19.10.12

Reapareix el radar de 100.000€

No fa massa dies em va venir al cap aquella notícia, que en el seu moment em va semblar força absurda, que deia que l'Ajuntament de Calella pensava instal·lar un radar al camí de la platja valorat en uns 100.000€. Doncs es veu que algunes ones devien estar voltant per l'espai perquè avui, cinc mesos després, acabo de llegir que sí, que el radar té molts números d'acabar situat enmig de la pols que s'aixeca al costat del Passeig de Mar....
Suposo que ningú es pensarà que estic en contra de normalitzar la circulació per aquella via o per qualsevol altra. Ni que discuteixo els estudis que s'han fet aquest estiu, tot i que trobar que pràcticament ningú va a 20 km/h (!!) no mereixia tan enrenou (algú ha provat d'anar a 20 per hora? Jo sí...). El camí de la platja esdevé en molts moments un perill, sobretot pel fet de limitar amb la platja i el passeig, i això exigeix una solució. Però la despesa, per més que es vulgui negociar a-canvi-de-no-sé-què, de 100.000€ em sembla, a dia d'avui, una exageració...
I quan a posar unes càmeres al carrer de Sant Joan per fotografiar els vehicles que hi cometin infraccions com a solució del trist resultat que estan donant les pilones... Aiiixxx, això de les càmeres de vídeo a la via pública, i la intimitat de les persones, i el bon ús que se'n faci, i, i, i...
El que cal es trobar un sistema eficient de pilones que no s'espatlli cada dos per tres, que Calella no és l'única ciutat al món que les ha instal·lat! O treure-les.

4.10.12

Reflexions al final del dia

Després del segon dia de vaga (indefinida), després d'una assemblea informativa on s'han plantejat les possibles sortides de l'empresa i del nostre futur laboral, després de conviure amb la realitat dels companys i... després d'assistir al Ple Municipal, permeteu-me la següent reflexió:

Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou, vint, vint-i-un, vint-i-dos, vint-i-tres, vint-i-quatre, vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-set, vint-i-vuit, vint-i-nou, trenta, trenta-un, trenta-dos, trenta-tres, trenta-quatre, trenta-cinc, trenta-sis, trenta-set, trenta-vuit, trenta-nou, quaranta, quaranta-un, quaranta-dos, quaranta-tres, quaranta-quatre, quaranta-cinc, quaranta-sis, quaranta-set, quaranta-vuit, quaranta-nou, cinquanta, cinquanta-un, cinquanta-dos, cinquanta-tres, cinquanta-quatre, cinquanta-cinc, cinquanta-sis, cinquanta-set, cinquanta-vuit, cinquanta-nou, seixanta, seixanta-un, seixanta-dos, seixanta-tres, seixanta-quatre, seixanta-cinc, seixanta-sis, seixanta-set, seixanta-vuit, seixanta-nou, setanta- setanta-un, setanta-dos, setanta-tres, setanta-quatre, setanta-cinc, setanta-sis, setanta-set, setanta-vuit, setanta-nou, vuitanta, vuitanta-un, vuitanta-dos, vuitanta-tres, vuitanta-quatre, vuitanta-cinc, vuitanta-sis, vuitanta-set, vuitanta-vuit, vuitanta-nou, noranta, noranta-un, noranta-dos, noranta-tres, noranta-quatre, noranta-cinc, noranta-sis, noranta-set, noranta-vuit, noranta-nou i... cent...
De moment.

2.10.12

Optimisme digital vs. Pessimisme real

El dissabte vaig assistir a la 5ena edició de la Catosfera. A les sis taules o ponències que es van repartir entre matí i tarda hi sobresortia aquesta idea del títol: optimisme digital. No podem amagar que tots els cassos que s'exposaven són de clar èxit (empresarial), però també ho són de risc, esforç, innovació i aventura. En una època com l'actual el que s'aconsella és això: arriscar-se i innovar, ser atrevit. Però també cal la sort, la professionalitat, el recolzament del capital i la visió clara de la línia a seguir; una línia que marques tu mateix en la nova empresa però que tens clar que t'ha de portar a bon port.
Internet, el món digital, que aquest era l'escenari on es desenvolupava el sentit de la jornada, marca unes regles de joc noves, obertes i agosarades. I aprendre-les o, fins i tot, dictar-les serà la clau.
El dilluns, però, s'imposa la realitat. L'estat del teixit empresarial a dia d'avui no és cap secret per a ningú, i el dia a dia de molta gent va lligat a la lluita per mantenir el lloc de treball. Paraules com crisi, ERO, conflicte, concursal, creditor, vaga, aturada, etc., poden convertir-se en habituals quan fa quatre dies tot era normalitat i tranquil·litat.
De l'optimisme digital al pessimisme real en poques hores o en pocs instants.
Vagi des d'aquí la meva solidaritat amb tots aquells que lluiten per innovar i els que ho fan per mantenir la feina. I en aquests moments el meu lloc està en el segon grup.