25.10.09

II Premi Blocs del Maresme

Ahir vaig assistir a Can Comas de Pineda de Mar a l'entrega dels Premis Blocs del Maresme, però aquesta vegada, a diferència del dia dels Premis Blocs Catalunya, ja no em vaig preparar cap discurs d'agraïment. I no perquè no em fes il·lusió guanyar res, no, al contrari, sinó per veure si així trencava cap possible malefici... Doncs res...
La veritat és que la "meva" Maresmesfera ja va tenir el seu premi en ser proclamada finalista i, des d'aquí, així ho vull fer palès al mateix temps que en dono les gràcies a la gent del Diari Maresme.
I deixem-nos de romanços, perquè el nivell actuals dels blogs (permeteu-me aquí la "g") maresmencs és molt elevat i la totalitat dels que van arribar a la final dels quatre grups deixen el llistó ben alt.
Els guanyadors van ser (una tasca dífícil triar entre tots els finalistes): Maresme Medieval a l'apartat de Societat, Un bloc sobre rodes, com a bloc polític, del bon amic Ivan Aranda, L'home cactus a Cultura i el Jabalí Bikers a Esports. I com a Premi Especial del Jurat, Malgrat Confidencial, un autèntic "diari digital i independent", tal com el defineixen els seus autors.
La festa, la celebració del 3r aniversari del diari, l'ambient, tot en general va ser molt agradable, així com, a nivell personal, les converses mantingudes amb l'Ivan, amb en Toni Hernández, amb la Montserrat Candini, l'Albert Lladó, en Ramon Teixidó, la Carme Guri, la Sra. Vilapou (evidentment), l'Emili Pacheco, la Noemí Guillén o l'Albert Serrano (un autèntic crack).
Gràcies Diari Maresme, enhorabona als guanyadors i esperem que els blocs maresmencs segueixen a l'alçada i al nivell que ténen actualment. Com a mínim, és clar...

20.10.09

Enyor... hivern

Enyor.- Melangia. Tristor per l'absència
Enyorança.- Tristor causada per l'absència
Enyorament.- Tristor causada per l'absència
Tristor.- Tristesa
Tristesa.- Qualitat de trist, estat del qui està trist
Trist.- Mancat d'alegria. Pobre, digne de compassió. Insuficient, ineficaç
Absència.- L'acte d'estar absent, no present
Absent.- Que no està present, sinó separat i lluny d'un lloc o d'una persona, i especialment d'allà on podria o deuria ser
Se'n va l'estiu... arriba l'hivern

14.10.09

...i em quedaré a dalt del meu pedestal


...i em quedaré dalt del meu pedestal, dalt de la meva columna, observant, preparat per a qualsevol que em necessiti, quiet, impassible, amb la mirada perduda...
...però et veuré passar, i et seguiré, i et vigilaré, i et guardaré de tot...
...i arribarà el dia, al final, que tu, i que jo, i els nostres passats, i els nostres records, obriran el camí que ens portarà al sempre més llunyà

12.10.09

Llit de reglament

Una de les coses que marca una estada de vacances és el llit de l'habitació (de l'hotel). Jo no sóc un home excessivament viatjat, ni excessivament exigent (en quasi res), però la veritat és que dormir a gust a l'hotel, i sobretot la primera nit, sempre m'ha resultat difícil.
Però aquesta vegada ha sigut diferent, sí senyors, aquesta primera nit (i espero que la segona sigui igual) he dormit de p..., perdó, la mar de bé. I deixem apart el cansament, les emocions, etc. Tot ha estat el llit.
D'unes bones dimensions (9'5 x 8'5 pams dels meus) i ni massa dur ni massa tou, ha donat per poder descansar bé, per les curtes distàncies i per les llargues... Jo ja m'entenc...
No acabaré dient el nom de l'hotel, ni de quina cadena és, ni quantes lletres té, ni si són Nous Hotels, ni res, però el recomanaré a qui el vulgui conèixer.
Moltes gràcies, senyor hotel!

7.10.09

A Calella ja tenim una Llopa...

"Temps era temps, explica la llegenda, els pagesos de Calella van veure que un llop es passejava per les seves terres i provocava destrosses. Es van unir tots plegats i van sortir amb les escopetes fins que van aconseguir matar aquella fera. La van exposar a l'entrada del poble i el veterinari va complir el deure d'analitzar l'animal. El primer que va descobrir és que no era un mascle, sinó una femella. L'animal, però, semblava una lloba i així s'ho va creure tot el poble. Heus ací, però, que va aparèixer una dona de Sant Pol cridant indignada que li havien matat la gossa que més estimava, que s'havia escapat de casa i, perduda, va fer cap a Calella"
.............................................................................
"Temps era temps, explica la llegenda, els pagesos de La Sénia van veure que una lleona es passejava per les seves terres i provocava destrosses. Es van unir tots plegats i....
....i la resta ja la sabeu....

5.10.09

La meva Challenge particular

Ahir vaig presenciar, amb molta emoció, la veritat sigui dita, unes bones estones de la Challenge que es va disputar al Maresme, amb inici i final a Calella: 3.8 km. nedant, 180 km. en bicicleta i 42 km. corrent.
Avui, sense cap mena d'escrúpol, n'he fet la meva versió particular:
Hora de sortida: 19,45 h.
5 km. caminant (55 min.)
3 km. de bicicleta estàtica (6 min.)
13 min. sota la dutxa (0,010 km.)
Transicions: 6 min.
Hora final i tancament de control: 21,05 h.
Estat físic: acceptable
Constants vitals: lleugerament alterades.

3.10.09

Premis Blocs Catalunya 2009

I el guanyador del Premi Blocs Catalunya 2009 a la categoria de Blocs Personals és:
··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ···
"Molt Honorable President del Parlament, autoritats, Presidenta de Stic.cat, amics, coneguts, nous amics i nous coneguts, moltes gràcies!
Avui fa 7 anys i 26 dies que vaig caure al baixar d'un enfustissat de sardanes per culpa d'una escala que no hi era. I des d'aquell moment va néixer, entre les escales i jo, una intensa relació que es va començar a visualitzar l'agost del 2005 quan vaig conèixer el món dels blogs.
Voldria fer extensiu aquest premi a tots aquells altres blogs que ténen, com el meu, poques pretensions; només dir en cada moment allò que em surt, no sé si de dins, de fora o del voltant, però sense cap mena d'aspiració.
I vull també fer una dedicatòria, és clar. A la Sra. Vilapou, que des del primer dia ha "patit" aquest blog i a qui sempre que he pogut he mirat de reüll quan llegia els meus escrits, a veure si se li escapava algun somriure... i de vegades ho ha fet...
I acabar agraïnt a tothom el fet de ser en aquests moments aquí a dalt, amb un record especial a en Zinc, la Tarambana, el Perdedor, la Marlene, en Karbeis, en Toni de Sant Pol, en Dessmond.... i en Roi, i la Mireia, la Bluff, la Núria, en Saül, en Jordi...

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .<<__p_l_o_p_s_s__>>. . . . . . . . . . . . . . . .

...és:
-"La volta dels 25" de Marc Serena

Moltes felicitats als guanyadors!!!!!

2.10.09

A Vic hi ha un carrer...

A Vic hi ha un carrer que es diu el carrer de les Escales...
Em sembla que avui, divendres, a la tarda, m'arribaré a Vic; bé, no, segur que hi aniré...
En tot cas, no sé si hi faré cap, al carrer de les Escales, però dono la meva paraula que, segons com vagin les coses allà a les vuit, quarts de nou, fins i tot seria capaç d'anar-m'hi a fer una foto...
Però vaja, només el fet de ser avui a Vic i sentir-me una mica protagonista, ja és un Premi (en majúscula) per a mi.