Si a finals d'octubre, amb Tots Sants a tocar, amb els panallets sobre el marbre de la cuina, amb unes engrunes que en delaten el primer tast, amb l'ampolla de mistela visible des de tots els angles del menjador, amb les flors, naturals i de plàstic, camí del cementiri, si amb aquest ambient latent he de retornar a l'estiu, potser que no ho faci amb una vista de les platges paradisíaques de la Polinèssia, que ja he fet tard, sinó, directament, des del fons, des del fons del record i des del fons del mar.
En Joan em va enviar aquesta escala, "el que queda d'escala", em deia ell, però una escala. Serà això, una escala de fons, amb bombolles d'aire que l'envolten...
Em vol convidar a baixar-hi, allà a baix, diu, i a mi m'agradaria, és clar, però no sé si cal temptar la sort, o la salut...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada