31.5.12
21.5.12
La música de la lletra
Sempre he "admirat", amb unes quantes cometes a cada costat, la gent que se sap de memòria totes les lletres de totes les cançons, de tots els estils i en tots els idiomes. N'hi ha de qualsevol edat i condició, nens, adolescents, veterans, pobres, rics, poden ser masculins o femenins, amb un alt o baix coeficient intel·lectual, però amb una memòria i una capacitat d'imitació (perquè no em vindran a dir que saben i entenen el que diuen) dignes d'estudi.
Si algú que llegeix "això" està comprès en aquesta categoria humana, segur que estarà pensant que el que soc jo és un envejós de m... Res més lluny de la realitat. Bé, una mica sí, per què negar-ho.
Jo soc d'aquells que enganxem la música, que no estem per la lletra, però que tenim clar que, sentint una cançó, podem deduir, per la música i l'entonació, que la lletra segur que és bona.... No fa falta desir nada más....
I, per això mateix, tenim un doble premi el dia que som capaços de posar l'atenció únicament i exclusiva (que malament que sona això) en el vers. Quin plaer!
Només em queda un dubte, i és si en la resta de la vida, quan no hi ha música, també tenim problemes en seguir i entendre la lletra.
La vida és un dubte constant.... ja ho deia la meva àvia. O no era això el que deia?
Si algú que llegeix "això" està comprès en aquesta categoria humana, segur que estarà pensant que el que soc jo és un envejós de m... Res més lluny de la realitat. Bé, una mica sí, per què negar-ho.
Jo soc d'aquells que enganxem la música, que no estem per la lletra, però que tenim clar que, sentint una cançó, podem deduir, per la música i l'entonació, que la lletra segur que és bona.... No fa falta desir nada más....
I, per això mateix, tenim un doble premi el dia que som capaços de posar l'atenció únicament i exclusiva (que malament que sona això) en el vers. Quin plaer!
Només em queda un dubte, i és si en la resta de la vida, quan no hi ha música, també tenim problemes en seguir i entendre la lletra.
La vida és un dubte constant.... ja ho deia la meva àvia. O no era això el que deia?
reflexionat i escrit per vilapou
vilapou
18.5.12
Més vilapou: Decisions, estil i futur
He llegit avui la queixa d'ERC (de Calella) per haver sigut informats (via correu electrònic) de la creació d'un Butlletí Municipal una vegada ja estava la decisió presa i amb tot el format i les característiques decidides. Igualment he llegit la resposta de la Regidora de Comunicació, com a responsable de l'esmentat butlletí, refusant aquestes crítiques i remetent-se a l'acompliment rigorós de les normatives ....
reflexionat i escrit per vilapou
vilapou
8.5.12
Apujada de preus a l'Escola Bressol
Escolto a Ràdio Calella que aquesta setmana comença la inscripció a l'escola bressol municipal de Calella, El Carrilet. Diuen que aquest any s'hi ha incorporat un nou barem en els criteris de prioritat i s'han modificat els preus.... La mensualitat passa de 105€ a 125€ i s'hi afegeix un pagament únic de 50€ per material.
La notícia, seguint les indicacions facilitades per la corresponent regidoria, desgrana que aquests preus no deixen de ser dels més baixos de Catalunya i de la comarca, que no suposen ni la mitat del cost real, i que no es cobren no sé quantes coses més...
Ja sabem que les comparacions són odioses i els percentatges enganyen (quan no ens són favorables), però si ho repercutim en un any, tenim un augment d'un 23%.
No crec que sigui cap exageració llençar una crítica a aquest increment, "sensat i moderat" segons l'equip de govern, estant en els temps que estem, vivint la situació que vivim, i veient el que veiem a la nostra ciutat. Calella, el govern de Calella, està fent un esforç considerable en col·locar, dia sí i dia també, el nom de Calella "al mapa", portant tants actes com sigui possible, anant a buscar el turisme a les fonts, amb campanyes publicitàries, amb la celebració de proves esportives, amb la complicitat solidària de tanta i tanta gent, i tantes entitats com sigui possible. I això, té un cost, una despesa, de milers i milers d'euros. Que donen un fruit necessari per a la ciutat, segur, però que en cap cas haurien de permetre la disminució de la despesa social.
Un 23% és un augment desmesurat, per baixos que estiguin els preus a dia d'avui. Per què no podem ser exemple en ajuts al benestar social? No ven imatge això? Espero que no vagi per aquí el tema.
Potser no cal que siguem tan alts, guapos, rossos i atlètics. Potser no cal que ens rendim al culte a la imatge.
Jo prefereixo, i demano, una ciutat on estigui prevista tota la despesa social que augmenta dia a dia, que es valori la conciliació familiar dels que treballen i que ofereixi tot el que ha d'oferir a aquells que cada dia tenen menys, sigui quina sigui la seva condició social i la seva procedència.
La notícia, seguint les indicacions facilitades per la corresponent regidoria, desgrana que aquests preus no deixen de ser dels més baixos de Catalunya i de la comarca, que no suposen ni la mitat del cost real, i que no es cobren no sé quantes coses més...
Ja sabem que les comparacions són odioses i els percentatges enganyen (quan no ens són favorables), però si ho repercutim en un any, tenim un augment d'un 23%.
No crec que sigui cap exageració llençar una crítica a aquest increment, "sensat i moderat" segons l'equip de govern, estant en els temps que estem, vivint la situació que vivim, i veient el que veiem a la nostra ciutat. Calella, el govern de Calella, està fent un esforç considerable en col·locar, dia sí i dia també, el nom de Calella "al mapa", portant tants actes com sigui possible, anant a buscar el turisme a les fonts, amb campanyes publicitàries, amb la celebració de proves esportives, amb la complicitat solidària de tanta i tanta gent, i tantes entitats com sigui possible. I això, té un cost, una despesa, de milers i milers d'euros. Que donen un fruit necessari per a la ciutat, segur, però que en cap cas haurien de permetre la disminució de la despesa social.
Un 23% és un augment desmesurat, per baixos que estiguin els preus a dia d'avui. Per què no podem ser exemple en ajuts al benestar social? No ven imatge això? Espero que no vagi per aquí el tema.
Potser no cal que siguem tan alts, guapos, rossos i atlètics. Potser no cal que ens rendim al culte a la imatge.
Jo prefereixo, i demano, una ciutat on estigui prevista tota la despesa social que augmenta dia a dia, que es valori la conciliació familiar dels que treballen i que ofereixi tot el que ha d'oferir a aquells que cada dia tenen menys, sigui quina sigui la seva condició social i la seva procedència.
reflexionat i escrit per vilapou
vilapou
Subscriure's a:
Missatges (Atom)