30.4.14

rebat.cat: De begades, el canbi, Torrente i el plàtan de Vila-real

Seria un fals si no digués que la primera vegada que vaig llegir aquestes dues frases em va venir una certa indignació. Quan estem dient als ¨joves¨ que deixin d’escriure-ho tot amb k, i que no retallin les paraules, i que les h serveixen per alguna cosa, i les b, i les v…. resulta que arriben els intel·lectuals de torn i ens plantifiquen al mig de la cara i en prime time uns eslogans mal escrits però científicament buscats.....


22.4.14

Bastint temes de futur

Entre els grans dèficits que es poden retreure a la majoria de la classe política hi ha la submissió al calendari electoral. Potser per la manca històrica d'hàbit, potser per comoditat, el seguiment del dia a dia intens i l'únic objectiu d'arribar il·lès a la propera contesa electoral, fan que s'aparquin any rera any els grans debats de futur. En el cas que parlem d'un àmbit municipal, els debats de futur de ciutat són els grans perjudicats.
Agafem Calella com a exemple.
L'eix central sobre el que pivota des de fa unes dècades l'economia local és el turisme. La desaparició progressiva de la ramaderia, l'agricultura i la indústria tèxtil han deixat al comerç com a servei complementari del turisme, deixant apart, és clar, la seva funció de servei primari per a la subsistència ciutadana.
Aquesta anàlisi, que podria ser discutida sense cap mena de dubte, ens aporta però un indici de per on poden anar les preferències d'actuació de qualsevol govern que vulgui assegurar una bona actuació, encara que sigui bàsica.
De totes maneres hi ha determinats temes que no haurien de ser deixats de banda perquè tenen un rerefons de gran importància per anar bastint el futur de la ciutat. El dia a dia, la immediatesa de resultats i el concepte d'economia de temporada  ja no amaguen que Calella, limitada pel seu model de creixement, ha d'iniciar uns debats ineludibles.
De fet podem dir que algun d'ells ja s'ha apuntat tot i que no sembla que se li estigui donant la celeeritat convenient.
Arrel de la discussió del Pressupost Municipal de 2014, en Josep M. Juhé, des del PSC, ha fet un plantejament que ja va en aquesta direcció, amb la presentació del que n'anomenen l'Eix Sant Jaume. Encetar una nova visió de la ciutat que no es limiti a considerar l'arteria del carrer de l'Església i la zona hotelera com a motor i engranatges únics de l'economia local, ja és un primer pas. El fet que al voltant del carrer Sant Jaume (NII) hi trobem centres neuràlgics diversos com un centre mèdic, l'hospital, les escoles Minerva i Salicrú, el gran equipament de la fàbrica Llobet-Guri, el Museu del Turisme, així com alguns centres comercials i establiments diversos, comporten una proposta de futur que necessita ser considerada amb previsió. El debat sobre les seves possibilitats de dinamisme econòmic no ha de quedar amagat sota qualsevol comissió improductiva.
Un segon gran debat, potser el més clàssic, també ha estat recentment apuntat: què hi ha més enllà del turisme? Hi tenim futur? Ho posava sobre la taula, per exemple, en Sebastià Tejada, d'ICV, fa uns mesos en una entrevista a #infocalella, on deia que necessitem evolucionar aquest model a un altre més innovador que doni productes d’un valor afegit millor.
Una afirmació com aquesta va ser contestada des del govern de la ciutat però, quasi al mateix temps, s'iniciava la petició d'un estudi que faci una anàlisi exhaustiva de les possibilitats de futur econòmic. El debat és possible i necessari, doncs, de la mateixa manera que el primer, el de l'eix Sant Jaume, que s'ha inclòs en els pactes de dinamització de l'economia a Calella 2014-2015, entre CiU i PSC.
Queda un tercer tema vital per al futur de la ciutat: el desenvolupament urbanístic. Una vegada la crisi ha deixat pràcticament buit de continguts el Pla d'Ordenació, Calella no sap com pot créixer i ha quedat en un punt crític que ha de ser abordat sense demora. A hores d'ara, els sectors implicats, des dels polítics als tècnics, a més dels econòmics, empresarials

i socials relacionats ja haurien d'haver sigut emplaçats a buscar noves definicions quant al creixement i al seu model.
En aquest punt sí que sembla que ningú hagi cregut necessari iniciar el debat però no es pot deixar passar gaire temps més. Tots tres debats van fortament lligats i interrelacionats. Estem parlant de futur urbanístic, econòmic i social. És aquest el diàleg que necessita establir la mateixa ciutat, entre tots els seus components, ja sigui sectorials, gremials o, senzillament, personals. No podem oblidar aquí donar veu als ciutadans, ja sigui des de l'associacionisme com des de la privadesa.
Les possibilitats que s'obren són immenses i som en el millor moment. Falta, probablement, una mica de gosadia i atreviment, però els temps ens estan dient que la col·laboració, la implicació i la participació són fonamentals i inseparables del moment.
Només és qüestió de mirar endavant i aprofitar tots el que tenim al costat. Calella ens necessita!