar en ordre, que "algú" els pugui, fins i tot, mirar (ooohh!!!). Què es pensen? Potser es pensen que els volem només per fer la guitza. No homes, no, els volem senzillament perquè són d'aquí, dels seus propietaris, i res més. Això sí, els tindrem ben posats l'un al costat de l'altre. Com aquests de la foto. Eh que és senzill?

21.1.06

Arriben o no aquests papers?

Sembla que tardarà la cosa. Si un dia arribo a dir, o a escriure, el que penso de tots aquests temes i de les nostres relacions amb els veïns d'escala o d'edifici (per dir-ho d'una manera correcta), em sembla que el post del dia quedarà força lleig.
Jo, en tot cas, ja tinc preparada una llibreria per posar-hi els "legajos" (bonica paraula, que el castellà en té de molt boniques de paraules, llàstima que alguns les ordenin tan malament). I, evidentment, una escala per arribar a dalt de tot amb seguretat. Ànims senyors conductors i accelerin, accelerin, senyors conductors.

20.1.06

La distància


La distància ens dóna molta més perspectiva, tant si parlem d'imatges com si parlem de circumstàncies. No llencem mai la nostra escala particular.

19.1.06

Penseu en el temps

Aquí anem despistant amb una cosa o altra, amb alguns papers que han de tornar, algun estatut, algú que baixa d'un arbre, algun militar dient "coses", anem marejant la o les perdius, que em sembla que en tenim moltes de perdius escampades. I quasi ens oblidem que som al mig de l'hivern. Ep! Que el temps sembla que ens dóna "peixeta" però algun dia ens la fotrà. Aneu repassant l'armari de tant en tant per veure si el teniu a punt de revista (uf!). Vaja, que no us pensessiu pas que això s'ha acabat.
Ull viu! No badeu!

18.1.06

Tranquilitat

Ara em ve bé una mica de tranquilitat. Si més no d'esperit. No us passa de vegades que el cos, però sobretot la ment us demanen tranquilitat? I, si ho dieu, més d'un pensa que com pots estar cansat? Però és una qüestió personal. És un mateix que s'ho nota. Però aleshores, en aquell moment, resulta que no toca, que has de seguir fent la vida habitual (com tothom).
Doncs mira, jo m'evadiré al Matarranya. Ja n'he mostrat un parell d'imatges, i la veritat és que aquella terra, encara que al primer moment no ho sembli, en desprèn molta de tranquilitat.

17.1.06

Ah, els detalls!

Sí, sí, què seria de la nostra vida sense els detalls? De tota mena. Però els més interessants són els petits, aquells que trobes un moment determinat i que no t'hi havies fixat. I dels paisatges, què? Fem una fotografia i després, de cop, ens adonem de tot un munt de detalls. De la imatge d'ahir, com que en tenia unes quantes fotos, n'he triat una que ens mostra el detall de la part alta de l'escala, amb els escalons, la "visera" i l'"anunci" de la T.V.
Quin detall!

16.1.06

Si plou, cap problema

Es veu que la gent quan pujava per aquesta escala estava molt preocupada pels dies de pluja. I aleshores hi va haver un "enginyer" que va agafar el tema com una qüestió personal i va dir: -Tranquils, covilatans! A partir d'ara ja no us mullareu més quan plogui i feu aquest camí. Des d'aleshores aquell home és dels més considerats de la Vila i estan pensant ja de fer-li un carrer amb la seva placa, o, fins i tot una plaça amb brollador (d'aigua) al mig. També sembla que el volen incloure en una gran enciclopèdia en aquella secció on hi ha dos altres enginyers ben coneguts: un relacionat amb unes drassanes i l'altre amb un rellotge de sol.
P.D. A l'enciclopèdia, estan parlant si obren un apartat dedicat als caçadors (de llobes i similars).

15.1.06

De nit tots els gats...

...són "pards". M'agrada fer aquestes traduccions (espero que no s'ofenguin els "puristes", que ja poso cometes). Bé, doncs que m'ha arribat aquesta escala nocturna que té tota la pinta d'haver sigut utilitzada per Ses Majestats. Home, no podrien haver buscat una cosa una mica més ampla, amb unes bones baranes, amb una catifa vermella ben "majestuosa" com fa el cas, fins i tot amb uns testos ben verds i frondosos? Home, home! Però també podria ser que com que de vegades aquestes feines les fan els Patges (Reials), doncs, que ja els està bé així. Lluita de classes a tots els nivells!

14.1.06

Un centre de reclutament?

No m'ho podia creure. Ahir, 13 de gener, a la una del migdia, a plena llum del sol, eren allà i en vaig comptar 18. Cliqueu a la foto, amplieu-la! Fa 20 dies que va ser Nadal! Vaig esperar una estona però em devien haver vist, perquè van restar immòbils, no van moure ni un pel del barret. Ara no sé què pensar, si estaven fent un dels derrers "atacs", si estaven fent pràctiques, si aquell edifici és la seva caserna d'entretemps o és allò que ja us vaig explicar que s'estan organitzant ("rollo gremlins").
Sé també que vaig dir que donava per acabat tot el tema nadalenc,però és que em van deixar bocabadat, corprès, garrativat i, fins i tot, esmaperdut. Ara ja no podré deixar de portar la "càmara de retratar" a la butxaca. Mai més!

13.1.06

Tindrem paciència

Sabeu què? Encara que no us ho cregueu en tinc molta de paciència. I, per tant, no penso estar més temps a sobre de les notícies de les negociacions. Com es diu vulgarment i fent una traducció literal (poc encertada): canvio de terç. De tota manera, seguiré les informacions ben còmodament des de la meva escala i sota la mirada complaent de la meva estimada.
P.D.: Avui m'he regalat una composició lliure.

12.1.06

Més opcions

Mira, no sé per què, o millor dit per què c... seguiré parlant de "política". Si ahir ja donava als "negociadors" (no sé de què) una imatge plena d'escales més o menys possibles o impossibles per que s'ho anessin mirant, avui els dono una eina útil per anar a treballar l'Estatut. Una bona escala ben plegadeta, però llarga, llarga, llarga. I, a més, els deixo la moto per poder-la remolcar i arribar a Madrid si cal. A veure si em llegeixen d'una vegada i fan servir les opcions que els dono. Per cert, la sabrien "desplegar"?

11.1.06

Començo a estar fet un embolic

Doncs això, un embolic. És per tot això de l'Estatut (de moment en majúscula). I no un embolic perquè no ho entengui, sinó perquè ho entenc massa. I tot és com a la imatge aquesta, que sembla que puges i tot de cop baixes, però no..., o estàs a sota potser? No és que sigui complicat, és que t'ho volen fer veure complicat. I no ho és! Tot està clar, claríssim, massa clar. Però anirem marejant la perdiu, i quan he escrit això potser ja hauran parlat sis o set una altra vegada. I quan ho llegiu vosaltres, no vegis...
Si coneixeu algú d'aquests que hi estan ficats, recomaneu-los mirar aquesta imatge (home, si algú volgués mirar el bloc, ja seria la ...) Torneu-la a mirar, no us en cansareu.

10.1.06

M'hi quedo

Anava amb una altra idea però al final he decidit quedar-me a la mateixa església que estava ahir. Només he donat uns 180 graus a la dreta (he, he) i em quedo mirant l'escala que porta al cor. I, a més, no he retallat gaire la imatge perquè poguem observar detalls i detallets. El banc de fusta, el banc que s'ha fet nou a la paret amb els seus maons, la cadira de l'entrada, el seient (?) de l'esquerra al costat de l'escala,..., la paret en si mateixa, amb la varietat de pedres que correspondran a obres noves fetes i refetes amb el temps.
L'escala no era massa estreta, vull dir que el contrabaixista (que és la meva referència) hi va pujar força còmodament. Si la meva cobla fes els oficis amb un violí, una flauta i un clarinet, la referència l'hauria de canviar (coses meves). Bé, una església maca (a l'Empordà).

9.1.06

Recolliment

Pot semblar un contrasentit el demanar recolliment després d'unes dates originalment religioses. Però potser és el més raonable. Si es fessin estadístiques (que material que sona) de quanta gent viu el veritable sentit d'aquestes dates ens en faríem creus. Per tant deixem avui, primer dia post-festes-vacances, aquesta imatge d'una escala d'una església per que ens porti a la reflexió. Escala estreta, sí, però ja hem fet prou excessos aquests dies. Una mica d'estretor no ens vindrà malament.

8.1.06

I s'acaben...els Pastorets

Això que dèiem, que s'han acabat les Festes, Nadal, Cap d'Any, Reis, els llums, els Pares Noëls, tot! Anem a "començar" l'any d'una vegada. Fins i tot els Pastorets. S'ha acabat tot (bé, ara comencen les rebaixes, però aquí ja no hi entro). I res millor que enviar-ho tot per aquell "forat" que ens meravellava tant quan érem més petits. Aquell camí directe a l'infern pel que baixava el "dimoni gros".
En podríem fer un bloc sencer dels Pastorets (que algú s'hi animi), els personatges, els decorats les músiques, els decorats.
Prou! Tornem al dia a dia. Fins i tot treuré les "Activitats Nadalenques" que tenia enllaçades (banyada, primer sol de l'any). Tot fins l'Any (amb majúscula) que ve.
Us deixo una curiositat: aquells que es banyen per Nadal us (a vosaltres) convoquen per si neva. Ja us ho fareu!
Demà comencen els règims. Sort!

7.1.06

Ja comencen a marxar

Dia 7, dissabte, demà diumenge i demà passat dilluns 9 de gener. No és que vulgui escriure perquè sí paraules i paraules i veritats com temples. Senzillament s'acaben les Festes i el dilluns serà el principi de...no sé què. I com que el ritme-setmanal-laboral no és trencarà fins el 14 d'abril (data per fer celebracions, agafa-t'ho com vulguis), potser que anem endreçant les coses, els llums, les boles de colors, les figuretes, i enviem els P.N's amb els seus trineus i els RRMM amb els seus estels cap a caseta que ens hem de de concentrar en la duresa de la vida quotidiana (i si de passada repensem algun d'aquests valors dels que tant hem parlat o sentit parlar aquests dies, encara que no sigui per obligació de la data, millor (no sé si s'ha entès aquesta parrafada, però poseu-hi bona voluntat)). Demà acabarem de guardar tots els paquets.

6.1.06

Contes de Reis

Només dues coses relacionades amb la diada d'avui. Una de musical podria ser escoltar la Simfonia de les Joguines de Leopold Mozart, pare d'Amadeus Mozart, que va ser escrita

el mateix any del seu naixement i, segons es diu, ho va ser per que "l'encara no nascut" comencés a escoltar música que incloïa sons fets amb joguines.
I com a segona cosa a "comentar" avui és la feina que fan les escales. Què en podem dir? Podríem declarar avui (aquesta matinada) el Dia Mundial de l'Escala?
No em vindreu ara amb collonades de que són màgics i atravessen parets i... No, no i no!!!
Arriben, posen l'escala, pugen amb els seus paquetets i se'n van amb aquell regust que deixa la feina ben feta.

5.1.06

He, he, he...

Doncs al final tots som (quasi) iguals. Fins i tot ells. Es pensaven que podien estar tot el dia pujant i baixant aquelles escaletes de corda, fent equilibris, provocant als mortals, organitzant-se en grups, portar els regalets que a "ells" els semblés bé, desaparèixer (insisteixo) durant el dia per tornar a la nit als balcons amb aquelles il.luminacions "infernals",...
Doncs també poden caure, i, ara, a agafar la baixa.

4.1.06

I a més, s'hi columpien!

Em continua preocupant el tema dels Pares Noëls. No hi puc fer més. No sé si era ahir o fa dos dies, que vaig llegir un bloc en el que l'autor també començava a estar-ne de preocupat, tant per la proliferació com per la "imatge" que donaven. Ell parlava de la ciutat de Girona, però no puc recordar quin bloc era, que si no us posaria l'enllaç, que la cosa comença a ser ja important. I és que ara, no en ténen prou de pujar per aquelles escales de corda que de vegades són plenes de llumetes. Ara, a sobre, s'hi columpien (no sé si és correcta l'expressió, però és que els nervis no em deixen ni buscar el diccionari). M'estic atabalant per moments. Jo vaig advertint i això cada vegada recorda més la pel.lícula dels Gremlins. Temps al temps.
P.D.: No hi té res a veure, però em comuniquen que ja hi ha les proves que més de 150 ximples es varen banyar el dia de Nadal.
Això s'està perdent per moments!

3.1.06

Comencem bé, no?

Aquests dies llegeixo en alguns blocs que la gent es "sorprèn" del que pot trobar a faltar-los quan fa vacances o es desplaça o, senzillament trenca el ritme diari. A mi em passa alguna cosa semblant, encara que no deixi d'escriure. Per una part tinc la dificultat (relativa) d'anar trobant escales, que en aquesta època ja queda clar que no són d'enfustissats, però com que ja he generalitzat el tema, vaig fent. Per una altra part, segueixo amb la meva "teràpia nadalenca" i vaig mostrant algunes imatges de les "habilitats" que fa alguna gent als seus balcons. I amb tot això, quasi m'oblido de que ha començat l'any i jo, aquí, sense una escala d'escenari.
Doncs som-hi, i avui en veiem una de força correcta, d'un escenari que té baranes i tot. Està clar que tot es pot millorar, però començaré l'any sense desbarrar massa. És un propòsit. (Però que no em provoquin).

2.1.06

Anem poc a poc

Comença l'any i, qui més qui menys, anem encara una mica al ralentí o a cambra(?) lenta.És el resultat d'això tan meravellós que són les festes. Si hi sumo que he començat a treballar, encara que la meva feina no em deixi físicament exhaurit, doncs arribo a la conclusió que he d'anar amb compte, ull viu que en diuen. Traspassant el "problema" al tema estrella del blog (avui el poso amb "g"), poso aquesta imatge d'una escala de "paret" (moltes cometes de moment), d'aquelles que es feien servir abans als magatzems o als patis, o als llocs interiors i privats que necessitaven una escala sense ocupar lloc. Aquesta fotografia em fa pensar que hem de pujar poc a poc, amb molt de compte, ben agafats, d'aquella manera que deiem un dia de primer un peu, després una mà, després l'altre peu... Resumint, que l'any serà llarg (i ample) i s'ha de anar amb molt de compte.

1.1.06

El primer sol (?) de l'any

Ho teníem tot tan ben preparat. Imatges del primer sol de l'any des del Far de Sant Sebastià a Palafrugell. Doncs el sol encara el busquen: ressaca potser? Ha arribat tard. De totes maneres ens han enviat 2 imatges, la primera de les 8:07 i la segona de les 8:50.
I el sol?
Gràcies Josep.