31.12.12

Som-hi cap el 13

S'està acabant per moments el 2012... I si em poso a fer un resum "personal" del que ha representat per mi, probablement aquest resum estaria massa influenciat pel context laboral que estic vivint patint.
I no, m'hi nego! Encara que sigui en aquest moment escrit, no vull donar-li el gust al Sr. Geaelaelaoessateerraa a protagonitzar una part del meu timeline. No es mereix, ni ell ni el seu entorn, presidir ni la meva taula de dinar, ni, encara menys, la de sopar. Tot i això, segur que apareixerà un moment o altra. Cagunseuna!
Bé, aprofitaré per posar la darrera escala que m'han enviat. Ho ha fet, una vegada més, una de les meves proveïdores més efectives i afectives, la Carme.
És una escala que parla de cultura, de literatura, d'activisme i d'atreviment; d'agitació, fins i tot: Tarotdequinze.
Espero, i m'hi apunto, que uns quants d'aquests conceptes marquin el (meu) 2013.
Aviam si és vritat!

24.12.12

Rebat.cat: Bon Nadal, (futurs ex-) companys!

Ara fa quasi deu anys vaig signar un contracte que em lligava a una empresa: jo hi exerciria com a administratiu i ho faria a canvi d’un sou pactat. No semblava massa difícil que les dues parts quedéssim contentes o, si més no, satisfetes.
Avui em trobo en una situació que en cap moment havia previst: l’empresa em deu (a mi i a 122 més) l’equivalent a cinc mesos (de la meva feina) ....

3.12.12

Rebat.cat: rebat.cat, per què?

Rebat és la part d’un marc rebaixada perquè tanqui, perquè hi bati una porta o una finestra. Per rebat es toquen com acabament algunes peces més al final d’una actuació. Fins i tot a Eivissa podem sentir que un rebat és un aiguat fort i de poca durada. Però, sobretot, rebat és una forma del verb rebatre, la tercera persona del present d’indicatiu i l’imperatiu; després d’una discussió, ....

11.11.12

Un matí gris...

Un matí de dissabte encara pot descobrir plaers diferents i nous. Senzills, sobretot senzills.
Passejar, caminar, trepitjar camins, camins ja descoberts i gens enigmàtics; camins normals, sense racons especials... o sí.
Can Ferran, can Patxoca, cal Boter, can Rigal, can Recasens... cases noves i masies velles.
I colors, molts colors, molts matisos, reflexos, detalls, verds, marrons, grisos, malves, liles o blancs i negres.
Tot això en un matí de dissabte a mitges del gris clar i el gris fosc, amb raigs de sol que es colaven entre fulles i branques...
Ha sigut un matí de dissabte.                                                                                            

19.10.12

Reapareix el radar de 100.000€

No fa massa dies em va venir al cap aquella notícia, que en el seu moment em va semblar força absurda, que deia que l'Ajuntament de Calella pensava instal·lar un radar al camí de la platja valorat en uns 100.000€. Doncs es veu que algunes ones devien estar voltant per l'espai perquè avui, cinc mesos després, acabo de llegir que sí, que el radar té molts números d'acabar situat enmig de la pols que s'aixeca al costat del Passeig de Mar....
Suposo que ningú es pensarà que estic en contra de normalitzar la circulació per aquella via o per qualsevol altra. Ni que discuteixo els estudis que s'han fet aquest estiu, tot i que trobar que pràcticament ningú va a 20 km/h (!!) no mereixia tan enrenou (algú ha provat d'anar a 20 per hora? Jo sí...). El camí de la platja esdevé en molts moments un perill, sobretot pel fet de limitar amb la platja i el passeig, i això exigeix una solució. Però la despesa, per més que es vulgui negociar a-canvi-de-no-sé-què, de 100.000€ em sembla, a dia d'avui, una exageració...
I quan a posar unes càmeres al carrer de Sant Joan per fotografiar els vehicles que hi cometin infraccions com a solució del trist resultat que estan donant les pilones... Aiiixxx, això de les càmeres de vídeo a la via pública, i la intimitat de les persones, i el bon ús que se'n faci, i, i, i...
El que cal es trobar un sistema eficient de pilones que no s'espatlli cada dos per tres, que Calella no és l'única ciutat al món que les ha instal·lat! O treure-les.

4.10.12

Reflexions al final del dia

Després del segon dia de vaga (indefinida), després d'una assemblea informativa on s'han plantejat les possibles sortides de l'empresa i del nostre futur laboral, després de conviure amb la realitat dels companys i... després d'assistir al Ple Municipal, permeteu-me la següent reflexió:

Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou, vint, vint-i-un, vint-i-dos, vint-i-tres, vint-i-quatre, vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-set, vint-i-vuit, vint-i-nou, trenta, trenta-un, trenta-dos, trenta-tres, trenta-quatre, trenta-cinc, trenta-sis, trenta-set, trenta-vuit, trenta-nou, quaranta, quaranta-un, quaranta-dos, quaranta-tres, quaranta-quatre, quaranta-cinc, quaranta-sis, quaranta-set, quaranta-vuit, quaranta-nou, cinquanta, cinquanta-un, cinquanta-dos, cinquanta-tres, cinquanta-quatre, cinquanta-cinc, cinquanta-sis, cinquanta-set, cinquanta-vuit, cinquanta-nou, seixanta, seixanta-un, seixanta-dos, seixanta-tres, seixanta-quatre, seixanta-cinc, seixanta-sis, seixanta-set, seixanta-vuit, seixanta-nou, setanta- setanta-un, setanta-dos, setanta-tres, setanta-quatre, setanta-cinc, setanta-sis, setanta-set, setanta-vuit, setanta-nou, vuitanta, vuitanta-un, vuitanta-dos, vuitanta-tres, vuitanta-quatre, vuitanta-cinc, vuitanta-sis, vuitanta-set, vuitanta-vuit, vuitanta-nou, noranta, noranta-un, noranta-dos, noranta-tres, noranta-quatre, noranta-cinc, noranta-sis, noranta-set, noranta-vuit, noranta-nou i... cent...
De moment.

2.10.12

Optimisme digital vs. Pessimisme real

El dissabte vaig assistir a la 5ena edició de la Catosfera. A les sis taules o ponències que es van repartir entre matí i tarda hi sobresortia aquesta idea del títol: optimisme digital. No podem amagar que tots els cassos que s'exposaven són de clar èxit (empresarial), però també ho són de risc, esforç, innovació i aventura. En una època com l'actual el que s'aconsella és això: arriscar-se i innovar, ser atrevit. Però també cal la sort, la professionalitat, el recolzament del capital i la visió clara de la línia a seguir; una línia que marques tu mateix en la nova empresa però que tens clar que t'ha de portar a bon port.
Internet, el món digital, que aquest era l'escenari on es desenvolupava el sentit de la jornada, marca unes regles de joc noves, obertes i agosarades. I aprendre-les o, fins i tot, dictar-les serà la clau.
El dilluns, però, s'imposa la realitat. L'estat del teixit empresarial a dia d'avui no és cap secret per a ningú, i el dia a dia de molta gent va lligat a la lluita per mantenir el lloc de treball. Paraules com crisi, ERO, conflicte, concursal, creditor, vaga, aturada, etc., poden convertir-se en habituals quan fa quatre dies tot era normalitat i tranquil·litat.
De l'optimisme digital al pessimisme real en poques hores o en pocs instants.
Vagi des d'aquí la meva solidaritat amb tots aquells que lluiten per innovar i els que ho fan per mantenir la feina. I en aquests moments el meu lloc està en el segon grup.

21.9.12

Festa Major i Fira

Aquest matí s'inicia la Fira de Calella i aquesta tarda també arrencarà la Festa Major. Seran quatre dies plens i farcits d'actes de tota mena.
Normalment no toca fer un balanç abans de que comenci cap esdeveniment, però jo ja m'atreveixo a fer-ho en quant es refereix a la Festa Major.
-Que no teniu crisi a Calella?, preguntava un al mur del Facebook, després de veure quins grups anaven a Barraques...
-Doncs sembla que no, m'atreveixo a dir jo... "sembla" que no...
 A mi, personalment, el programa d'actes de la Festa Major no m'ha deixat indiferent. Ni a mi, ni quasi a ningú, puc arribar a assegurar. Hi ha gaires ciutats que puguin "presumir" de tenir un pressupost de la festa més alt aquest any que el passat? En un any dolent, on les paraules rescat, ajut, crèdit, etc, són més que habituals, Calella augmenta el seu pressupost a 166.000€ mentres els nostres veïns de Pineda, pobrets, la rebaixen fins a 46.000€. Com hi pot haver una diferència de 120.000€ entre la Festa Major de Calella i la de Pineda? Això ratlla l'absurd...
Però es veu que sí, nois i noies, a Calella no ens estem de res. Portem unes actuacions de primera línia, cares i bones, com en qualsevol època de vaques grasses. Una vegada més el que es valora és la imatge, l'èxit, la foto, vaja. De qualitat, però es valora la foto...
Vull dir amb això que s'hauria de fer menys actes i de menys qualitat? No, si us plau, que ningú no em malinterpreti...
Però potser se'n podrien fer més, alguns de més discrets i imaginatius, més variats i més repartits per la ciutat. Hi ha algun acte més enllà del carrer d'Amadeu i de la Plaça de l'Ajuntament, per dir-ho d'alguna manera? (Sí, el pregó infantil a la plaça de Catalunya....). Però si surtim de la Plaça de l'Ajuntament, Can Salom i l'envelat, res de res... No hi ha més ciutat? No hi viu ningú més enllà? No s'hauria de diversificar els actes? Sembla que no...
Potser no seria una bona foto la d'una actuació a la Plaça de Bartomeu Barceló o als apartaments Codina? Millor que no segueixi per aquest camí.....
Bé, bona Festa Major a tots i que mai haguem de replantejar-nos aquests pressupostos dels que, per cert, tampoc en sabrem el balanç final....
I posats a burxar una mica, arrel de la presència del senyor Lluís Bassat als actes del pregó, ens podrà aclarir algú si part de les obres de la seva col·lecció d'art s'exposaran a Calella (segons Ràdio Calella) o a Pineda (segons l'Ajuntament de Pineda)?? Comença a cansar aquesta persecució Candini-Amor, Amor-Candini...

18.9.12

Escales al Coll Formic

Fa uns dies vaig coincidir amb una vella (jove) coneguda que em va preguntar, només veure'm:
-Encara fas "allò" de les escales?
-Doncs sí, n'hi ha tantes....
I després li vaig explicar allò de que les escales no cal buscar-les, que ja van apareixent quan menys t'ho esperes: al carrer, dalt d'un cotxe, en un balcó, a l'espatlla d'un pintor, a l'entrada d'una botiga, enmig d'uns arbres, al costat de l'escenari, a la torre de l'església, a l'entrada de l'ajuntament, a l'inici d'una manifestació, en el dibuix d'un infant... en qualsevol lloc.
I dissabte ho vaig poder tornar a comprovar pujant al Coll Formic, on havia de deixar-hi el meu germà que faria la travessa Matagalls-Montserrat. On podien aparèixer les escales?
Al girar un revolt? Dalt d'una camioneta? Al darrera d'un rètol? Al cim de la muntanya?
Ves a saber.... Tot és possible... Escales, res més que escales


10.8.12

Calellencs de "o caixa o faixa"?

Abans d'ahir vaig llegir al Punt l'entrevista que la Teresa Màrquez feia a l'alcaldessa de Calella Montserrat Candini, sota el titular: "Ens estem traient els complexos".
No és pas la meva intenció fer una valoració global del pensament i els desitjos sobiranistes de Montserrat Candini, déu me'n guardi avui per avui, però sí que hi va haver una frase que em va fer trontollar el meu nou iPad de les mans: "No m'agrada que em marquin la pauta col·lectius, del tot respectables, però que actuen sota el lema “o caixa o faixa”. Hem de defugir la política d'enfrontament i de fragmentació".
Vaig coneixent cada dia més l'habilitat oratòria de la senyora Candini, així com el seu control de la imatge, de l'impacte personal, de la relació directa, etc, com per dubtar (mai) que no hagi mesurat totes i cada una de les seves paraules i dels seus "moviments". L'afirmació, el dard, per tant, no és gratuït. Mai no és gratuït.
(Bé, faré un incís per dir que sí, que crec que darrerament ha comès un error en aquest joc de paraules, imatges i impacte: la insistència en atribuir al senyor, ai perdó, a un empresari anònim, el poder de decidir on, quan i com posa i utilitza un pal per a la bandera... però aquest és un tema que es podrà tractar un altre dia).
Em podria detallar un sol cas en què des de Calella decideix! o l'ANC s'hagi actuat sota el lema "o caixa o faixa"? Quina força tenien aquests "col·lectius" davant els seus 600.000 vots a la província de Barcelona, o els 2.600 a Calella? Carai!!
Des  de setembre de 2009 fins avui hi ha hagut trobades, trucades, correus, mocions, discussions, intents constants d'anar junts... Quan s'ha dit a CiU "o caixa o faixa"?
Ja està clar que el partit es juga a diferents nivells, que un és de divisió d'honor i l'altre... no, però aquí és on s'hauria de veure el "canvi de maneres de fer" de la senyora Candini. I no és veu, no es veu que es vulgui obrir a les demandes que s'estan fent des del carrer, des de l'anomenada "societat civil". No hi ha el diàleg que hi podria haver, no hi la mostra de confiança als "adversaris" polítics que hi hauria d'haver, no hi ha la valentia política d'obrir l'Ajuntament als ciutadans. Hi ha, només, una mostra constant, dia rere dia, de voler demostrar qui mana i qui controla l'aparell, la ciutat. (I aquí hi té la seva part de responsabilitat la resta de grups municipals, és clar....).
O amb mi o contra Calella, o amb nosaltres que hem guanyat (?) o el caos.... Són expressions que recorden pel·lícules antigues....
I, tornant a l'entrevista i per acabar, tres frases "demolidores": "No vull que em donin lliçons de patriotisme", "no entraré a polemitzar" (sempre acaba amb la darrera paraula) i "no crec en el pensament únic".
Compte amb això del "pensament únic", molt de compte, perquè al final algú podria pendre mal, i no precisament els col·lectius respectables sorgits de les bases ciutadanes que intenten ajudar a tirar el país endavant cap a la seva sobirania.
---------------
- Entrevista al Punt de Teresa Màrquez a Montserrat Candini
- Resposta de Xavi Ponsdomènech
- Rèplica de Montserrat Candini

 

30.7.12

Agressió als serveis socials

"Quan un govern deixa de pagar a entitats socials abans de fer-ho amb els sous dels càrrecs públics, protocol, propaganda, determinades subvencions, etc., és que està perdent el nord.... entre d'altres coses" (escrit al Facebook)
Quan he vist, sentit i llegit que la Generalitat deixarà de pagar aquest juliol a les entitats de serveis socials, m'ha envaït una profunda indignació. Ens estem acostumant a les retallades de tot tipus, als moments delicats i a patir cada vegada que s'acosta el final de mes, però jo sóc dels que penso que hi ha límits que no es poden traspassar. La política econòmica és un autèntic trencaclosques i les pressions, els incompliments de compromisos i la mala fe del govern espanyol fan que quadrar els números a la Generalitat sigui una tasca quasi impossible. Però d'aquí a on estem arribant hi va una distància que no s'hauria de superar.
No és una qüestió de "línies vermelles", no, això va més enllà. Això és una qüestió de valors. D'aquells valors que CiU ens recorda constantment com a matèria a recuperar, com a fons irrenunciable de cara a un present i un futur dífícils però plens d'esperança.
Avui, Convergència (i Unió), per a mi, han demostrat que estan perdent el veritable valor del benestar social, la cooperació i el servei a les persones. No m'agrada fer la cantarella fàcil que estic cansat de sentir: "Que se'l rebaixin ells el sou", però avui era un dia (més) on es podia demostrar que un "mínim" punt d'imaginació faria quadrar determinades sumes: una retallada als sous (sí) dels càrrecs públics, de les partides de representació, protocol, publicitat (no dic comunicació), de terminades subvencions més que dubtoses o, si més no, no imprescindibles ara mateix, etc.
Que els funcionaris (de la mateixa manera que ens passa als que depenem de l'empresa privada) pateixin retards a l'hora de cobrar el sou és un punt del que hi ha retorn, amb l'esforç i la comprensió de tots, però poder arribar al col·lapse de centres d'assistència als discapacitats, gent gran o malalts mentals pot comportar un retrocés de molts anys en el benestar social del país.
Hi ha temps per la reflexió, si us plau!

8.7.12

Tarda d'Històries veïnals

Quan es comencen a ajuntar circumstàncies i fets relacionats amb algun buit que pateixes, no hi pots fer res; tu no tens la solució a l'entrellat... Has de deixar fluir els esdeveniments, sense manies.
Avui he assistit a la presentació del llibre "Històries veïnals. Obra col·lectiva". És el recull de quaranta relats, poemes i microrelats escrits de manera col·lectiva a quatre mans entre més de 80 blocaires de la catosfera literària. Aviat és dit.
I m'ha fet molta il·lusió, de veritat que sí; per diversos aspectes. El primer, per veure com segueix funcionant un bloc de més de sis anys que aposta per la relació de veïnatge entre els seus blocaires, interrelació pura, complicitat, aposta pel risc en l'escriptura i la diversió literària.
El segon, perquè he pogut saludar un vell-jove conegut, el Puji, he desvirtualitzat el mateix Veí de Dalt, impulsor de tota aquesta moguda i m'he presentat davant la meva advocada favorita, l'Anna, tres plaers en una tarda.
El tercer, per l'ambient blocaire que em semblava (jo sempre tan equivocat) una mica perdut.
I el quart, finalment, perquè el micromecenatge m'ha permès contribuir a que aquesta obra vegi la llum. Per no res ara tinc un exemplar del llibre... i una samarreta. Quin negoci que he fet!
A la sortida, o potser molt més abans, he pensat que aquest cicle de "deixadesa" que pateix el meu blog (amb g) hauria d'anar acabant.... A veure....

21.5.12

La música de la lletra

Sempre he "admirat", amb unes quantes cometes a cada costat, la gent que se sap de memòria totes les lletres de totes les cançons, de tots els estils i en tots els idiomes. N'hi ha de qualsevol edat i condició, nens, adolescents, veterans, pobres, rics, poden ser masculins o femenins, amb un alt o baix coeficient intel·lectual, però amb una memòria i una capacitat d'imitació (perquè no em vindran a dir que saben i entenen el que diuen) dignes d'estudi.
Si algú que llegeix "això" està comprès en aquesta categoria humana, segur que estarà pensant que el que soc jo és un envejós de m... Res més lluny de la realitat. Bé, una mica sí, per què negar-ho.
Jo soc d'aquells que enganxem la música, que no estem per la lletra, però que tenim clar que, sentint una cançó, podem deduir, per la música i l'entonació, que la lletra segur que és bona.... No fa falta desir nada más....
I, per això mateix, tenim un doble premi el dia que som capaços de posar l'atenció únicament i exclusiva (que malament que sona això) en el vers. Quin plaer!
Només em queda un dubte, i és si en la resta de la vida, quan no hi ha música, també tenim problemes en seguir i entendre la lletra.
La vida és un dubte constant.... ja ho deia la meva àvia. O no era això el que deia?

18.5.12

Més vilapou: Decisions, estil i futur

He llegit avui la queixa d'ERC (de Calella) per haver sigut informats (via correu electrònic) de la creació d'un Butlletí Municipal una vegada ja estava la decisió presa i amb tot el format i les característiques decidides. Igualment he llegit la resposta de la Regidora de Comunicació, com a responsable de l'esmentat butlletí, refusant aquestes crítiques i remetent-se a l'acompliment rigorós de les normatives ....

8.5.12

Apujada de preus a l'Escola Bressol

Escolto a Ràdio Calella que aquesta setmana comença la inscripció a l'escola bressol municipal de Calella, El Carrilet. Diuen que aquest any s'hi ha incorporat un nou barem en els criteris de prioritat i s'han modificat els preus.... La mensualitat passa de 105€ a 125€ i s'hi afegeix un pagament únic de 50€ per material.
La notícia, seguint les indicacions facilitades per la corresponent regidoria, desgrana que aquests preus no deixen de ser dels més baixos de Catalunya i de la comarca, que no suposen ni la mitat del cost real, i que no es cobren no sé quantes coses més...
Ja sabem que les comparacions són odioses i els percentatges enganyen (quan no ens són favorables), però si ho repercutim en un any, tenim un augment d'un 23%.
No crec que sigui cap exageració llençar una crítica a aquest increment, "sensat i moderat" segons l'equip de govern, estant en els temps que estem, vivint la situació que vivim, i veient el que veiem a la nostra ciutat. Calella, el govern de Calella, està fent un esforç considerable en col·locar, dia sí i dia també, el nom de Calella "al mapa", portant tants actes com sigui possible, anant a buscar el turisme a les fonts, amb campanyes publicitàries, amb la celebració de proves esportives, amb la complicitat solidària de tanta i tanta gent, i tantes entitats com sigui possible. I això, té un cost, una despesa, de milers i milers d'euros. Que donen un fruit necessari per a la ciutat, segur, però que en cap cas haurien de permetre la disminució de la despesa social.
Un 23% és un augment desmesurat, per baixos que estiguin els preus a dia d'avui. Per què no podem ser exemple en ajuts al benestar social? No ven imatge això? Espero que no vagi per aquí el tema.
Potser no cal que siguem tan alts, guapos, rossos i atlètics. Potser no cal que ens rendim al culte a la imatge.
Jo prefereixo, i demano, una ciutat on estigui prevista tota la despesa social que augmenta dia a dia, que es valori la conciliació familiar dels que treballen i que ofereixi tot el que ha d'oferir a aquells que cada dia tenen menys, sigui quina sigui la seva condició social i la seva procedència.

21.3.12

Escala i ascensor (Joan Brossa)



L'ascensor
és un mecanisme
que serveix per a pujar
i baixar persones i coses
d'un nivell
                 a un altre.

L'escala és un seguit d'esglaons des d'un
nivell a un altre que permet
pujar
          i baixar caminant

(21 de març, Dia Internacional de la Poesia)

19.3.12

La Volta i alguna escala...


I aquí hi trobareu unes quantes imatges més

14.3.12

En la mort de Teresa Pàmies


Ahir va morir Teresa Pàmies.... Aquí deixo la portada d'una edició del seu llibre "Jardí enfonsat" escrit el 1992, i una dedicatòria feta la diada de Sant Jordi de de 1979 a la primera pàgina de "Vacances aragoneses", llibre presentat en aquells dies.

24.2.12

Surrealisme real

Recullo un avís d'un fax que no ha passat....

Jo: -Escolta, que vas passar un fax, ahir a darrera hora?
Ell: -No, no... A quin número era?
Jo: -Res, si no en vas passar cap.... Un que comença per 9426...
Ell: -Ah, no ho sé... I a quina hora era?
Jo: -L'he recollit aquest matí... per tant, a partir de les 8
Ell: -No, no... Potser va ser en Joan
Jo: -No, ja li he preguntat, per això t'ho deia a tu
Ell: -No, no, jo ahir no vaig passar cap fax

I jo me'n vaig, astorat....

17.2.12

Pla de Transparència, Informació i Participació

L’evolució actual de la societat de la informació i de l’ús de les noves tecnologies ha portat al ciutadà a una major exigència quant a l’accés a tota aquella informació que ell considera seva i, que en una valoració final, ell és el propietari. Les diverses administracions, i d’una manera especial l’administració local, l’Ajuntament, dipositàries de tota aquesta informació haurien de ser cada dia més properes als seus administrats en aquest sentit”.
A partir d’aquesta introducció, des d’Entesa per Calella hem preparat el Pla de Transparència, Informació i Participació que pretén que el ciutadà pugui tenir accés al màxim d’informació d’una manera clara, senzilla i entenedora.
El procés de realització d’aquest Pla passa per sis objectius concrets:
  • Creació d’una web municipal més social
  • Obertura de dades
  • Participació en xarxes socials
  • Atenció a la veu del ciutadà a les xarxes
  • Creació de plataformes de participació
  • Foment de la participació interna al propi Ajuntament.
Amb la implementació d’aquests punts es podrà lograr, entre d’altres coses, obrir a l’opinió dels ciutadans les informacions aparegudes a la web, donar a conèixer en detall els Pressupostos Municipals amb un seguiment continuat del seu resultat, per capítols, àrees, programes o campanyes, conèixer informes i estadístiques generats o rebuts per l’Ajuntament, tenir accés a la informació de despeses en sous de polítics, funcionaris i contractats, veure publicats els criteris de contractació i elecció de proveïdors amb el seu detall o les dades i informacions estratègiques del funcionament de les activitats econòmiques locals, com llicències, dades de mobilitat, neteja, reciclatge, mesures de trànsit, geo-localització d’empreses, serveis, punts culturals, esportius, centres d’ajuda social, etc.
Així mateix la participació en xarxes socials i l’atenció a tot allò que s’està dient i comentant sobre la ciutat, fomentarà una major col·laboració i implicació de la ciutadania amb l’activitat de l’administració.
Finalment, la creació de plataformes on publicar, comentar i discutir propostes legislatives surgides tant de la ciutadania com dels mateixos òrgans de l’Ajuntament.
Tot aquest procés ha de ser continuat i constant a partir de tot allò que ja existeix actualment fins arribar a la consecució de la màxima transparència en quant a la informació i una participació real, sincera i còmplice del ciutadà amb la seva administració més propera.
------------------------------------
*Pla de Transparència, Informació i Participació

12.2.12

Pel retorn del respecte

El divendres passat, poques hores després d'haver-se conegut l'existència del projecte de construcció, a partir del 2014, de la Nova Escola Salicrú a l'interior de la Fàbrica Llobet.Guri, es signava l'acord entre la Consellera Irene Rigau i l'Alcaldessa de Calella Montserrat Candini.
Des d'aleshores, a la nostra ciutat s'ha vessat força tinta i s'han creuat moltes paraules. Les reaccions dels implicats a la mateixa Escola Salicrú, dels polítics de les diverses formacions, dels usuaris de les instal·lacions actuals de la Fàbrica i de molts ciutadans en general han estat plenes de sentiment, de força, de visceralitat, de convenciment, de més o menys raó, però, totes elles, de bona intenció cap a un futur millor.
Però potser és hora de dir que hauríem de intentar tornar a prendre una mica de perspectiva de tot plegat. Deixem, per un moment, les emocions a banda i intentem posar al seu lloc les persones, les institucions i els sentiments.
I comencem també a recuperar el respecte que es mereixen tots ells.
No podem perdre de vista que tots els grups que conformen el Ple de l'Ajuntament han estat escollits democràticament pel conjunt de la població. I no podem perdre de vista que tots aquests vots que porten al darrera els donen una força real i moral per fer sentir la seva opinió, per defensar la feina feta i per treballar de la manera que considerin més positiva per una Calella millor. El respecte a aquests principis és la base de la convivència i el respecte a les persones, les institucions i tots els diversos estaments que conformen la ciutat n'ha de ser el fonament de la seva actuació.
Fins avui, encara no he sentit cap polític que anés en contra de la construcció de la nova escola, i, en canvi, sí que he sentit molts retrets donant per feta aquesta posició. Com pot ser? A qui interessa confondre el sentit de les opinions?
La feina feta, reeixida o no, positiva fins avui o no, mereix respecte; el pes específic de la gent que ha votat cada grup també. Fins i tot el d'aquells que no haguem resultat escollits però que tenim uns vots (307) al darrera.
La consecució d'un compromís de construcció d'una escola a dia d'avui, amb la situació econòmica actual ("amb la que està caient", que els agrada dir), és impecable, no té crítica per cap banda, i potser no veurem la dimensió que té fins d'aquí un temps. I estic d'acord que és una oportunitat que no es pot deixar passar.
Però no m'agrada que els representants dels tres grups polítics que no són al govern de la ciutat no n'hagin sabut res fins el dia abans de la signatura. Parlar, en un tema com aquest, de por a la verbalització de la negociació, em sembla, com a mínim, infantil. Com "infantil" em sembla mostrar uns plànols, uns esbossos, irreals i una mica fantàstics.
Ara toca, i espero que no sigui tard, veure com es lliga tot el projecte, com s'integra amb l'entorn (que no és fàcil), com acabem de posar la cirereta a la Fàbrica sencera. Hi ha molta feina i és feina de tots. Amb respecte, de dalt a baix i de baix a dalt. És moment de no intentar jugar amb els sentiments i els anhels de la gent, de tots els implicats que, al final, som tots; a tots ens afecta aquest projecte.
Però, sobretot, no oblidem que la divisa ha de ser el respecte. Recuperem el valor d'aquesta paraula i apliquem el seu significat.

1.2.12

El valor de 40.000€

Aquest dilluns vam poder llegir en primícia a la xarxa l'anunci que el proper 19 de març, l'edició d'enguany de la Volta Ciclista a Catalunya tindrà el seu inici a Calella. La importància de l'esdeveniment i el seu component mediàtic són, en aquests moments, una gran notícia per la ciutat.
Quin preu, quin valor, pot tenir, avui dia, situar el nom de Calella als diaris, a la televisió, a les ràdios i a l'imaginari esportiu durant uns dies? Hi ha gaires maneres d'aconseguir omplir un mínim de 600 places hoteleres, amb un nivell adquisitiu més que acceptable, i la repercussió a la ciutat que això suposa?
Quin és l'"impacte econòmic" que produirà aquest fet?
Són preguntes que vénen al cap i que, al meu parer, no tenen cap resposta de component negatiu. (Si algú es pensava que em llençaria a la jugular dels que han aconseguit portar la Volta a Calella, és que em coneix poc).
La resposta monetària va arribar de seguida: 40.000€. Això és el que ha de sortir de les arques municipals.
Les lectures i valoracions aquí poden ser molt subjectives i totes vàlides, però el fons de la qüestió, és el que he comentat més amunt, l'impacte econòmic, social i mediàtic.
Personalment considero que aquesta quantitat, en aquest moment i amb un Pressupost acabat d'aprovar, és perfectament assumible.
Però deixeu-me posar-hi algun però a tot plegat....
La gràcia d'un bon polític, com la d'un bon venedor (i que no s'ofenguin els polítics), és donar els fets com a consumats. Aleshores, quan t'has provat l'americana que et queda a la mida, quan has vist la imatge del televisor nou, quan has provat el seient del cotxe, ja no pot tirar-te enrere... I això és el que molt bé han fet (una vegada més) des de la Casa Gran. Com ho haguéssim vist si ens ho haguessin plantejat a sis mesos vista? No haguéssim trobat més inconvenients? Probablement sí...
I probablement jo hagués sigut el primer de plantejar que hauríem de mirar com tenim l'àrea de Serveis Socials, per exemple, i la d'educació, i Promoció econòmica, etc. Quaranta mil euros poden donar molt de joc a un Ajuntament en època de crisi. Ho hagués dit aleshores i ho crec igualment ara. He de suposar que tot això ja s'ha tingut en compte abans de prendre la decisió final, ho he de suposar, sí.
I, finalment, també hagués preferit no haver de llegir que el grup d'ERC, per exemple, s'havia assabentat de la notícia per les publicacions a les xarxes socials. No, això no m'ha agradat llegir-ho.
Jo crec, o vull creure, en la confiança i la col·laboració, sobretot en temes tan importants com aquest.

6.1.12

Exercici d'il·lusió

Avui quan he arribat a casa a les hores petites, de fet eren tan petites que començaven per 00, he trobat, amb gran sorpresa per la meva part, uns paquets al moble de l'entrada.
-Els Reis? Han passat els Reis? Ostres, també hi ha caramels!!
I no he volgut passar d'aquí...
Què seria de la diada de Reis sense il·lusió? Amb il·lusió!! Us sona?
----------------
(Per a no iniciats en l'exercici de la il·lusió:
Tres hores abans havíem tornat a casa a deixar uns paquets i els caramels recollits dels patges de la cavalcada de Reis.... Què hi farem...)

4.1.12

Benvinguts a les consultes i la participació

Des que la setmana passada el Govern va presentar una nova llei de consultes, he anat llegint i copsant un nou tarannà respecte a aquesta facultat tan "normal" com hauria de ser el preguntar a la ciutadania la seva opinió.
Avui mateix veig com els sindicats reclamen i proposen una consulta popular sobre les retallades del Govern. Em sembla bé, és clar, com tantes d'altres.... I estic segur que aquesta consulta, perdó, Consulta amb  C majúscula, tindria un gran èxit de participació.
Que lluny queda aquell recel a la Consulta per la Independència, tampoc vinculant, amb referències al padró i no al cens, etc. Però que bonic que tots aquells que ho van trobar irrellevant, inefectiu i poc rigorós ara s'apuntin al carro.
És, tingueu-ho clar, una victòria de tots els que, des d'un bon principi, hem cregut en la participació i en el poder de la veu de la ciutadania

1.1.12

Propòsits per al 2012

1.- Eeeeeeh....

2.- Mmmmmmm.....

3.- Fer unnnnnnn ....

4.- Doooonnnncccssss....

5.- Psssèèèèèèèè....

6.- Sí, sí, segur, sí....

7.- Plummm... iiii....

8.- Bé, no????