La darrera introducció és la "moderació", com a concepte que sembla voler plantejar la necessitat d'aigualir la flamarada del sector independentista o, si més no, del partidari del referèndum sí o sí. L'editorial de La Vanguardia del diumenge 27 d'octubre, "¿Quién teme a los moderados?", n'és l'origen.I, com a conseqüència podem trobar, per exemple, avui a El Periódico, l'"Elogi del radicalisme" de l'Ernest Folch.
S'és radical per ser independentista i/o moderat per buscar terceres vies o voler mantenir la situació actual? Van renyides l'autodeterminació i la moderació?
El diccionari em diu que el moderat és aquell que defuig tot extremisme o tot excés.... I doncs?
Per a mi, la independència entra en la normalitat més absoluta, sense excessos ni extremismes, i entenc que la podem assolir després d'un procés ple de negociacions i determinació, de diàleg, com diu l'editorial godonià.
Com diu en Folch, al mateix temps el procés català és profundament radical. I ho és en el sentit que és trencador i arrossega un tossut inconformisme de revolta cívica. I doncs, una altra vegada?
Al final, ens perdem donant voltes i voltes en conceptes més de tertúlia que no pas de necessitat política ni ciutadana. Començaria a ser necessari que s'actués amb determinació. No podríem encunyar aquest terme com a principal?
Necessitem una resposta presa amb determinació sobre el referèndum, la data i la pregunta. No ho podríem tenir ja? Hem d'anar deixant que la iniciativa es desplaci tal com el pont aeri? A qui fa por portar la iniciativa?
A veure si actuem amb determinació d'una vegada!
