9.5.15

#campanya_EpC_2

Citius, altius, fortius: més ràpid, més alt, més fort.

La penjada de cartells es converteix en una mena de cursa de ves-a-saber-què. Però en cap cas els plantejaments de cada partit són mai els mateixos. Uns creuen que cal començar la campanya a la cartellera situada al lloc més concorregut, altres opinen que el primer és anar a dormir aviat i que demà serà un altre dia; n'hi ha que volen arribar al punt més alt, o al pont més amagat, o al campanar, si cal. Fins i tot alguns ho converteixen en una cursa de velocitat... o d'obstacles.
És realment important penjar uns centenars de cartells? O n'hi ha prou amb un parell de pancartes ben situades? Banderoles o PVC? Qui té la pedra filosofal de la publicitat electoral?
La meva reduïda experiència em diu que, en el fons, tant se val què pengis si ja tens una visibilitat en els mitjans tradicionals: premsa, ràdio, televisió.
I als pobles? Doncs allà passa més o menys el mateix, si els candidats són coneguts, no cal massa publicitat; el carisma es transmet per ones, directament, sense intermediaris. Si, en cas contrari, no hi ha feeling directe entre elector i elegible, ja pots penjar els cartells més ràpid, més alt o amb més força que, al final, la mona, mona es queda.
Publica un comentari a l'entrada