30.9.10

Veu i genoll

El dilluns, quan em vaig llevar, vaig notar que el genoll no em feia mal.... bona manera de començar la setmana. Però al cap d'una estona el que vaig constatar és que prècticament no tenia veu.... mala manera de començar la setmana.
I així va passar també el dimarts, amb genoll però sense veu. Ahir, dimecres, entre vaga i vaga, va tornar la veu amb la mateixa proporció que també retornava el genoll, i avui, dijous, resulta que s'ham esvaït els dos, ni (gaire) veu, ni (gaire) mal de genoll.
Ara em trobo que demà, divendres, he d'assistir a la 3a edició dels Premis Blocs Catalunya, i els necessito els dos, matí i tarda, necessito el genoll i necessito la veu....
Què he de fer?

21.9.10

I jo que sóc?

(Tret d'un somni...)
Aquesta nit m'he trobat amb tres persones que comentaven la jugada en una rotllana. Parlaven de política, sembla ser:
-Jo sóc nacionalista...
-Doncs jo no, jo sóc sobiranista no nacionalista...
I el tercer replicava:
-Jo el que vull és un Estat propi, sense nacionalismes...
M'he despertat i no he pogut dormir més...

19.9.10

Tornant de l'envelat

Segur que tornant de l'envelat, o de barrakes, no és el millor moment per escriure una mica i, menys encara, després d'haver estat tan desconnectat com darrerament...
Aquella reflexió tan recurrent de que un "ja té una edat" no para de donar voltes al meu voltant, valgui la redundància.
M'he estat intentant convèncer que el que hi ha és que, amb l'edat, això sí, un es torna més exigent. El so, sobretot el so, ha estat la meva preocupació des de que ha començat a sonar l'orquestra. Senzillament era un problema de falta d'equip, és a dir, si l'equip no dóna per a més, ja pot cridar el cantant que el resultat serà un desastre. I si el micro no sembla res de l'altre món, pitjor que pitjor....
I l'ambient? Em faig gran, oblido com era tot quan jo tenia la seva edat, encara que aleshores no hi havia barrakes. Ni els nostres pares controlant de lluny perquè no féssim els que feien ells... Ara sí, ara és així...
Suposo que no, que tornant de barrakes, a la meva edat, no era el millor moment per escriure...