19.9.10

Tornant de l'envelat

Segur que tornant de l'envelat, o de barrakes, no és el millor moment per escriure una mica i, menys encara, després d'haver estat tan desconnectat com darrerament...
Aquella reflexió tan recurrent de que un "ja té una edat" no para de donar voltes al meu voltant, valgui la redundància.
M'he estat intentant convèncer que el que hi ha és que, amb l'edat, això sí, un es torna més exigent. El so, sobretot el so, ha estat la meva preocupació des de que ha començat a sonar l'orquestra. Senzillament era un problema de falta d'equip, és a dir, si l'equip no dóna per a més, ja pot cridar el cantant que el resultat serà un desastre. I si el micro no sembla res de l'altre món, pitjor que pitjor....
I l'ambient? Em faig gran, oblido com era tot quan jo tenia la seva edat, encara que aleshores no hi havia barrakes. Ni els nostres pares controlant de lluny perquè no féssim els que feien ells... Ara sí, ara és així...
Suposo que no, que tornant de barrakes, a la meva edat, no era el millor moment per escriure...
Publica un comentari a l'entrada