14.10.09

...i em quedaré a dalt del meu pedestal


...i em quedaré dalt del meu pedestal, dalt de la meva columna, observant, preparat per a qualsevol que em necessiti, quiet, impassible, amb la mirada perduda...
...però et veuré passar, i et seguiré, i et vigilaré, i et guardaré de tot...
...i arribarà el dia, al final, que tu, i que jo, i els nostres passats, i els nostres records, obriran el camí que ens portarà al sempre més llunyà

5 comentaris:

Carme ha dit...

M'agradaria saber qui és aquest paio tan revelador que per fi ha lligat les escales amb el pilar!?!?!?!?!!

vilapou ha dit...

Molt bo! No m'havia fixat en "la relació".

Carme ha dit...

i jo que pensava que precisament tot era una metàfora de tu i ella, l'escala i el pilar!!!!!!

vilapou ha dit...

És que tot ho fa el subconscient ...o l'inconscient

Anònim ha dit...

Si, probablement per la qual cosa es