... avui t'he de donar explicacions a tu. En primer lloc veuràs que t'he canviat el nom: ara ets el "diari d'un ex-2n suplent", i aquest prefix precisament té molta importància, vaja, és la gràcia de l'invent. Certament que avui podria deixar ja d'escriure't i donar l'episodi per acabat, però em sembla molt més seriós i adequat continuar la teva existència fins, com a mínim, el dia 14 de febrer. Per cert que el dia 15 pot ser la repera amb els resultats que presumiblement hi poden haver, però això ja és tema per un altre diari....
Acabar avui seria massa fàcil i, a més, no tancaria bé el cercle. Si m'he queixat de la mateixa convocatòria de les eleccions pel despropòsit que és, no puc deixar d'explicar com veig l'evolució del tema dels cridats a participar en les meses electorals i, més encara, de com veuré el mateix diumenge 14 que s'ho estan passant aquests membres (amb perdó).
Llegeixo que més de 9.000 persones han demanat ja que se les exclogui de les meses del 14F. Per fer una comparativa, en altres eleccions el promig d'aquestes al·legacions era de 200 per setmana i ara passa de 3.000. Per alguna cosa deu ser, no? Quan una situació provoca angoixa a un número considerable de persones (i aquí s'ha de pensar en els que han estat designats, no en la població en general) vol dir que hi ha una part de raó en la queixa. I esperem a veure alguns episodis singulars el mateix dia de les eleccions.
Per tant, no em puc quedar aquí, amb els braços (i els dits) creuats. Seguiré dialogant amb tu, benvolgut diari. Fins que les eleccions ens separin!
I acabaré amb uns versets d'un poema de Gabriel Celaya, cantat per Paco Ibáñez:
Porque vivimos a golpes,
porque apenas si nos dejan,
decir que somos quien somos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada