31.10.06

Escales d'arreu (XVI). Budapest

Des de Sarajevo encara ens queda lluny casa nostra i en aquests dies, tot parlant d'eleccions i de país, el que podem fer és anar a un lloc on si més no veiem una "senyera". Si ens arribem a Budapest la podrem veure. Penjada allà al castell hi tenim quasi una senyera quatribarrada. Bon principi.
Budapest és una ciutat formada per la unió de dues: Buda i Pest i això també em porta una semblança amb la nostra capital. Barcelona és el resultat de fusionar Bar, Cel i Ona.
En M. i la L., uns bons amics (poso les inicials perquè no sé si els faria res que posés en Miquel i la Lelo), van estar-hi uns dies a Budapest i, com bona gent que són, em van portar de record una petita mostra d'escales. Aquesta primera és la que veiem al costat del funicular que puja a dalt el castell que presideix la ciutat. A Barcelona també n'hi ha de funicular, el de Motjuic, i el del Tibidabo (donem el tramvia blau com a funicular? és correcte?).
És que a casa tenim de tot.
Si em (ens) permeteu ens quedarem uns dies passejant per aquesta interessant ciutat. Si més no per compensar la feinada que he tingut en situar els llocs exactes amb el Google Earth. Trobar l'adreça exacta dels edificis (o de les escales) per importants que siguin en un mapa d'una ciutat desconeguda i en unes pàgines escrites en magyar té el seu mèrit.
Localitzeu la ruta amb G.E.

30.10.06

S'acampa la cabanya!

Avui s'abaca la manycapa, s'anyapa la cambaca, s'acampa la cabanya o com carai es digui. Al final el cansament fa "mella" entre els (possibles) electors. No sóc dels que renega de la política, al contrari, ni dels que ho fa dels polítics. Sóc, fins i tot, dels que creuen, probablement l'únic que ho creu, que cobren relativament poc. Quin preu té el menyspreu? Menys segur que no (bon joc de paraules).
Però les campanyes cansen. Per repetitives i simplistes i perquè ens tracten com a justets mentals i això potser només reflecteix la seva inseguretat.
D'una campanya se'n treuen conclusions, però no seguint el dia a dia, si no a partir de quatre titulars. I aquests qinze (?) dies han deixat algunes coses força clares. Només cal que un s'hi fixi una mica, que també hi tenim la nostra part (hem de fer els deures) de reponsabilitat.
Però amb això, l'escala que m'ha vingut a les mans no sé si s'adiu gaire amb el que estava reflexionant. Mireu-la bé perquè és d'aquelles punyeteres. No s'hi pot entrar directament, a sac que en diríem, perquè al final hi ha..., no hi ha res, o, millor dit, hi una alçada d'un parell de pisos. Llàstima que no vaig poder fer la fotografia de l'altre cantó per comparar. És una escala que ens mena al salt al buit.
Potser sí que és un bon exemple per reflexionar abans d'anar a votar.
Vull deixar dos enllaços per si algú la necessita aquesta reflexió abans de Tots Sants. L'un seria el de la campanya real i l'altre, el de la campanya irrreal (pronunciïs amb "erues" model Trias, no sé si s'entén... o, directament, amb fff de feliuisme).
Ah, a partir de demà, els col.laboradors d'aquesta casa ja signaran totes les seves cròniques que fins avui no feien com a senyal de protesta perquè bla, bla, bla, ...

29.10.06

Escales d'arreu (XV). Sarajevo

A l'anterior etapa deia que no savia si anar cap a la dreta o cap a l'esquerra, i he decidit anar cap a l'esquerra (sempre cap a l'esquerra). La següent parada és a Sarajevo, un símbol. El Perdedor hi va anar aquest estiu (la veritat és que no va parar quiet l'home).
Parlar de Sarajevo és recordar guerra i tenir-ho realment molt a prop. Totes les barbaritats que sempre ens sembla que queden lluny, en aquella guerra les vam tenir aquí al costat. Es van fer tantes coses malament... I ens hem de preguntar si tots hi vam posar el mínim que ens tocava. Però la història ens ho anirà recordant.
Llegeixo sobre Sarajevo que "el 6 d'abril de 1992, Sarajevo va ser envoltada per les forces sèrbies. La guerra va durar fins a l'octubre del 1995. De mitjana, 329 obusos van caure sobre la ciutat cada dia, amb un rècord de 3.777 el 22 de juliol de 1993".
I dins d'aquesta ciutat que havia sigut també exemple de prosperitat, hem de recordar la seva Biblioteca. "A Sarajevo, el 25 d’agost de 1992, 78 anys després de la crema de la Biblioteca de Lovaina, va ser bombardejada la Biblioteca Nacional i Universitaria, instal.lada a un edifici d’estil morisc a la vora del Miljaka. Es perderen 1 milió i mig de volums, incloent 155.000 llibres rars i manuscrits". La destrucció de la cultura, els seus símbols, i entre ells els llibres, és una constant en qualsevol intent d'anihilament d'un poble .
Aquí tenim una imatge d'una escala de la Biblioteca. Serà la petita contribució a la memòria col.lectiva.
Localització amb Google Earth.

27.10.06

Sant Dominguito i Santa Cristeta

L'home del temps ha dit que avui faria caloreta (sic) encara que podrien aparèixer alguns nuvolets que descarreguessin algun plogim i que això era degut al microclima que tenim en aquesta zona. Tot m'ha semblat petit, la veritat. Per què els homes del temps ténen aquesta mania de parlar en diminutiu, si el que cau és un xàfec d'aigua que et deixa xop i els núvols poden arribar a tapar la llum del sol?
Bé, després he mirat la meva petita agenda per saber el sant del dia. Avui és Santa Cristeta, màrtir nascuda entre Toledo i Portugal, que no queda clar, i que amb els seus germans va tenir un final realment cruel i turmentós tal i com explica la seva biografia.
No content amb aquesta altra mostra de petitesa del dia, he buscat quin altre sant se celebra avui i m'ha sortit que avui és San Dominguito, així, tal com sona. En català deu ser Domenequet, no? O Minguet? I d'aquí ve Dusminguet? També hem de reconèixer que el pobre Duminguitu, baturricu de naixement, i de mort, va patir un desgraciat final a mans d'uns jueus...dolents, oi?
Jo, avui, us deixaré una escaleta petiteta no massa alteta ni perilloseta, que no trenqui l'harmonia amb el dia. Espero que demà canviï la cosa i, aprofitant que és dissabte, no tot sigui tan petit.
Ah, demà és Sant Ferruci, màrtir, i Santa Ciril.la, verge i...màrtir.

26.10.06

Esperant la setmana que ve

Van passant els dies i anem omplint el pap del mateix una vegada i una altra. Mirant la tele, llegint els diaris, llegint la tele, mirant els diaris, com heu pogut observar cap dels bla, bla, bla, està signat, com a mostra del desacord bla, bla, bla, professionals d'aquesta casa. I demà més.
Només ens queda esperar, entretenir-nos, pujar en alguna atracció per passar l'estona.
Els resultats? Vols dir que no els sabem ja? Vols dir que no els saben ja? Les sumes i les restes no donen massa marge. Les "negociacions" van començar fa temps, molts mesos, i el dia a dia només serveix per anar omplint planes i planes. Els de la bona fe continuen emprenyant-se amb el que ha dit aquell i l'altre. Els altres, els professionals, van fent els seus números, els de debó, els dels milions, els càrrecs, la supervivència.
Sobreviurem nosaltres?

25.10.06

Aki no treballa ni 10

Aquest matí he rebut un missatge al mòbil que deia exactament això: "Aki no treballa ni 10". Com que l'he obert depressa i no havia mirat qui l'enviava, la frase m'ha inquietat. Desseguida he mirat a esquerra i dreta per veure si algú m'estava vigilant, encara que en aquell moment concret jo estava de feina fins més amunt de dalt de tot. Com que estava sol i les cortines abaixades he tornat a mirar el mòbil. S'acabava d'obrir una imatge: l'entrada del Congrés de Diputats... Aaaahhh! Ja ho he entès. La cosa no anava per mi (aquesta vegada).
Tinc una parella d'amics que han anat aquests dies a Madrit, la capital, en missió d'alt nivell cultural. S'han de veure i barrejar amb personalitats, patums del mecenatge artístic i figures de la pintura, principalment. Però a més, ténen l'encàrrec d'esgarrapar alguna escala per a un servidor de vostès, cosa que m'han dit que faran amb molt de gust i que fins el dia d'avui ja han fet d'una manera força regular, dins de les seves possibilitats.
La primera escala que m'han enviat és imponent, com l'edifici al que dóna entrada. Veurem si em poden fer alguna crònica curiosa de la seva trobada amb la barones..., ai perdò que això no es pot dir.

24.10.06

Escales d'arreu (XIV). Delhi

Abans de deixar l'Índia farem una visita a la capital Delhi, una ciutat que té uns 18 milions d'habitants, és a dir, i fent un càlcul gens seriós, més d'un milió d'escales de tots tipus.
I entre aquests milers i milers d'escales, la Reusenca me'n va enviar una que es troba situada a la Tomba de l'emperador Humayun. És curiós perquè aquesta imatge està presa de dalt a baix i jo tinc la mania de fer-les sempre de baix a dalt. Manies.
Acabo l'estada al país visitant una tomba, no per res, ja que en un país ple i farcit de temples, construccions i edificis religiosos, això no és un fet gaire extraordinari.
En aquests moments m'estic sorprenent a mi mateix parlant com si jo hagés fet el viatge, quan només soc un depositari de les fotografies, una espècie de notari que aixeca acta d'allò que han visitat els meus lectors-col.laboradors.
I ara, palplantat aquí a Delhi, no sé si tirar cap a la dreta o cap a l'esquerra...
Fins ara hem fet aquest recorregut (amb G. Earth)

23.10.06

Escales d'arreu (XIII). Fathepur Sikri

Jo "segueixo" amb el meu viatge per les vostres escales i continuo amb la Reusenca per l'Índia. Aquesta imatge em diu que és de Fathepur Sikri i que en viu és espectacular. Està feta amb uns triangles massissos de pedra arenisca, una joia, vaja.
No massa lluny d'aquí (d'allà) hi ha el Taj Mahal, una meravella del món. Per no anar "matxacant " la Viquipèdia, aquesta vegada us he posat l'enllaç al Google Maps, un altre juguet. (Cliqueu a la dreta on posa "Híbrid" i després aneu acostant la imatge. Arribareu a la teulada de l'edifici)
Ella també hi va anar , quin viatge!
Jo fins ara era dels que m'havia quedat amb la selva, els elefants, tigres de Bengala...
Localitzacions amb G.E.

21.10.06

Escales d'arreu (XII). Benarès

Seguint el viatge per l'Índia arribem a Benarés (Varanasi, oficialment, que amb la Wikipèdia, n'estic aprenent molt). I en aquesta ciutat hi trobem els ghats, aquestes escales de pedra que baixen fins el Ganges i on la gent es fa els seus banys purificadors.
He de confesar que quan la Reusenca em va enviar les imatges de les escales, amb l'emoció vaig fer una lectura ràpida del seu correu
i vaig llegir que "els gats de Benarés són màgics i sagrats". Vaig estar una bona estona buscant els animalons a la fotografia... Espero que no se'm tingui gaire en compte. Els anys ho van erosionant tot.
Com a compensació deixaré un ghat de dia i un ghat de nit.

Localitzacions amb G. Earth,

20.10.06

Escales d'arreu (XI). Khajuraho

He tardat uns dies ha reincorporar-me a la ruta d'escales d'arreu, però és que ara tocava un salt llarg. Ho havíem deixat a Palestina i ara anem fins a l'Índia. En aquest cas la "culpable" de la visita és la Reusenca, que com que a l'agost tenia ganes de viatjar va decidir anar ben a la vora i va voltar fins pràcticament a l'altre costat de la bola (del món).
He de suposar, n'estic segur, que el viatge és emocionant, i no només per tot el que et puguis trobar, que també, si no que el país en sí ja t'ha d'anar provocant emocions constantment.
Bé, jo no hi he estat (i no crec que hi vagi), però gràcies a unes escales que em va enviar, ara m'hi quedaré unes dies.
Avui arribem al temple de Shiva a Khajuraho, una localitat on, segons llegeixo a la Wikipèdia, hi ha uns temples famosos per les seves escultures eròtiques. Segur que aquesta no era la finalitat principal de visitar aquest lloc encara que si mirem la imatge hi veiem al final de l'escala una petita escultura que sembla femenina i amb dues parts del cos més brillants que la resta (?).
(Continuarà)
Viatgem amb el Google Earth.

19.10.06

Obres?

No sé per què serà que quan s'acosten eleccions o algun possible canvi polític, a mi em vénen al cap les obres. Ja em va passar fa temps i ara, Sant Tornem-hi. Després d'aquells "moments musicals" d'ahir, la realitat i la quotidianitat han tornat a fer la seva aparició. Hem fet un "tres i fora" amb cop final i aquella musiqueta dels espais gratuïts i bla, bla, bla i els professionals d'aquesta casa no signen aquestes informacions i bla, bla, bla...
Avui seré, vaja, sóc breu. Em quedo amb la imatge d'unes obres.
I em segueixo preguntant, per què serà?

18.10.06

Meme i ... escala

Ha tornat a circular un altre "meme" per la blogo-catosfera. Aquest va de música i consisteix en 10 preguntes sobre un mateix, que s'han de contestar amb títols de cançons d'un autor concret i representatiu per cadascú. Senzill, no?
Un servidor, degut a la seva trajectòria, es veu moralment obligat a fer-lo, encara que no sàpiga que ningú li hagi passat, però ho farà amb una petita variant. No agafaré un determinat autor si no un gènere complet: les sardanes, evidentment. Per tant cada pregunta serà contestada amb el títol d'una sardana, a la que afegeixo l'autor i el tiratge per si algú la vol ballar, comptar i repartir.
Som-hi:
Home o dona? El rei de casa (Jordi Paulí i Safont) 35-83
Descriu-te: Esperit sempre jove (Joan Lázaro i Costa) 32-83
Què senten les persones sobre tu? Un home bo (Rafael Ferrer i Fitó) 33-87
Com descriuries la teva anterior relació sentimental? Temps passat (Enric Morera i Viura) 39-55
I l'actual? Moments de felicitat (Joan Vilà i Ayats) 37-75
On voldries estar ara? Collint ginesta a Montserrat (Cassià Casademont i Busquets) 25-71
Com ets respecte l'amor? Sempre a punt (Miquel Humbert i Rius) 31-61
Com és la teva vida? La vida és un somni (Josep Rius i Descàrrega) 33-83
Què demanaries si tinguessis un sol desig? Cent anys endavant (Xavier Forcada i Reus) 27-79
Acomiada't: Per sempre catalans (Joaquim Soms i Janer) 31-69

17.10.06

Posem-hi verd

No és que vulgui fer un d'aquests diaris de campanya que ara es porten tant (ui! perdoni Zinc, que el seu és molt diferent i autèntic de veritat), el que passa és que quan comences a parlar de qualsevol tema, el cap se'n va i ho relaciona amb algun aspecte lligat amb tot aquest gran moviment mediàtic que ens ha de portar a un "nou" govern, perdó Govern, del país, perdó País.
I no sé per què m'ha vinguta al cap el color verd. I m'ha semblat que a aquesta campanya li hauríem d'afegir una mica de verd. Per què? Doncs no ho sé.
El verd el podem relacionar amb l'esperança, amb l'ecologia, amb els bitllets, és sedant, diuen que representa l'atracció, i totes aquestes qualitats també m'envien de cap a la campanya (sí, en minúscula).
Ara, per verd em quedo amb aquest post.

16.10.06

Comencem amb bona mida

Ara fa dies que no poso cap escala d'escenari. Com pot ser això? L'origen del blog ha estat deixat de banda? Mai!, repeteixo, mai!
Fins i tot havia pensat en fer-me seguidor de la campanya electoral i anar cada dia a uns quants mitins per veure escenaris i escales. Així podria entregar al proper govern unipartit, bipartit, tripartit, multipartit o el que fos, un informe exhaustiu de cara a la seguretat, a la seva seguretat, a l'hora de fer actes públics.
L'informe, al ser gratuït, no crec que se'l llegís ningú, i, per tant, potser millor posar-li un preu i negociar la seva confecció amb algun secretari general, no? Així, una part per a mi, una altra per al partit, l'altra per despeses generals, ho paguem entre tots, que no toca a tant, i ben contents. És una idea.
I si no serveix, potser es podria crear un càrrec d'encarregat de vigilància d'escenaris de mitins, però amb un nom més rimbombant, tipus subsecretari adjunt per al manteniment i la seguretat de les interrelacions ciutadanes sostenibles (sobretot sostenibles). No sé, seria qüestió de treballar-ho una mica; m'hi va el futur!
La veritat és que una vegada rellegit tot això m'ha fet una mica de vergonya i tot, però el que em fot de veritat és que acabo de donar més d'una idea. Temps al temps perquè en faré el seguiment.
Bé, jo per començar la campanya electoral els deixo aquí una escala de bones mides (king size). Mireu si no la proporció amb els dos que parlen al costat, que no és cap retoc fotogràfic. El que deia, bones mides, bon material, però no hi ha barana... Com dic sempre: no es pot tenir tot.

14.10.06

Del stick al theremín

L'altre dia vaig sopar amb uns amics en un lloc on una vegada a la setmana fan música en directe. Pots menjar, parlar (fluixet), escoltar i gaudir, tot pel mateix preu. Aquesta setmana hi tocaven l'Emili Baleriola a la guitarra i en Francesc Moreno al stick. Van ser per a mi tota una sorpresa i un agradable descobriment, tot i la seva trajectòria, que donarà per un post algun dia.
Abans de l'actuació els explicava jo als meus amics el que sabia sobre què era això del stick i la seva tècnica, que donarà per un altre post (i van dos). Com si fos un intercanvi de cromos, la conversa va canviar de cantó de la taula i ells em van començar a explicar que havien descobert un instrument anomenat theremín. Qualsevol que hagués seguit la conversa d'aquella taula, entre sticks i theremins, hauria pogut pensar que estava entre especialistes d'alguna cosa quan en realitat estava entre nouvinguts a coneixements musicals.
Bé, això del theremín sí que té anys d'existència i és un dels primers instruments electrònics de la història. Consisteix en un aparell amb dues antenes que, a partir de la proximitat de les mans produeix uns sons realments espectaculars. Ens recorda les primeres pel.lícules d'intriga i ficció i hi dóna una atmosfera molt peculiar.
I seguint "investigant" sobre el theremin vaig arribar a una pàgina d'un grup (suposo, perquè el meu anglès és força trist i podria ser que la pàgina fos un anunci de qualsevol cosa) anomenat Broken Theremin que casualment a la portada tenia una fotografia amb una escala.
Bé ja som a cap de carrer. He començat amb un sopar, un stick, un theremín i he trobat, al final, l'escala. (Per cert que aquest grup podria posar a la seva pàgina una fotografia del disc amb més qualitat, que al baixar-la queda una mica com un nyap).
Després de tant de parlar del THEREMIN, potser que en veiem alguna cosa.

13.10.06

Escales d'arreu (X). Nablus

Nablus està situada al bell mig de la Cisjordània, el West Bank o Judea i Samària, com vulgueu, i compta amb més de 100.000 habitants. Aquesta zona és potser la de principal conflicte després de la decissió de la ONU l'any 47.
No és pas la meva intenció entrar a opinar sobre tot això, només us deixo algun escrit com els d'en Cantalagrella o el Perdedor, qui, a més és el proveïdor de l'escala d'avui. És d'aquesta ciutat i més que comentar com és quasi traslladaria la mirada a les parets que l'envolten. Allà hi tenim una mostra d'expressió més del conflicte permanent. No fa falta saber idiomes, la cultura del grafit és internacional.
Localització amb Google Earth.

12.10.06

Escales d'arreu (IX). Jerusalem

Fent un altre salt arribem a l'extrem oriental de la Mediterrània i allà, a Jerusalem, ciutat vital per al cristianisme, el judaisme i l'islamisme. I ciutat disputada, sacsejada, separada i trencada per la lluita entre jueus i palestins, dit així d'una manera genèrica i poc precisa.
L'amic Perdedor va anar a fer un Tour per la zona, dit també així d'una manera genèrica i poc, gens precisa, de la que en va fer un seguit de posts molt interessants (d'exemple aquest, però si busqueu durant aquells dies en trobareu la resta).
M'envia algunes escales i, entre elles, agafo aquesta de Jerusalem que correspon a la que baixa on estava Jesús esperant saber si el crucifixaven o no (va ser que sí). És moderna, però potser per això m'agrada, per trencar una mica o per posar un contrast més en una ciutat plena d'història i que sempre està mirant cap enrera.
Em diu també el Perdedor en el seu correu que passejant per alguns llocs d'aquesta ciutat no podia deixar de pensar en aquella (genial) pel.lícula La vida de Brian i no em sembla pas cap irreverència, al contrari.
Jerusalem, ciutat i capital reivindicada per uns i altres, en un conflicte del que molt s'ha dit i parlat, molt s'ha patit i, com tants d'altres, amb una solució difícil i llunyana.
Localització amb G.E.

10.10.06

Escales d'arreu (VIII). El Vaticà

Després d'haver fet un salt per la Mediterrània i haver-li trobat gust, estaria bé fer-ne un altre fins arribar a la "bota", i allà de la mà de l'amic Karbeis entrar a la mateixa Basílica de Sant Pere del Vaticà. Quina majestuositat!
He de confessar que considero en Karbeis un personatge si més no original, una mica dur o directe, però d'aquells que no enganyen. Si t'ha de dir alguna cosa, te la diu, i vaja que te la diu! Per això l'escala d'avui no podria ser del tot "normal". Avui posarem una escala de la que no es veuen pràcticament els esglaons, només veiem els caps de la gent.
Sempre educat, em deia en el correu que em va enviar:
"Perquè se'n faci una idea, les escales es troben dins la cúpula, seguint la seva forma de circumferència. Al final, com comprendrà, las escales les fas amb tot el cos girat".
De la seva explicació en deduim que aquesta és l'única manera de trobar la imatge de l'escala.
Qui havia de dir que aquella fotografia aniria a parar algun dia a un blog que parla d'escales?
Localització amb Google Earth.

9.10.06

Més escales que bolets

D'un bon sopar d'amics només en podia resultar una sortida a "caçar" bolets. Es la conseqüència de l'ambient, de l'època, de la "campanya" mediàtica, i de l'edat que ja ens fa començar a dir que quan érem petits, amb els pares i els avis anàvem aquí i allà i fèiem i trobàvem i ...
Tots set ben equipats i jo amb el jerseiet de màniga curta (només em faltaven les sandàlies) però amb là camera, vam sortir cap a bosc. N'hi havia un que en coneixia un altre que tenia un amic que vivia a la vora d'un bosquet que sembla que algú hi havia trobat rossinyols un dia. Amb les coordenades clares ens vam plantar en un camí ple de gent, motos, quads, bicis, nens, "boletaires-de-tevetrès" i demés especímens fàcils d'ajuntar en un matí de diumenge.
Les exclamacions (goita! goita!), les esgarrinxades, les troballes frustrades, els bolets podrits, els desconeguts i les poques ganes ens van fer retirar força depressa.
Per no esténdrem gaire diré que vaig caçar jo més escales que bolets entre tots. Sort que el matí es va arrodonir amb un bon dinar.
P.D.: Un servidor, a sobre, es va perdre el dinar perquè va haver de baixar per anar a tocar sardanes a la tarda. La feina és la feina.

7.10.06

A RAC1

Ahir quan mirava les visites que m'indicava el comptador que tinc instal.lat al blog, vaig observar el següent enllaç: www.rac1.org/?p=58 i evidentment hi vaig clicar.
He de dir que vaig quedar sorprès primer i "emocionat" després.
Quan vaig arribar a casa no vaig parar (ni dinar) fins lograr trobar de quin programa es tractava, baixar-lo i descobrir com carai es poden retallar 3 minuts d'una gravació d'una hora.
Ara, si voleu, pugeu en un cavallet d'aquests o en el camió dels bombers, cliqueu aquí i escolteu.

5.10.06

Escales d'arreu (VII). Binibèquer

Quan un ha trepitjat alguna de ses illes queda atrapat per sempre i amb ganes de tornar-hi. M'atreviria a dir que et sents una mica envejós dels que hi viuen, amb una enveja sana (o no). Les meves estades han sigut d'allò més clàssic: dues anades a Eivissa en època d'estudiant (massa jove) i una altra a Mallorca amb cobla inclosa però amb ambient massa "familiar".
I a Menorca precisament no hi estat, ves per on, queda com a tema pendent, tot i que un amic s'hi va passar una bona temporada com a soci d'un restaurant i encara és l'hora que ens hem de decidir a anar-hi a fer una caldereta. Quin desastre, l'amic ja fa anys que és aquí i la caldereta encara ens espera allà.
Però veig que això no li ha passat a la Bet. Ella hi ha estat dies, els ha disfrutat i ha tingut temps de trobar alguna escala d'aquelles que s'agermanen amb les veïnes. No sé si les ha pujat o baixat, però aquí en queda constància.
Vine amb G. Earth.

4.10.06

Escales d'arreu (VI). Es Mercadal

Si a l'anterior etapa érem al punt més oriental de les nostres terres peninsulars, només una petita empenta ens portarà fins els dominis insulars, i dic dominis sense cap mala intenció, que després tot es malinterpreta i no estic jo per anar donant explicacions. Potser que canvii l'expressió, o millor no, que ja s'entén, no? Només volia donar imatge d'un domini de l'idioma i... ja he tornat a fer servir "domini", quina diada que porto. La culpa és això de tenir pintors a casa que m'han descentrat la rutina i al final com que han ocupat els meus dominis... on tinc l'ordinador i... millor ho deixo estar.
Que resulta que la Musa va anar a passar uns dies a Menorca, fent de monitora d'uns adolescents que necessitaven cremar una mica d'energies i al visitar el Santuari del Toro va trobar aquesta escala que ella mateixa m'especifica que és d'aquelles que no porten enlloc. Sembla que al final només hi ha un replà i una finestra i serà que l'escala serveix per això, per arribar a dalt i mirar. Doncs mira, coses de les escales.
Segueix la ruta amb Google Earth.

3.10.06

Escales d'arreu (V). Cap de Creus

Si no recordo malament de les meves èpoques d'escola, el Cap de Creus és el punt més oriental de l'anomenada Península Ibèrica, de la mateixa manera que el Cap de Fisterra és el més occidental.
Bé doncs en jcr em va enviar aquesta imatge d'una escala trobada al Cap de Creus. Allà hi ha un far, però recordo que fins fa pocs anys n'hi havia un altre d'"artificial" que es va construir per a la filmació d'una pel.lícula amb Kirk Douglas inclòs. El far de "pega" s'hi va estar un munt de temps i la veritat és que si no coneixies la història, t'empassaves tranquilament que l'un era el primitiu i l'altre el més modern. Coses de les "llegendes populars".
És un paratge digne de visitar (ai, l'Empordà!), i si ho feu un dia de tramuntana i cel gris, escolteu els sorolls de les roques...
Ja som a punt per saltar al mar.
Viatgeu amb Google E.