21.5.15

#campanya_EpC_14

Per més que intenti fer veure que això d'una campanya no és més que posar sobre la taula uns programes, unes intencions, unes estratègies i unes conviccions, no crec que ho aconseguís. Més que res perquè la meva cara no ho sabria demostrar. O com diu la dita, "un amb la cara ja paga".
Una campanya electoral cansa, per petit que sigui el poble o per modest que sigui el partit. La seriositat, el compromís i la responsabilitat es noten des del primer moment del dia fins a la darrera hora de la setmana.
Queda un dia de campanya més un de reflexió. Curiós això de la jornada de reflexió. Després de quatre anys del corresponent mandat, després de quinze dies de campanya, després de poder veure i llegir els programes, els fullets o els cartells, després de tot això, ho hem de posar tot en les mans de la reflexió de les hores anteriors a l'acte de votar. El que deia, curiós.
Ara ja "només" falta fer un acte, un de distès, informal, quasi inexistent, la veritat. Serà l'anomenat acte final. El nom no fa la cosa, us ho ben asseguro.
Aquesta nit ja no he donat voltes a cap paper, ni a cap parlament. Per una part ha significat un descans, per l'altra espero que sigui l'inici d'una gran feinada.

20.5.15

#campanya_EpC_13

Havia de ser precisament avui, el 13è dia de la campanya electoral, el dia del debat que organitza Ràdio Calella. Dels dos debats que es fan durant la campanya electoral, aquest és el "gran", el que habitualment es fa a Can Salom però que aquest any s'ha traslladat a la Fàbrica Llobet per les obres que es fan al cine.
Cada debat és un món nou, si més no per a mi. Probablement per a la majoria dels altres alcaldables (per a tots no, segur) el d'avui n'era un més, amb les seves particularitats, però ells ja estaven pensant només en les tàctiques, les estratègies, els pros i els contres, els resultats del diumenge, els pactes o, ves a saber, en les celebracions de la victòria.
Jo, com a mínim jo, jugo en una altra divisió. Soc dels que encara està pendent dels nervis, els tempos o les notes preses abans del debat.
I també dels que quan s'acaba no en té ni idea de com li ha anat. No sé si m'ha anat bé o no, no sé si ho he fet mínimament acceptable o he parlat com si ho fes davant una paret. És el que té això de no ser professional.
De tota manera, però, la possibilitat de transmetre allò en el que creus té molt d'encant. És tot un plaer. Un plaer que m'agradaria anar perfeccionant amb el temps i que, com a mínim durés quatre anys.
Però això ho veurem el diumenge, d'aquí només quatre dies.

19.5.15

#campanya_EpC_12

Vulguis o no hi ha dies en els que et lleves amb els plantejaments canviats, és a dir, amb ganes de fer totalment al revés tot allò que tenies planejat fer. O, millor, aniries fent i dient segons la tramuntana t'enganxés de ple o ho fes el xaloc. O el garbí, o el llevant.... I te n'adones que mai has sabut identificar un punyetero vent.
Establir tota una programació mesurada, estructurada, estudiada fins l'últim detall pot donar bons resultats, o no. Hi ha molts més factors que hi intervenen. I són precisament els personals, els íntims, els que no estan escrits i que, per sí mateixos poden engegar a dida tot el que l'equip de campanya ha preestablert. Però això els hi passa als que tenen equip de campanya, és clar.
Els que som de poble, sobretot en el sentit electoral de la paraula, ens movem per altres paràmetres. Anem de cara amb tot el que això suposa. El resultat final segur que quedarà alterat però és millor així, no ens enganyem.
Ho podríem resumir amb un: autenticitat vs. laboratori? O potser, personalitat vs. interès? O amateurs contra professionals? Solters contra casats? No, això no ho entendran.
Bé, demà (o avui segons es miri) hi haurà el debat, el gros, el que probablement no decidirà res però que segur que repartirà unes quantes etiquetes de les que queden per temps. Espero sortir-ne prou ben parat.

18.5.15

#campanya_EpC_11

A mesura que passen els dies vaig veient com la quantitat de material (per repartir) es va reduint a la mateixa velocitat que augmenta el material a reciclar. És un exercici totalment contradictori amb una bona part d'allò que prediquem en altres moments.
Fins on és lícit aquesta despesa de paper? No hi ha altres maneres de fer-se visible?
Confesso que per més que m'hagués fet proposta d'intentar-ho, al final resulta impossible. Un partit independent d'abast local amb un nom i unes sigles noves, competeix en igualtat de condicions quant a la visibilitat mediàtica amb tots aquells altres d'abast nacional, per exemple? No, claríssimament que no. "Ells" surten cada dia a tots els mitjans, parlats, escrits, audiovisuals, de tota mena. Encens la tele o fulleges un diari i tens notícies de tota mena que els esmenten... encara que siguin dolentes, que deia aquell.
Per tant, una vegada acabats els recursos que ens dona la xarxa i quatre coses més, has d'anar a parar a la publicitat clàssica de la imatge en paper. Però això sí, intentes trobar els preus més baixos possibles.
I al final perquè "ells", o millor dit, algun d'ells, acabi presumint (falsament) que la seva campanya sí que és austera.
Mare de déu senyor!!

17.5.15

#campanya_EpC_10

Tot i que estem en una petita ciutat o, també m'agrada dir-ho, en un poble, el fet de presentar-se a unes eleccions municipals suposa algunes obligacions mediàtiques, és a dir, algunes entrevistes i alguna sessió fotogràfica.
Avui n'ha tocat una. La gent de Foto Film continua fent una tradicional fotografia amb els caps de llista en la que hi té a veure l'originalitat, la curiositat o l'oportunitat. Fa quatre anys, per exemple, (que un ja té una experiència), la fotografia es va fer a dalt d'una barca, una barca perfectament amarrada i assegurada a la sorra, que després de ser tractada informàticament, representava que portava els diferents representants de cada partit mar enllà.
Com que aquesta fotografia no surt a la llum fins unes setmanes després de les eleccions, no puc pas dir ara com ha estat feta la d'avui... Coses del directe!
De tota manera sí que puc dir que serà curiosa i que la seva confecció no ha estat excessivament complicada. Probablement el més curiós i interessant ha sigut un seguit de "mogudes" i "no mogudes" potser no massa perceptibles però que han tingut molta gràcia. Ho sento molt però no desvetllaré pas els secrets interns de la sessió d'aquest matí. Quedarà per la història.
Com que no he pogut agafar cap imatge d'alguna escala que fos relacionada amb el moment, en deixo aquí una de l'entrevista de fa uns dies que em va fer en Carles Pascual en el mateix indret: el Pati de l'Ós.

16.5.15

#campanya_EpC_9

Han passat vuit dies, com aquell que res. Ho podríem celebrar anant a donar una volteta...
Una cosa així és el que devien pensar des d'una de les associacions més actives de la ciutat quan ahir mateix publicaven al meu mur de Facebook:

"UN REPTE PER ALS ALCALDABLES
Convidem i seran molt benvinguts tots els alcaldables a la caminada que fem cada dissabte a les 07.00 del matí, sortint del Camp de Mar i anant per les rodalies de Calella, així com també a la inauguració de la temporada de bany que farem a les 10.00 h. davant la guingueta nº un cop acabada la caminada.
QUI ACCEPTA EL REPTE???????????????"

No cal pas que digui quina ha estat la meva resposta... Evidentment que a les set del matí era ja al Camp de Mar, de la mateixa manera que ho han fet quatre alcaldables més. Cinc alcaldables que en algun moment semblaven "cinc alcaldables per a un pacte". Aqui ho deixo! (Ep, que és broma).
Acabo amb dues consideracions: Una, agrair la convidada a caminar; m'ha recordat que he de sortir més per la muntanya, i la segona és que ni he pensat en cap moment en fotografiar cap escala. Prou feina tenia en seguir el camí. N'aprofitaré una que tinc d'atrezzo de la visita d'ahir al teatre.




15.5.15

#campanya_EpC_8

Una escala amb el seu pas barrat per alguna mena de tanca, és un dels símbols que ja s'ha esmentat com a mínim tres vegades en aquesta campanya electoral.
A qui primer li vaig sentir dir va ser a mi mateix en el nostre primer acte públic. Al cap de dos dies ho deia ERC i ahir el cap de llista del PSC. Casualitats de la campanya?
Probablement no, és clar. Quan l'escala en qüestió és la primera imatge que veus quan entres a l'Ajuntament i és, al mateix temps, la que comunica l'entrada amb la zona del despatx de l'alcaldia i la sala de plens, el seu significat passa a convertir-se en important.
Quina simbologia més genial!
Avui hem fet allò que se'n diu l'acte central de campanya. Un acte a l'Orfeó, un clàssic a l'imaginari calellenc. La veritat és que probablement no calia fer un acte com aquest en un moment on el que realment s'agraeix és un contacte més directe persona a persona, però va ser una decisió personal meva que té molt a veure també amb la simbologia.
I la coincidència final és l'escala que he trobat a l'entrada al teatre; una escala amb el pas barrat.
Avui la simbologia ha presidit la jornada i la imatge d'una escala que ha d'obrir el seu pas a la ciutadania em deixa unes bones vibracions en uns moments on un determinat cansament comença a trucar a la meva porta. Una porta, per cert, que està tancada!

14.5.15

#campanya_EpC_7

Avui escric aquest post a darrera hora, quan la nit d'avui ja es confon amb el demà. I he de confessar que ha sigut un dia intens, molt intens i, per ser més explícit, mentalment molt intens.
Ser cap de llista tampoc és un fet gaire habitual i el diàleg distès amb algun altre ex.candidat tampoc té per què ser massa habitual.
A primera hora del dia he tingut la gravació d'una entrevista per Ràdio Calella TV i al vespre el primer dels dos debats amb els vuit (sí vuit) alcaldables calellencs.
Tot això el que ha comportat és que l'adrenalina ha fet avui uns recorreguts per dins meu sense cap mena de control. Adrenalina, nervis, déumeu quina diada.
I fent una mica de resum he de dir que l'entrevista del matí m'ha anat prou bé, ha sigut distesa, àgilment portada per l'entrevistador i m'hi he sentit molt còmode, la veritat.
El debat, per una altra banda, ja ha sigut una altra història. El control del temps, el públic, la tensió dominant, els nervis (una altra vegada), tot es converteix en una cascada emocional.
I el balanç global?
Personalment hi poso bona nota, ha sortit fins i tot millor del que pensava. Vist des de fora, segur que es podia haver millorat força.

13.5.15

#campanya_EpC_6

A Calella no ens podem pas queixar amb el ritual de les cartelleres. No sé si ve de sempre o d'unes quantes eleccions cap aquí, encara que m'inclinaria per la primera opció, es fa un repartiment equitatiu dels espais. Tants caps tants barrets. Es fa una senzilla divisió, es reuneixen els representants de tots els partits al voltant d'una taula i, per ordre, tothom va triant una cartellera rera l'altra. Sense problemes. El respecte en la utilització per part de tots dels espais respectiu és la mostra que tothom tindrà les mateixes possibilitats de publicitar-se en aquest mitjà.
Una altra cosa serà la propaganda amb plafons, banderoles o cartells enganxats en pals, fanals, arbres i similars. I un altre tema serà també que hi hagi alguns incívics que es dediquin a malmetre, pintar o arrencar algun dels cartells existents sota la (des)raó que els dona la seva intolerància.
Avui a les deu del vespre m'ha tocat anar a fer canvi de cartelleres, una part més dels rituals. No sé si fer-ho cada tres dies és molt o poc, o si seria millor fer uns espais més reduïts i
comunitaris, o si s'hauria d'evitar aquesta publicitat, no ho sé. Ser jutge i part és, de vegades, força complicat

12.5.15

#campanya_EpC_5

Pot semblar una mica pretensiós dir que després de 5 dies de campanya un necessita desconnectar una mica. Davant els problemes que té la gran majoria de persones i coneixent força de prop les diverses realitats locals un ha de cuidar determinats llenguatges.
Però avui, aquest vespre, tenia un encant especial: ni més ni menys que el Barça jugava la semifinal de la Champions davant el Bayern d'en Pep Guardiola.
Sembla mentida com pot ser de determinant la disputa d'un partit de futbol. Logra ajornar esdeveniments, retardar reunions, trobades o assemblees i si, a més, és una final o un dels partits propers, la importància passa a convertir-se en imprescindible.
Avui el Barça ha passat a la final de la Champions, perdent per 3-2, però aconseguint aturar la força de l'equip alemany. Tot i que al meu voltant hi havia qui estava patint i entonant un aiaiaiai cada vegada que a deu minuts del final (10!) i amb tres gols d'avantatge el Bayern s'acostava a porta. Coses de la idiosincràsia culé....
Ah, i les eleccions? Bé, gràcies!
Avui no toca, avui tocava Barça i en aquest apartat podem posar-nos d'acord gent de totes les opcions polítiques. Així sia!. 

11.5.15

#campanya_EpC_4

A les eleccions de fa quatre anys vaig pensar que estaria molt bé tenir una seu social, un local vaja, per tenir un lloc que ens visualitzés, on podríem preparar el material, fer les reunions o, el que em semblava més important, poder fer el seguiment dels resultats de les votacions en temps real, amb la seva emoció, la seva tensió i amb la incertesa de veure quin final, feliç o no, tindria l'aventura.
Aquest any he tornat a pensar el mateix i he lograt trobar un local que compleixi aquelles condicions. De fet les he millorat perquè hem passat de tenir-lo per dues setmanes a tres: un 50% de temps més.
Però el detall d'aquest any és importantíssim. El valor afegit és l'escala, un bé de déu d'escala de cargol.
Jo diria que això pinta bé aquesta vegada. Creuem els dits!

10.5.15

#campanya_EpC_3

Mujer, primorosa clavellina que brindas el amor, yo soy caminante que al pasar arranca las hojas de la flor y sigue adelante sin recordar tu amor.

Aquest diumenge ha tocat fer un acte públic: un vermut popular. Però no havia de ser un vermut qualsevol; era un "vermut a tres bandes", és a dir, hem convocat un acte protagonitzat per tres candidatures a l'hora: Entesa per Calella, ICV i CUP, una cosa que no s'ha vist "mai" per aquests verals.
Però no és la meva intenció parlar de l'acte; d'això ja se'n cuidarà la premsa, si més no, la local. 
A quarts de deu del matí he hagut d'agafar el cotxe per carregar part del material que després hem fet servir: taules, una carpa, cartells, quatre eines, uns cubells. I una de les primeres coses que faig, automàticament, quan pujo al cotxe, és posar la ràdio, i avui, com que era diumenge i les tertúlies vàries estaven de descans dominical, he posat de dret Ràdio Cale
lla. 
Quina música és la majoritària a les emissores locals els matins de diumenge a primera hora? Indiscutiblement, la sardana i la sarsuela.
Sentir uns minuts de la Canción del Olvido m'ha fet retornar a les matinals de diumenge que el meu pare ens oferia, orgullós dels seus discos i el seu tocadiscos. "La canción del olvido" i "Bohemios" eren les dues úniques sarsueles que recordo o, potser, les dues úniques que tenia, no ho sé.
I aquests records m'han donat una mica més d'energia per afrontar el dia. O la campanya sencera.
Parlar d'eleccions municipals és, evidentment. parlar de proximitat. I parlar de diumenge al matí (de fa quaranta anys), per a mi, té una banda sonora amb sardanes i sarsueles.

9.5.15

#campanya_EpC_2

Citius, altius, fortius: més ràpid, més alt, més fort.

La penjada de cartells es converteix en una mena de cursa de ves-a-saber-què. Però en cap cas els plantejaments de cada partit són mai els mateixos. Uns creuen que cal començar la campanya a la cartellera situada al lloc més concorregut, altres opinen que el primer és anar a dormir aviat i que demà serà un altre dia; n'hi ha que volen arribar al punt més alt, o al pont més amagat, o al campanar, si cal. Fins i tot alguns ho converteixen en una cursa de velocitat... o d'obstacles.
És realment important penjar uns centenars de cartells? O n'hi ha prou amb un parell de pancartes ben situades? Banderoles o PVC? Qui té la pedra filosofal de la publicitat electoral?
La meva reduïda experiència em diu que, en el fons, tant se val què pengis si ja tens una visibilitat en els mitjans tradicionals: premsa, ràdio, televisió.
I als pobles? Doncs allà passa més o menys el mateix, si els candidats són coneguts, no cal massa publicitat; el carisma es transmet per ones, directament, sense intermediaris. Si, en cas contrari, no hi ha feeling directe entre elector i elegible, ja pots penjar els cartells més ràpid, més alt o amb més força que, al final, la mona, mona es queda.

8.5.15

#campanya_EpC_1

A les 00.00h d'aquest divendres 8 de maig ha començat la campanya electoral per a les #Municipals2015. I a aquesta mateixa hora la gent d'Entesa per Calella estàvem citats amb Ràdio Calella TV per immortalitzar l'enganxada del primer cartell.
Podria dir que ho teníem tot controlat, que els cerimonials són purs convencionalismes sense importància o podria dir que ja comencem a estar acostumats als actes davant les càmeres. Doncs no, cap de les tres. Aquell moment ha sigut de nervis, d'entrebancs, de mirades creuades buscant les nostres mateixes complicitats.
Hem encetat un procés que ens il·lusiona i que volem que arribi a un bon final;
que ens porti a recollir més responsabilitats encara i que ens obligui a respectar escrupolosament aquells principis que hem estat repetint dia rere dia com a base del nostre ideari: Proximitat, Debat i Diàleg, Transparència, Compromís i Independència.
Aquesta és la motxilla que ens carreguem a l'espatlla i que esperem portar i anar traspassant durant molts anys.
I no ens cansarem de repetir: #atreveixteacanviar