Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sense. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sense. Mostrar tots els missatges

1.2.21

Diari d'un 2n suplent pel 14F. Al·legacions acceptades

 Al·legacions acceptades.

"Por el presente pongo en su conocimiento que en el día de la fecha, se ha acordado la ACEPTACION de la excusa, por Ud. Presentada"

Doncs ja està! Ja he passat de suplent 2n a ex-suplent 2n. La Secretària de la Junta (Electoral de Zona d'Arenys de Mar) m'ha adreçat una comunicació en els termes abans esmentats. És a dir, que el proper 14F no he d'anar a la constitució de les meses electorals a les 8 del matí a veure si em toca passar-m'hi el dia. Com deia aquell: "Prueba conseguida!"

En descàrrec meu, i ho dic de cara als més escèptics, he de dir que en el meu escrit d'al·legacions no hi deia cap mentida. Potser, o probablement, en unes altres eleccions fetes en condicions normals el meu recurs no hagués estat acceptat, per massa just, però aquestes eleccions no en tenen res de normal i em considero, en una jornada com aquella, una persona de risc.

Dit això, deixeu-me fer una mica de crítica a la notificació rebuda. En primer lloc, la trobo excessivament curta, concisa, amb poc cos. En segon lloc, considero que les dues comes que han col·locat enmig de la frase estan totalment fora de lloc, no hi calen. La frase es pot llegir de cop i amb l'entonació correcta sense necessitat de cap paradinha. I en tercer lloc.... sisplau, jo no vaig presentar cap excusa, siguem seriosos; vaig presentar unes al·legacions al nomenament rebut. Encara que sigui en castellà, hi entenem una mica, no?

I acabo. A partir de demà aquest diari canviarà el seu nom i es dirà: "Diari d'un ex-2n suplent pel 14F".

23.1.21

Diari d'un 2n suplent pel 14F. Notificat

Notificat

Rebut, assimilat, interioritzat, adormit i despertat. Avui dissabte tocarà la notificació. Ja és ben original que l’administració només et pugui trucar i que siguis tu qui ha d’anar a buscar la notificació. Però és època de coronavirus; això ho salva tot….

I per cert, si no existeix un “llistín” de mòbils, com s’ho han fet per localitzar a tots els nominats, si avui dia quasi ningú té fixe? El meu cas no té mèrit perquè el número del meu mòbil el té tothom, Ajuntament inclòs, però hi ha gent a qui jo no sabria com arribar-hi. Quina tàctica fan servir? Quins llistats? Al padró hi surt el mòbil? Un investigador privat? Algun Colombo local?, Algun Iroside, Banacek, McCloud? Kojak? Estic ben intrigat. O és la tècnica del “xivatasso”? Tenir amics i parents perquè cantin el teu mòbil a la primera que l’Ajuntament els ho pregunta… Ja et dic jo.

Al que anàvem. El matí ha començat despertant-me amb uns tertulians a la ràdio que només trobaven pegues a la seguretat sanitària del 14F. Ai si us sent lo sinyor Illa! A galeres anireu! Mira que queixar-se de tot, de les epis, fins i tot de l’hora dels malalts, confinats i similars. Si estaran ben contents d’haver pogut sortir de casa, posar-se en una filera, parlar entre ells, intercanviar les experiències, les febres, algun aerosol, i, sobretot, no fer cas al metge que els ha prohibit sortir de casa en 3 setmanes! Pel seu bé, diu el metge. I ell què sabrà! Oi, sinyor Illa?

Després esmorzar, dutxa, roba neta i cap a l’Ajuntament. M’han fet passar, he rebut la notificació, he signat conforme l’he rebut i m’he emportat un QR de regal! Per poder-me descarregar, m’han dit, el manual d’instruccions “de fer de taula” i estudiar-me’l, no fos cas que el sr. president de la meva taula i el primer reserva presentin les al·legacions que els semblin oportunes. Xapó per ells si ho fan, ja sigui per necessitat o per pilleria, tant se val ja.

Alguna reunió, trobada o explicació del funcionament de “la cosa”? Sembla que aquest any "la cosa" no dóna per tals dispendis. Coses del coronavirus, és clar.

Ah, i a l’hora de dinar sento que en Sánchez reclama votar el 14F per acabar ja amb un "cicle estèril" a Catalunya. I jo preocupat per la nostra salut global, quines coses.

Demà seguim, benvolgut diari. Nanit!

7.1.07

En Pau, el 4x4 i l'escala de la Catedral

Es diu P. Ll. V.
Es diu Pa. Llo.... Vi...
Es diu Pau Llop... Vid..
Ei, que ho posa aquí, eh?

Resum de notícies:
Diari de Girona: El Bisbat podria retirar...
Diari de Girona: El Pla Director aposta...
El Punt: El capítol de la Catedral encarrega...
Tota la informació: aquí

1.1.07

El primer sol de l'any

Els amics de la Cobla Baix Empordà m'envien la imatge del primer sol de l'any.
Bon Any 2007 a tothom!

27.12.06

Regal de Nadal

Com l'any passat la nebodeta es va inventar una sorpresa.

8.9.06

Pepe

Ahir vaig anar a veure un espectacle que feia molt de temps que li anava al darrera. Ja sé que no fa falta que la muntanya vagi a Mahoma (amb perdó), sinó que Mahoma (amb perdó) també pot anar a la muntanya. Però un dia per mandra, un altre també i un altre perquè tenia feina, han passat 10 anys des de que es va estrenar. I jo sense anar a la muntanya. Evidentment em refereixo a "Rubianes, solamente" d'en Pepe Rubianes.
No vull entrar ara en la crítica (personal) de l'obra perquè abans de començar ja savia que m'agradaria. La cosa ja ve de lluny, del "Pay-Pay" em sembla, una de les seves primeres obres en solitari i, si molt m'apreteu, de l'"Antaviana", amb Dagoll Dagom.
I tot això coincideix amb que ahir mateix surtia la notícia d'un nou atac a la llibertat d'expressió. Potser sembla una manera massa simple de definir-ho, però pressionar amb amenaces, insults (precisament quan es queixen d'insults), boicots i altres estratègies pròpies del feixisme, per evitar la representació d'una obra de teatre que no és tampoc el motiu de la "disputa", s'ha de definir, com a mínim, d'atemptat a la llibertat d'expressió.
Ah, i no espero pas trobar cap veu que s'aixequi massa contra aquest fet entre la intel.lectualitat cultural hispana (i ben just entre la d'aquí).
Deixo dues imatges avui. Una que la recupero de fa mots anys, però ja se sap (ja m'ho temia jo) que hi ha coses que no envelleixen mai. L'altra me la vaig trobar un dia en un escenari. Potser era una prova d'un rètol que s'anirà imposant.

jo també vull un estat propi

1.1.06

El primer sol (?) de l'any

Ho teníem tot tan ben preparat. Imatges del primer sol de l'any des del Far de Sant Sebastià a Palafrugell. Doncs el sol encara el busquen: ressaca potser? Ha arribat tard. De totes maneres ens han enviat 2 imatges, la primera de les 8:07 i la segona de les 8:50.
I el sol?
Gràcies Josep.

29.12.05

I per Cap d'Any?

Ja fa uns dies comentava que per aquestes festes es podien fer "coses" originals per variar. Avui us en comento un parell més. Aquestes les fan els del meu ram, però per encàrrec (és a dir, cobrant). Es tracta d'anar a les 7,00 del matí del dia 1 de gener a veure com surt el sol. Tampoc és una cosa extraordinària que una nit com aquella s'acabi mirant com surt el sol (dic mirant perquè una cosa és mirar-ho i l'altra veure-ho). Però la gràcia del tema és que hi haurà sardanes!!! Gràcia pels que ballen i els que ho escolten (escolten o senten?) I els músics? Doncs a tocar. Em diuen dos llocs: el Far de Sant Sebastià (Palafrugell) i el Cap de Creus (Cadaqués). Que hi hagi sort!!!

25.12.05

Una felicitació


Ahir a la nit després de sopar (bé, de fet ja era avui), la meva nebodeta em va posar un paperet a la butxaca sense que jo m'hi fixés.

12.12.05

Ginjòlia, un llibre o potser més

Us presento un llibre, o un conte, o un relat, o potser més. Es diu Ginjòlia o la inimaginable expedició dels germans Aronet, Roscafort i la Srta. Dorremí a la recerca del so perdut. Ha estat escrit per Jaume Forest i Salvà i il.lustrat per M. Isabel Feliu i Ferrer, encara que no sé on acaba la feina de l'un i comença la de l'altre. Ens relaten les aventures dels germans Aronet (llegiu-ho al revés), constructors d'instruments musicals al País de la Música, Ginjòlia. Hi ha personatges divertits, tenebrosos, "reals", el País del Foc, el País de Qui-salta-bota, el País sense nom. És fascinant. És una mostra d'amor familiar (d'un paràs) i també d'amor a la música.
Està editat a la col.lecció MOS per GISC-Promocions Culturals i Festives Garonuna.

8.12.05

He recuperat el meu primer mòbil!

Avui he tornat a casa amb un trasto més per guardar: el meu primer mòbil. Ja veus tu quina gran cosa, però m'ha fet gràcia. Déu ni do del que ha evolucionat el tema en 10 o 12 anys que és el que té aquell primer Motorola de l'època que eren les Caixes qui els proporcionaven. Direu que poca relació hi ha amb els temes que sempre toco, però si que va ser important per allò d'estar localitzable quan marxaves a tocar per aquests mons de Déu (2a vegada que surt, deu (no Déu) ser la proximitat de Nadal). Resumint, que m'ha fet gràcia i ja està.

22.11.05

Santa Cecília / Camí cap al cel

Comencem primer posant la música que tocava el seu dia i que també lliga amb la diada d'avui.

Powered by Castpost
I anem ara a parlar de Santa Cecília. És la patrona del músics i, per tant, em sento part implicada. Sembla que tots els gremis han de tenir algun patró (fins i tot el dels internautes) que els protegeixi o els acompanyi en els moments bons i dolents. A nosaltres ens toca Santa Cecília, la de la imatge que ens acompanya. He buscat la seva biografia i la primera que m'ha sortit és bastant interessant. Aneu a la pàgina principal que també ho és. La segona, doncs, déu ni do. I la seva pàgina principal, amb adhesió al ase català inclosa, encara que escrita en espanyol, tampoc té desperdici.
Buscant pàgines en català, he hagut d'anar a la cinquena del Google, és a dir a l'entrada 44, per trobar una biografia.
Però em quedo amb la millor pàgina per celebrar el dia de la meva patrona: cliqueu aquí!

31.10.05

Sant Rodríguez

He mirat aquest matí el calendari i avui és Sant Alfons Rodríguez. Per tant totes les persones nascudes al dia d'avui ho han fet el dia de Sant Rodríguez. Molt fàcil de recordar.

26.10.05

Toca una reflexió

Per què en aquest moment? ¿Interessa que una part de la societat, potser la més visceral, jove, radical, la que per cert no s'està posant massa amb l'Estatut (en "passa" per considerar-lo claudicador), interessa que surti a fer soroll?
Voldria que ningú es quedés només amb la frase fàcil de ser amic d'un o altre. Hi ha més història al darrere, i fa molts anys que va començar.

20.10.05

Comentaris a la ràdio

Els diumenges al migdia a Catalunya Cultura fan un programa dedicat a la música de Cobla i a la Tradicional i a tot allò que hi està relacionat. Des de fa un temps vaig començar una "col.laboració" enviant correus que expliquessin "coses", anècdotes, punts de vista, etc. sobre el tema. A la "secció audiovisual", a la dreta de la pàgina, aniré penjant els comentaris que es vagin passant pel programa. Són escrits, algun dia potser lograré que se sentin.

7.10.05

I si anéssim a Madrid a ambientar-ho?

Ficats a dir-hi tots la nostra i ells la seva, potser que hi poséssim una mica d'ambient. No els agradaria que féssim uns cercaviles per aquells carrers i avingudes? Hi podríem anar totes les cobles i demés bandes a amenitzar les vetllades que sembla que seran llargues i amples. I posats a col.laborar també podríem anar per les Espanyes acompanyant a aquells 700.000 que han d'explicar les gràcies i ventures del nostre Projecte d'Estatut. Acostumats a cobrar el que cobrem, encara ho faríem de bon grat, som de bon contentar. Això sí, ens agrada menjar bé. Només cal que ens ho proposin.

21.9.05

Lo video-clip

Així queda lo video-clip:

Lo video-clip

Us presento el video promocional del blog. Heu d'anar a la dreta a la "zona d'audiovisuals". Tarda uns 30 segons en carregar-se (minimitzeu la pantalla i doneu un volt pel bloc). La veritat és que no sé com es pot millorar, aquest és el problema dels "nouvinguts". S'accepten consells. Ah! una forta abraçada a la Nydia.

21.8.05

Més aigua

Un dissabte d'agost. A dos quarts de cinc pujo al cotxe amb el primer xàfec a sobre. Quinze km. i recullo un company, uns altres quinze i en recullo un altre. En mig, ens ha caigut una quantitat d'aigua espectacular (els pobres "netejaparabrises" no donaven l'abast). A més, la carretera és plena de cotxes i anem bastant lents. L'aigua no para de caure de dalt a baix. Quan estem arribant al primer poble on hem d'actuar ens truca el nostre "jefe" dient que s'ha suspès l'audició i que quedem al segon destí. Allà, sense aparcar (no hi ha lloc) esperem uns deu minuts, i ens confirmen que a la nit tampoc hi haurà res. Hem de tornar cap a casa. Pel camí, continuen les carreteres plenes de cotxes i l'aigua caient a dojo. Veiem com el cel va canviant de colors, surt el sol, plou, les bruixes..., l'arc de Sant Martí també apareix, torna la negror. És un dia dels que quan en Molina surti a la tele, ho farà amb aquell somriure explicant que té infinitat de fotos de cumulus i estratus i pedra i arcs de tots els sants i cels de tots els colors... Després de deixar els companys a casa seva jo arribaré a la meva i faré un petit resum de la tarda: no hem tocat, una audició segur que l'hem perdut (no la cobrarem), a l'altre lloc potser ens donaran un altre dia, els desplaçaments probablement els paguin i la S. Social, esperem que se'n facin càrrec (o no). És un quart de deu de la nit. He estat assegut al cotxe sense sortir-ne quasi cinc hores i he fet 190 km. Avui no he vist cap escala i no estic per buscar-ne cap.

7.8.05

És diumenge i Festa Major!



La paraula "diumenge" ens remet a descans, la paraula "festa" ja ens allunya del descans, la combinació "festa major" comença a formar un cocktail una mica mogut, i el triplet "diumenge festa major", ens pot deixar ja per l'"arrastre". S'amunteguen massa temes com per triar-ne un de sol. Comencem per l'Ofici "amb orquestra" (per cert que se m'acaba d'acudir l'inici d'una nova sèrie de fotografies de les escales dels cors i el pobre contrabaixista fent equilibris per pujar-hi. Se m'ha girat molta feina per ser diumenge). Això ja m'ha desconcentrat per avui. Només puc seguir si penso en el "vermut popular", que ja no és una figura imprescindible en una Festa Major ben nostrada. Però encara en queda algun. El dubte transcendental és si quan s'acabin les sardanes (primer era una, després dues, ara tres) n'hi haurà pels músics. Com a exercici dominical us deixaré el de buscar algun músic (busqueu a Wally) que hagi arribat a temps al vermut.