30.10.10

Postals pendents (1)

Si a finals d'octubre, amb Tots Sants a tocar, amb els panallets sobre el marbre de la cuina, amb unes engrunes que en delaten el primer tast, amb l'ampolla de mistela visible des de tots els angles del menjador, amb les flors, naturals i de plàstic, camí del cementiri, si amb aquest ambient latent he de retornar a l'estiu, potser que no ho faci amb una vista de les platges paradisíaques de la Polinèssia, que ja he fet tard, sinó, directament, des del fons, des del fons del record i des del fons del mar.
En Joan em va enviar aquesta escala, "el que queda d'escala", em deia ell, però una escala. Serà això, una escala de fons, amb bombolles d'aire que l'envolten...
Em vol convidar a baixar-hi, allà a baix, diu, i a mi m'agradaria, és clar, però no sé si cal temptar la sort, o la salut...

28.10.10

Agafant forces

Fa dies que em miro el blog, pràcticament cada dia, és clar, amb ganes, amb sentiment, amb il·lusió. Perquè el blog que un ha anat fent i que continua fent, sempre es mira amb sentiment i il·lusió. Amb la de coses que portem viscudes junts....
Fa temps que tinc clar que l'estiu es mereixia, com a mínim, un final feliç, un recull de postals rebudes, una resposta pública de tot allò que he anat rebent dels meus volguts i estimats lectors (i lectrius, que diria en Zinc). Perquè, tornant a allò de la il·lusió, quan m'arriba al correu una imatge d'una escala o, millor encara, quan parlo amb algú que em diu que ha fet fotos d'escales o, senzillament, que se les mira ja d'una manera diferent, que les "reconeix", que les valora o que les compara, aleshores em cau la llagrimeta...
Per tant, potser que comenci a acabar aquest estiu que encara tinc pendent. Ho aconseguiré? Qui ho sap. Això és un blog!

3.10.10

I acaben els Premis Blocs Catalunya 2010

Si l'inici de la 3a edició dels Premis Blocs Catalunya ja va començar el matí amb l'acte de reconeixement dels blocs escolars del Maresme (*), la continuació va ser a partir de les 4 de la tarda amb una trobada d'esferes anomenada Euroesferes, que havia de ser un intercanvi d'opinions i experiències entre esferes i blocaires del nostre país, d'Espanya i d'Europa. La veritat és que es va parlar de tot menys d'esferes (?), encara que una hora i mitja de taula (o de cadires) rodona, dóna per molt.
I pel que sembla, per més que passin els anys, el debat sobre què som, d'on venim i on anem continua vigent.
Què és un blog? Té vida futura? Té una mort anunciada?
Aquestes preguntes continuen donant hores de converses... i de controvèrsies.
Si a l'anomenada trobada d'esferes ja hi vam donar cent voltes, durant l'entrega dels Premis, el debat es va repetir, a la sala i a Twitter (#premisblocs):
Què és realment un blog? Es pot considerar també així el treball "professional" d'uns professionals que treballen en un mitjà públic amb totes les facilitats i possibilitats? És lleial aquesta competència en el context d'aquests Premis? Es poden equiparar els blocs periodístics amb els polítics? Pot tenir un cert patrocini d'un programa d'una ràdio pública un bloc "personal"?
Preguntes per debatre fins la propera edició que, més que res, enriquiran el futur dels Premis Blocs Catalunya. Perquè al final són això, una convocatòria d'uns premis, amb unes bases i un Jurat sobirà. No ho perdem de vista.
Jo, si no em fan fer massa quilòmetres, hi espero tornar l'any que ve.
--------------
(*) Gent del Maresme, hauríem de parlar de si s'institucionalitza aquest reconeixement dels blocs escolars.....