Prou de brutícia!!

Ja fa temps que la degradació de la Plaça del Mercat de Calella augmenta d'una manera insultant. La brutícia que comporten els contenidors "de la neteja" i la mala olor que es desprèn en aquesta entrada al centre de la ciutat l'estant reconvertint en un símbol dels despropòsits municipals....

I una escala, és clar, al costat d'un contenidor, una escala....

Normalitat?

És un quart d'onze i fa tres quarts que estic caminant a bon ritme.
M'he trobat gent caminant i escoltant música, altres caminant i parlant entre ells. Fins i tot un parlant sol.
Jo estic caminant i teclejant aquest escrit des del mòbil.
Per algunes mirades que he notat sembla que això meu no és massa normal.
Qui mesura la normalitat?
Però quan hagi premut unes quantes tecles més, aquesta entrada ja voltarà per la xarxa... I jo seguiré caminant.
Goita les obres de la Riera!

Posted via email from vilapou

Composició

Hi ha vegades que atrapes una imatge tot mirant un sol objecte que la conté. Potser, en el meu cas, seria una escala.

No sempre, és clar...

D'altres vegades, els objectes s'apilonen i no acabes de trobar quin és el límit, quina és la frontera de l'enquadrament.

Mentres captures aquella imatge, el teu cervell es va dispersant intentant comptar, d'alguna manera, quantes coses apareixen (i desapareixen) de la vida d'aquell moment.

Bold, Voss i Posterous

Amb aquest títol que sembla de pel.lícula de James Bond només vull reflexar el resultat de l'anada del divendres passat a la capital.
Bold és el model de la meva nova Blackberry, regal d'aniversari de la Sra. Vilapou (gràcies i muaaa), que vaig aconseguir de "xiripa" en entrar a Can Movistar quan ja em pensava que me l'hauria de pintar a l'oli (l'iPhone ja se'l poden quedar, si arriba algun dia...).
Voss és la marca d'una de les dues ampolles d'aigua amb gas (l'altre és Hildon) que em vaig "firar" el mateix divendres.
I Posterous és el nou editor de blogs que vaig conèixer el dijous, a la trobada amb en Jordi (http://jordi.posterous.com) i en Joan (http://segonpal.blogspot.com) a Sant Pol, que permet escriure els posts des d'un correu electrònic i, a partir d'aquí, des de qualsevol mòbil, com la meva Bold, que és el que estic fent en aquest moment (quan ho he escrit, és clar...). Per acabar-ho de completar, el Posterous pot publicar el mateix post en altres editors com Blogger (aquí). Un vici amb molt de futur... A veure com ha quedat...
P.D.: Tot passant per una botiga del Barri Gòtic vaig veure aquestes dues escales i, és clar, no me'n vaig poder estar...

Posted via email from vilapou

Publicitat gratuïta

L'altre dia, en una visita a la capital, vaig rebre una mostra més de la utilitat de les escales. La sortida de l'aparcament va ser un seguit de publicitat que m'anava entrant per la vista:

-Has de mirar sempre endavant!- em deien de petit.

I és clar, esglaó a esglaó, em va anar venint gana...

No sé si l'import del lloguer de l'espai publicitari és molt elevat o no, però, des del meu humil punt de vista, el resultat és prou efectiu.

Un elefant a l'escala

Si hi ha un municipi del qual, per raons òbvies, en faig un seguiment de les seves activitats és el de L'Escala. També he de dir que ho faig d'una manera discreta, sobretot des d'aquest blog, ja que tampoc cal fer cap abús de la seva imatge...

I posats a afegir-hi algun apunt més, també he de reconèixer que fa ben bé un any que no m'hi he arribat i, així, encara no he vist com ha acabat el tema del trasllat del monument a la Cobla, o com ha quedat el passeig o com preparen el sorteig de la loteria, etc.

El que sí, però, que he vist que havia passat és que un elefant s'ha passejat per l'Escala, poca estona, poc trajecte, però no deixa de ser un elefant passejant pel carrer.

-N'haveu vist molts a la vostra vida d'elefants pel carrer?

El succés no ha arribat "a majors", que es diu en aquests casos, però no m'imagino la meva reacció si un dia d'aquests quan surto de casa em trobo un elefant... Matem-ho...

Jo us deixo una imatge d'un elefant en una escala que és l'única opció que he pogut trobar (gràcies a 4SEE), i també uns quants comentaris que ha deixat la gent a la notícia:

-Devia anar a comprar anxoves...

-Yo me he paseado mas de 1 hora por L'Escala y no he salido en LV... se ve que se tiene que ser elefante o del PP para salir en LV.

-Pilaaaar,mira si tu madre esta en casa,que creoo que se ha vuelto a escaparrr.

-Gràcies a la campanya contra el turisme d'espardenya duta a terme pel sr. Bagó -pes pesant de l'hosteleria catalana, que per patriotisme dóna a conèixer les virtuts dels nostres empresaris a l'estranger- ara ve a visitar-nos el turisme paquiderm que no beu alcohol i passeja tranquilament pels nostres carrers com pot testimoniar la policia local.

-Lo que pasa es que iba "trompa".

-La verdad yo no he visto ninguna señal que prohiba el paso a ningún paquidermo, así que no creo que sea multado por circular por la vía pública.

-Pobrecito, tendría mucho calor y se ha ido un rato para refrescarse en la playa.

-I els pobres pallassos, què? També són animals i ningú els defèn. Ni als nans, ni a les contorsionistes. Tots són animals i no veig que cap ànima caritativa surti a demanar una millora en les seves condicions. Això sí, la puça del circ, que no sigui explotada.

Crònica 2.0 d'una amença

Ahir, quan tornava de tocar sardanes i ja entrava a Calella, em va avançar un camion de bombers a tota la velocitat que donava i amb la sirena engegada. En arribar a casa, la Sra. Vilapou em va preguntava si havia sentit moltes sirenes al mateix temps que m'ensenyava un apunt al Facebook de la Carme on qüestionava si algú sabia què passava a la platja de Calella que estava sent desallotjada.
La reacció immediata, a casa nostra, va ser la de col·locar l'ordinador com a centre d'informació, amb la televisió en segon pla.
En aquests casos, per més que es vulgui minimitzar l'efecte de les xarxes socials, la velocitat de la informació es multiplica per mil. I així va ser. Els comentaris de la Carme, que viu davant mateix de la platja, d'en Gabriel, de mi mateix, buscant el que deien els diaris digitals, i d'altres "informadors" virtuals des de diversos llocs ens va anar actualitzant els fets molt abans que les informacions oficials.
Facebook i Twitter, i potser aquest darrer és millor en aquests casos, són eines de participació col·lectiva que són molt útils en moments en què els esdeveniments són més propers.
Dues coses per acabar... Una és que l'alcalde de Pineda, Xavier Amor, amb perfil molt actiu al Facebook, va opinar des d'allà sobre l'amenaça de bomba que també va afectar a un sector de les platges del seu municipi, fet que està a anys llum de la mentalitat dels membres del Consistori calellenc (i qui em coneix ja sap que no m'agrada alabar massa coses del poble veí...).
I en segon lloc, em penjaré una medalla... A les imatges que es van donar al 3/24, es connectava amb una webcam que oferia la platja de Calella en directe. Aquell enllaç el vaig oferir jo mateix des del meu twitter (el Diari Maresme també la va enllaçar).
------------
La imatge del camion de bombers (i de les seves escales) me la va enviar la Carme ahir, des del seu balcó, mentres hi havia la moguda a la vora de la platja.

Vora el mar

Vora el mar deixaria anar notes de música que parlessin per mi... si en sabés...
Mirant l'horitzó blau, ple de blaus, esperaria sentir frases acompassades i ritmes sincopats.
I la lluna... i la nit...
O no és música seure a la vora de la mar una nit d'estiu ?
O no és música mirar la lluna?
D'un port varen salpar deu mil homes en cent vaixells rera els cants d'una nimfa...
I no varen tornar mai...
...........................................

Vora el mar

vilapou podcast

És l'estiu

Són imtges trobades...
Un matí, una tarda, qualsevol espai de temps... Espai de temps, quina paradoxa, no?
El temps, fins i tot ell, el temps (...ese hijo de puta, que deia aquell), passa d'una manera diferent, indiferent, deixant un rastre que no es pot trepitjar.
I el blau, tots els colors del blau, busquen la seva definició des del matí fins el capvespre. Sense oblidar-se, sense allunyar-se...
Tot, per anar a parar al mar...
............................

És l'estiu

vilapou podcast

No facis petons, no donis la mà, digues hola

No facis petons, no donis la mà, digues hola.
No beses, no des la mano, di hola.
Quan se t'acosti el teu fill, fes-li una reverència.
Cuando se te acerque tu hijo, hazle una reverencia.
Si la teva mare et vol abraçar, llença-li un petó.
Si tu madre te quiere abrazar, lánzale un beso.
Si esteu enamorats, mireu-vos... de lluny.
Si estáis enamorados, miraos... de lejos.
Estimes i vols fer l'amor? Deixa-ho, només és contacte físic.
¿Amas y quieres hacer el amor? Déjalo, sólo es contacto físico.
Algú necessita ajuda? Truca a urgències, dóna-li consells...
¿Alguien necesita ayuda? Llama a urgencias, dale consejos...
L'amistat? Només amb paraules...
¿La amistad? Sólo con palabras...
----------------
Dedicat al Colegio Oficial de Médicos de Madrid
Dedicado al Colegio Oficial de Médicos de Madrid

La niiññaaaa!!

Segons el Google Maps he fet 280 km. cap avall, no cap a sota terra, sinó cap avall del mapa, per trobar-me situacions no massa desconegudes.

De bon matí hem anat a buscar una platja, perquè no fos dit que tornàvem a casa sense trepitjar sorra d'aquela fina i pring... etc., i hem buscat un lloc que, en principi, no fos massa "poblat". I ho hem aconseguit, la veritat sigui dita: una parella amb criatura a un cantó, una mica lluny, una noia sola a l'altre costat, uns senyors una mica més enllà, un top-less discret encara visible i poca cosa més.

Fins que... és clar, fins que ha anat arribant "la família". Primer la mare amb dos fills adolescents i una criatura que semblava mona, més tard el pare i, al final, l'altra filla, que era la mare de la petita... El quadre sencer.

Un dels primers temes "transcendentals" que hem tocat ha sigut el del tatuatge que s'ha de fer el noi. Sembla ser que un animalet petit a la cama no, que això és de nenes. Ell, un toro, però no el d'Osborne, no, un toro "natural".

-¿Y cómo es un toro natural?

-Pues llevas una foto de un toro natural y te lo hacen...

-Vigila la niña!!! Que se va!!! Niñaaaa!! ¿Dónde vas?

I la nena que corria cap a la porta d'entrada a ves-a-saber-on...

I el pare, és a dir l'avi, més assenyat, si hi cap, li deia, al noi tatooable:

-Hombre, mejor pasado el verano, que ahora no te podrás bañar.

-Da igual. He visto una "tienda de tatoos" que te lo hacen..

-La niiññaaa!!!!

-Tú, corre a buscar a la niña que se va a caer!! Corre!!

I la que no corria i s'ho mirava assentada a la tovallola fumant era la mare (de la criatura)... Quina patxorra!

I el pare de la criatura? Aquest no hi era pas. Segur que havia fugit corrent el dia que va veure el panorama que li esperava; o, pitjor, potser estava treballant com un negre per mantenir a la "santa"...

Quants quilòmetres he dit, 280, per "retrobar-me" escenes com aquestes...?

Informació turística

Aquests dies de vacances, m'he trobat en dues ciutats diferents un mateix model d'informació de cara al turisme.

Consisteix en enviar-te un missatge després de connectar el teu mòbil via Bluetooth. Un sistema prou "senzill", modern i pràctic. En un dels dos cassos s'hi afegia, a més, la possibilitat de rebre SMS amb més informacions. I si no, una web a la que, evidentment, s'hi té accés des de la majoria dels mòbils.

Si aquest i d'altres Ajuntaments s'hi atrevissin una mica més, es podria incloure més informació via Twitter.

Com deia abans, senzill, modern, pràctic i, cada vegada més, a l'abast de tothom.

El meu poble, perdó ciutat, és turístic, dels primers diria jo... I on s'ha quedat? Ofereix alguna d'aquestes possibilitats?

Em sembla que no...

La primera impressió

Si dic que la primera impressió, el primer cop de vista, predisposa a trobar-se més bé a un lloc, no descobreixo res ni de nou ni d'interessant.

Però això és real com la vida mateixa.

Entrar a un poble per un costat o l'altre et canvia fins i tot l'humor...

Avui he arribat a una ciutat per allà on m'indicava la Srta.Tomtom, i ho ha fet per la part més lletja i tronada. Sort que sabia que l'allotjament era de primera, que si no... Però des d'aquell moment ni l'hotel em semblava el que realment és.

Al vespre, una vegada hem trobat el(s) lloc(s) on anar a menjar i hem fet la tornada a l'hotel des d'una altra perspectiva, tot ha canviat.

Carai quin lloc més maco que he triat per passar aquests quatre dies!

..... 4 .....