1.8.15

...... 10 ......

Deu anys només i tu tan vell; 
gelós de la llum dels seus ulls, 
has volgut tancar tes parpelles, 
però no podràs, que tots guardem aquesta llum 
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres. 

30.6.15

rebat.cat: Ens (us) volen fer callar?

Avui he rebut un correu electrònic que em commina a retirar un article publicat aquí, a rebat.cat. La lectura del correu, feta entre la sorpresa, l’estupefacció i certa incredulitat, no m’ha deixat gens indiferent. Tinc un gran respecte a les lleis i les normes que volen protegir els drets i la imatge de les persones però, en aquest cas, em permeto fer-vos un seguit de reflexions.
La persona que signa el correu sota el nom d’una marca (enlloc, ni a la web, es dóna cap dada sobre una raó social, NIF o similar) que té entre els seus objectius el “dret a l’oblit i borrar informació i dades d’internet”, ho fa en representació d’una ....

21.5.15

#campanya_EpC_14

Per més que intenti fer veure que això d'una campanya no és més que posar sobre la taula uns programes, unes intencions, unes estratègies i unes conviccions, no crec que ho aconseguís. Més que res perquè la meva cara no ho sabria demostrar. O com diu la dita, "un amb la cara ja paga".
Una campanya electoral cansa, per petit que sigui el poble o per modest que sigui el partit. La seriositat, el compromís i la responsabilitat es noten des del primer moment del dia fins a la darrera hora de la setmana.
Queda un dia de campanya més un de reflexió. Curiós això de la jornada de reflexió. Després de quatre anys del corresponent mandat, després de quinze dies de campanya, després de poder veure i llegir els programes, els fullets o els cartells, després de tot això, ho hem de posar tot en les mans de la reflexió de les hores anteriors a l'acte de votar. El que deia, curiós.
Ara ja "només" falta fer un acte, un de distès, informal, quasi inexistent, la veritat. Serà l'anomenat acte final. El nom no fa la cosa, us ho ben asseguro.
Aquesta nit ja no he donat voltes a cap paper, ni a cap parlament. Per una part ha significat un descans, per l'altra espero que sigui l'inici d'una gran feinada.

20.5.15

#campanya_EpC_13

Havia de ser precisament avui, el 13è dia de la campanya electoral, el dia del debat que organitza Ràdio Calella. Dels dos debats que es fan durant la campanya electoral, aquest és el "gran", el que habitualment es fa a Can Salom però que aquest any s'ha traslladat a la Fàbrica Llobet per les obres que es fan al cine.
Cada debat és un món nou, si més no per a mi. Probablement per a la majoria dels altres alcaldables (per a tots no, segur) el d'avui n'era un més, amb les seves particularitats, però ells ja estaven pensant només en les tàctiques, les estratègies, els pros i els contres, els resultats del diumenge, els pactes o, ves a saber, en les celebracions de la victòria.
Jo, com a mínim jo, jugo en una altra divisió. Soc dels que encara està pendent dels nervis, els tempos o les notes preses abans del debat.
I també dels que quan s'acaba no en té ni idea de com li ha anat. No sé si m'ha anat bé o no, no sé si ho he fet mínimament acceptable o he parlat com si ho fes davant una paret. És el que té això de no ser professional.
De tota manera, però, la possibilitat de transmetre allò en el que creus té molt d'encant. És tot un plaer. Un plaer que m'agradaria anar perfeccionant amb el temps i que, com a mínim durés quatre anys.
Però això ho veurem el diumenge, d'aquí només quatre dies.

19.5.15

#campanya_EpC_12

Vulguis o no hi ha dies en els que et lleves amb els plantejaments canviats, és a dir, amb ganes de fer totalment al revés tot allò que tenies planejat fer. O, millor, aniries fent i dient segons la tramuntana t'enganxés de ple o ho fes el xaloc. O el garbí, o el llevant.... I te n'adones que mai has sabut identificar un punyetero vent.
Establir tota una programació mesurada, estructurada, estudiada fins l'últim detall pot donar bons resultats, o no. Hi ha molts més factors que hi intervenen. I són precisament els personals, els íntims, els que no estan escrits i que, per sí mateixos poden engegar a dida tot el que l'equip de campanya ha preestablert. Però això els hi passa als que tenen equip de campanya, és clar.
Els que som de poble, sobretot en el sentit electoral de la paraula, ens movem per altres paràmetres. Anem de cara amb tot el que això suposa. El resultat final segur que quedarà alterat però és millor així, no ens enganyem.
Ho podríem resumir amb un: autenticitat vs. laboratori? O potser, personalitat vs. interès? O amateurs contra professionals? Solters contra casats? No, això no ho entendran.
Bé, demà (o avui segons es miri) hi haurà el debat, el gros, el que probablement no decidirà res però que segur que repartirà unes quantes etiquetes de les que queden per temps. Espero sortir-ne prou ben parat.

18.5.15

#campanya_EpC_11

A mesura que passen els dies vaig veient com la quantitat de material (per repartir) es va reduint a la mateixa velocitat que augmenta el material a reciclar. És un exercici totalment contradictori amb una bona part d'allò que prediquem en altres moments.
Fins on és lícit aquesta despesa de paper? No hi ha altres maneres de fer-se visible?
Confesso que per més que m'hagués fet proposta d'intentar-ho, al final resulta impossible. Un partit independent d'abast local amb un nom i unes sigles noves, competeix en igualtat de condicions quant a la visibilitat mediàtica amb tots aquells altres d'abast nacional, per exemple? No, claríssimament que no. "Ells" surten cada dia a tots els mitjans, parlats, escrits, audiovisuals, de tota mena. Encens la tele o fulleges un diari i tens notícies de tota mena que els esmenten... encara que siguin dolentes, que deia aquell.
Per tant, una vegada acabats els recursos que ens dona la xarxa i quatre coses més, has d'anar a parar a la publicitat clàssica de la imatge en paper. Però això sí, intentes trobar els preus més baixos possibles.
I al final perquè "ells", o millor dit, algun d'ells, acabi presumint (falsament) que la seva campanya sí que és austera.
Mare de déu senyor!!

17.5.15

#campanya_EpC_10

Tot i que estem en una petita ciutat o, també m'agrada dir-ho, en un poble, el fet de presentar-se a unes eleccions municipals suposa algunes obligacions mediàtiques, és a dir, algunes entrevistes i alguna sessió fotogràfica.
Avui n'ha tocat una. La gent de Foto Film continua fent una tradicional fotografia amb els caps de llista en la que hi té a veure l'originalitat, la curiositat o l'oportunitat. Fa quatre anys, per exemple, (que un ja té una experiència), la fotografia es va fer a dalt d'una barca, una barca perfectament amarrada i assegurada a la sorra, que després de ser tractada informàticament, representava que portava els diferents representants de cada partit mar enllà.
Com que aquesta fotografia no surt a la llum fins unes setmanes després de les eleccions, no puc pas dir ara com ha estat feta la d'avui... Coses del directe!
De tota manera sí que puc dir que serà curiosa i que la seva confecció no ha estat excessivament complicada. Probablement el més curiós i interessant ha sigut un seguit de "mogudes" i "no mogudes" potser no massa perceptibles però que han tingut molta gràcia. Ho sento molt però no desvetllaré pas els secrets interns de la sessió d'aquest matí. Quedarà per la història.
Com que no he pogut agafar cap imatge d'alguna escala que fos relacionada amb el moment, en deixo aquí una de l'entrevista de fa uns dies que em va fer en Carles Pascual en el mateix indret: el Pati de l'Ós.

16.5.15

#campanya_EpC_9

Han passat vuit dies, com aquell que res. Ho podríem celebrar anant a donar una volteta...
Una cosa així és el que devien pensar des d'una de les associacions més actives de la ciutat quan ahir mateix publicaven al meu mur de Facebook:

"UN REPTE PER ALS ALCALDABLES
Convidem i seran molt benvinguts tots els alcaldables a la caminada que fem cada dissabte a les 07.00 del matí, sortint del Camp de Mar i anant per les rodalies de Calella, així com també a la inauguració de la temporada de bany que farem a les 10.00 h. davant la guingueta nº un cop acabada la caminada.
QUI ACCEPTA EL REPTE???????????????"

No cal pas que digui quina ha estat la meva resposta... Evidentment que a les set del matí era ja al Camp de Mar, de la mateixa manera que ho han fet quatre alcaldables més. Cinc alcaldables que en algun moment semblaven "cinc alcaldables per a un pacte". Aqui ho deixo! (Ep, que és broma).
Acabo amb dues consideracions: Una, agrair la convidada a caminar; m'ha recordat que he de sortir més per la muntanya, i la segona és que ni he pensat en cap moment en fotografiar cap escala. Prou feina tenia en seguir el camí. N'aprofitaré una que tinc d'atrezzo de la visita d'ahir al teatre.




15.5.15

#campanya_EpC_8

Una escala amb el seu pas barrat per alguna mena de tanca, és un dels símbols que ja s'ha esmentat com a mínim tres vegades en aquesta campanya electoral.
A qui primer li vaig sentir dir va ser a mi mateix en el nostre primer acte públic. Al cap de dos dies ho deia ERC i ahir el cap de llista del PSC. Casualitats de la campanya?
Probablement no, és clar. Quan l'escala en qüestió és la primera imatge que veus quan entres a l'Ajuntament i és, al mateix temps, la que comunica l'entrada amb la zona del despatx de l'alcaldia i la sala de plens, el seu significat passa a convertir-se en important.
Quina simbologia més genial!
Avui hem fet allò que se'n diu l'acte central de campanya. Un acte a l'Orfeó, un clàssic a l'imaginari calellenc. La veritat és que probablement no calia fer un acte com aquest en un moment on el que realment s'agraeix és un contacte més directe persona a persona, però va ser una decisió personal meva que té molt a veure també amb la simbologia.
I la coincidència final és l'escala que he trobat a l'entrada al teatre; una escala amb el pas barrat.
Avui la simbologia ha presidit la jornada i la imatge d'una escala que ha d'obrir el seu pas a la ciutadania em deixa unes bones vibracions en uns moments on un determinat cansament comença a trucar a la meva porta. Una porta, per cert, que està tancada!

14.5.15

#campanya_EpC_7

Avui escric aquest post a darrera hora, quan la nit d'avui ja es confon amb el demà. I he de confessar que ha sigut un dia intens, molt intens i, per ser més explícit, mentalment molt intens.
Ser cap de llista tampoc és un fet gaire habitual i el diàleg distès amb algun altre ex.candidat tampoc té per què ser massa habitual.
A primera hora del dia he tingut la gravació d'una entrevista per Ràdio Calella TV i al vespre el primer dels dos debats amb els vuit (sí vuit) alcaldables calellencs.
Tot això el que ha comportat és que l'adrenalina ha fet avui uns recorreguts per dins meu sense cap mena de control. Adrenalina, nervis, déumeu quina diada.
I fent una mica de resum he de dir que l'entrevista del matí m'ha anat prou bé, ha sigut distesa, àgilment portada per l'entrevistador i m'hi he sentit molt còmode, la veritat.
El debat, per una altra banda, ja ha sigut una altra història. El control del temps, el públic, la tensió dominant, els nervis (una altra vegada), tot es converteix en una cascada emocional.
I el balanç global?
Personalment hi poso bona nota, ha sortit fins i tot millor del que pensava. Vist des de fora, segur que es podia haver millorat força.

13.5.15

#campanya_EpC_6

A Calella no ens podem pas queixar amb el ritual de les cartelleres. No sé si ve de sempre o d'unes quantes eleccions cap aquí, encara que m'inclinaria per la primera opció, es fa un repartiment equitatiu dels espais. Tants caps tants barrets. Es fa una senzilla divisió, es reuneixen els representants de tots els partits al voltant d'una taula i, per ordre, tothom va triant una cartellera rera l'altra. Sense problemes. El respecte en la utilització per part de tots dels espais respectiu és la mostra que tothom tindrà les mateixes possibilitats de publicitar-se en aquest mitjà.
Una altra cosa serà la propaganda amb plafons, banderoles o cartells enganxats en pals, fanals, arbres i similars. I un altre tema serà també que hi hagi alguns incívics que es dediquin a malmetre, pintar o arrencar algun dels cartells existents sota la (des)raó que els dona la seva intolerància.
Avui a les deu del vespre m'ha tocat anar a fer canvi de cartelleres, una part més dels rituals. No sé si fer-ho cada tres dies és molt o poc, o si seria millor fer uns espais més reduïts i
comunitaris, o si s'hauria d'evitar aquesta publicitat, no ho sé. Ser jutge i part és, de vegades, força complicat

12.5.15

#campanya_EpC_5

Pot semblar una mica pretensiós dir que després de 5 dies de campanya un necessita desconnectar una mica. Davant els problemes que té la gran majoria de persones i coneixent força de prop les diverses realitats locals un ha de cuidar determinats llenguatges.
Però avui, aquest vespre, tenia un encant especial: ni més ni menys que el Barça jugava la semifinal de la Champions davant el Bayern d'en Pep Guardiola.
Sembla mentida com pot ser de determinant la disputa d'un partit de futbol. Logra ajornar esdeveniments, retardar reunions, trobades o assemblees i si, a més, és una final o un dels partits propers, la importància passa a convertir-se en imprescindible.
Avui el Barça ha passat a la final de la Champions, perdent per 3-2, però aconseguint aturar la força de l'equip alemany. Tot i que al meu voltant hi havia qui estava patint i entonant un aiaiaiai cada vegada que a deu minuts del final (10!) i amb tres gols d'avantatge el Bayern s'acostava a porta. Coses de la idiosincràsia culé....
Ah, i les eleccions? Bé, gràcies!
Avui no toca, avui tocava Barça i en aquest apartat podem posar-nos d'acord gent de totes les opcions polítiques. Així sia!. 

11.5.15

#campanya_EpC_4

A les eleccions de fa quatre anys vaig pensar que estaria molt bé tenir una seu social, un local vaja, per tenir un lloc que ens visualitzés, on podríem preparar el material, fer les reunions o, el que em semblava més important, poder fer el seguiment dels resultats de les votacions en temps real, amb la seva emoció, la seva tensió i amb la incertesa de veure quin final, feliç o no, tindria l'aventura.
Aquest any he tornat a pensar el mateix i he lograt trobar un local que compleixi aquelles condicions. De fet les he millorat perquè hem passat de tenir-lo per dues setmanes a tres: un 50% de temps més.
Però el detall d'aquest any és importantíssim. El valor afegit és l'escala, un bé de déu d'escala de cargol.
Jo diria que això pinta bé aquesta vegada. Creuem els dits!

10.5.15

#campanya_EpC_3

Mujer, primorosa clavellina que brindas el amor, yo soy caminante que al pasar arranca las hojas de la flor y sigue adelante sin recordar tu amor.

Aquest diumenge ha tocat fer un acte públic: un vermut popular. Però no havia de ser un vermut qualsevol; era un "vermut a tres bandes", és a dir, hem convocat un acte protagonitzat per tres candidatures a l'hora: Entesa per Calella, ICV i CUP, una cosa que no s'ha vist "mai" per aquests verals.
Però no és la meva intenció parlar de l'acte; d'això ja se'n cuidarà la premsa, si més no, la local. 
A quarts de deu del matí he hagut d'agafar el cotxe per carregar part del material que després hem fet servir: taules, una carpa, cartells, quatre eines, uns cubells. I una de les primeres coses que faig, automàticament, quan pujo al cotxe, és posar la ràdio, i avui, com que era diumenge i les tertúlies vàries estaven de descans dominical, he posat de dret Ràdio Cale
lla. 
Quina música és la majoritària a les emissores locals els matins de diumenge a primera hora? Indiscutiblement, la sardana i la sarsuela.
Sentir uns minuts de la Canción del Olvido m'ha fet retornar a les matinals de diumenge que el meu pare ens oferia, orgullós dels seus discos i el seu tocadiscos. "La canción del olvido" i "Bohemios" eren les dues úniques sarsueles que recordo o, potser, les dues úniques que tenia, no ho sé.
I aquests records m'han donat una mica més d'energia per afrontar el dia. O la campanya sencera.
Parlar d'eleccions municipals és, evidentment. parlar de proximitat. I parlar de diumenge al matí (de fa quaranta anys), per a mi, té una banda sonora amb sardanes i sarsueles.

9.5.15

#campanya_EpC_2

Citius, altius, fortius: més ràpid, més alt, més fort.

La penjada de cartells es converteix en una mena de cursa de ves-a-saber-què. Però en cap cas els plantejaments de cada partit són mai els mateixos. Uns creuen que cal començar la campanya a la cartellera situada al lloc més concorregut, altres opinen que el primer és anar a dormir aviat i que demà serà un altre dia; n'hi ha que volen arribar al punt més alt, o al pont més amagat, o al campanar, si cal. Fins i tot alguns ho converteixen en una cursa de velocitat... o d'obstacles.
És realment important penjar uns centenars de cartells? O n'hi ha prou amb un parell de pancartes ben situades? Banderoles o PVC? Qui té la pedra filosofal de la publicitat electoral?
La meva reduïda experiència em diu que, en el fons, tant se val què pengis si ja tens una visibilitat en els mitjans tradicionals: premsa, ràdio, televisió.
I als pobles? Doncs allà passa més o menys el mateix, si els candidats són coneguts, no cal massa publicitat; el carisma es transmet per ones, directament, sense intermediaris. Si, en cas contrari, no hi ha feeling directe entre elector i elegible, ja pots penjar els cartells més ràpid, més alt o amb més força que, al final, la mona, mona es queda.

8.5.15

#campanya_EpC_1

A les 00.00h d'aquest divendres 8 de maig ha començat la campanya electoral per a les #Municipals2015. I a aquesta mateixa hora la gent d'Entesa per Calella estàvem citats amb Ràdio Calella TV per immortalitzar l'enganxada del primer cartell.
Podria dir que ho teníem tot controlat, que els cerimonials són purs convencionalismes sense importància o podria dir que ja comencem a estar acostumats als actes davant les càmeres. Doncs no, cap de les tres. Aquell moment ha sigut de nervis, d'entrebancs, de mirades creuades buscant les nostres mateixes complicitats.
Hem encetat un procés que ens il·lusiona i que volem que arribi a un bon final;
que ens porti a recollir més responsabilitats encara i que ens obligui a respectar escrupolosament aquells principis que hem estat repetint dia rere dia com a base del nostre ideari: Proximitat, Debat i Diàleg, Transparència, Compromís i Independència.
Aquesta és la motxilla que ens carreguem a l'espatlla i que esperem portar i anar traspassant durant molts anys.
I no ens cansarem de repetir: #atreveixteacanviar

13.12.14

Ha mort Joan Barril

by Carmen Secanella
      

28.8.14

Fira i Festa Major a 70.000€/dia

Aquesta setmana s'han presentat la Festa Major i la Fira de Calella 2014. Seran cinc dies, del divendres 19 al dimarts 23 de setembre, plens d'activitats, d'emocions, de país, de ciutat: serà una Fira a flor de pell i una Festa Major farcida de moments de felicitats, com es deia en aquella presentació.
I aquests dos esdeveniments tenen uns pressupostos d'uns 156.000€ i 200.000€ respectivament, és a dir 356.000€ a repartir entre cinc dies. La veritat és que les xifres no varien gaire dels darrers anys (ja el 2012 vaig escriure aquest post) però aquest 2014, a vuit mesos de les eleccions municipals, ja estava clar que no hi hauria cap mena de restricció. Fins i tot potser hem d'estar contents que no s'hagi llençat més encara la casa per la finestra.
Per fer una mica de comparativa o per agafar alguna referència, podem dir que aquests pressupostos representen que des del govern de l'Ajuntament de Calella s'ha programat una despesa d'uns 70,000€ diaris, una mica més d' 11.000.000 de pessetes, de divendres a dimarts, cada dia. Pràcticament mig milió de pessetes cada hora, dia i nit....
Si considerem que el Pressupost Municipal 2014 és de 18.789.185€, això representa 51.477€ cada dia de l'any. Durant els dies de Fira i Festa Major es gastarà més en actes que no pas en tota la previsió pressupostària del municipi sencer.
No crec que sigui una qüestió de reduir més o menys els programes respectius sinó del model de ciutat i lleure que volem. Algú creu que no es podrien fer unes festes prou lluïdes si només es gastessin, per exemple, 8 milions de pessetes cada dia? Em sembla que sí, i això suposaria 90.000€ més que podrien anar a Serveis Socials, Ensenyament, Joventut o a lluitar per la disminució de l'atur (no a imatge, publicitat o promoció sectorialitzada). I amb unes festes de 266.000€.
I amb tot això, segur que tampoc sabrem quina és la previsió d'ingressos ni quin serà el resultat final. Aquestes dades no es donen mai o, en tot cas, no es publiquen mai. La transparència, de què tant es presumeix, va força més enllà que complir un llistat de 85 punts d'una generalitat més que discutible. Si de la informació accessible que proporciona el govern local no som capaços de saber quant ens costen les festes, les campanyes o quin és l'estat actualitzat de l'economia local, poca cosa tenim.
La cultura, i les festes inclouen un grapat d'expressions culturals, no ha de donar beneficis econòmics, no cal, però el segell que ha de marcar els seus pressupostos és el de la lògica, la sostenibilitat econòmica i la contenció, sobretot en aquests anys que estem vivint.
Cada any s'acostuma a proposar, des d'un sector o altre, que caldria replantejar el sentit de la Fira, o el seu plantejament econòmic, però per més anys que passin, el debat no passa d'aquí i els partits de l'oposició (probablement pensant que el dia que governin seran ells els protagonistes d'aquell aparador) aparquen la qüestió després de passar-hi de puntetes.
La política actual està canviant i el municipi és el primer espai que ha de notar que el debat i la participació dels ciutadans són qui han de protagonitzar els grans esdeveniments locals.

26.8.14

Alcaldes/esses per majoria absoluta del 40%?

Fa uns mesos van anar prenent cos les reformes que pretén fer el Partit Popular quant a l'elecció dels alcaldes. A ningú se li escapa que el poder polític comença per l'àmbit local i va pujant cap amunt. Per tant, doncs, el control del procés electoral i la retallada o la uniformització de les competències donen la clau del control d'aquest poder.
El cavall de batalla del PP és, en aquests moment, aprovar la reforma que doni la majoria absoluta i per tant l'alcaldia a aquella força que obtingui un 40% dels vots. La tranquil·litat a l'hora de governar i el rebuig als pactes múltiples de partits per evitar l'elecció d'un cap de llista, són les raons principals que s'esgrimeixen. Segons Mariano Rajoy una llista que treu el 40% dels vots és la que vol la majoria dels ciutadans i, en canvi, la suma de diverses forces que sumin més d'un 50% no és prou representativa ja que, segons ell, el "poble" no ha escollit al futur alcalde sorgit d'aquest sistema.
Curiosa reflexió, si l'agafem literalment. Com expliquem al jovent, futur del joc democràtic, o a qualsevol ciutadà, que el 40% mereix governar davant un 60% que tenen una opinió contrària i unitària sobre qui volen que governi el futur del seu municipi?
El "joc democràtic" es basa en el debat, la negociació i el pacte o, en el seu cas, l'acceptació de la voluntat de la majoria. Fer que un 40% dels vots doni la majoria absoluta per decret és falsejar tant els resultats de les eleccions com el mateix sentit de la democràcia.
Si fem una extrapolació als resultats de les eleccions municipals de Calella el 2011, tindríem que CiU, que va obtenir un 40,17% dels vots, hagués obtingut automàticament l'alcaldia i la majoria absoluta dels regidors. El novè l'hagués guanyat precisament al PP que passaria de dos a un.
De fet, probablement tampoc s'hauria notat massa aquest pas a la majoria absoluta ja que en aquesta legislatura CiU no es pot queixar pas molt de tenir una oposició que faci una feina gens organitzada ni gaire contundent. Però el fet és que amb un 59
% de la voluntat popular no favorable a la llista de CiU, aquesta tindria majoria absoluta.
També mereix ser comentat que amb aquesta nova llei electoral qualsevol força minoritària tindria molt més car aconseguir un regidor (Entesa per Calella va obtenir 307 vots i en necessitaria una seixantena més).
El resum és que el Partit Popular vol intentar salvar el màxim de càrrecs possibles imposant aquest nou concepte de majoria absoluta. I això, que ara per ara no és recolzat per ningú més, no ens enganyem, també afavorirà, en alguns casos, a altres grups majoritaris en els seus escenaris, com PSOE, CiU, PNB, ..., mentres que les formacions més petites o les noves que entraran en escena ho tindran molt més complicat.
Democràcia.
---------------
(Quan surti la nova legislació no deixeu de llegir la lletra petita, perquè en algun lloc o altre s'aprofitarà per seguir retallant l'autonomia municipal)

19.8.14

rebat.cat: D’himnes i “cavallitus”

L’estiu és, per tradició i per lògica, el temps en què les ballades de sardanes fan el seu “agost”, i mai millor dit. Per ser l’època de l’any que és i per per pures raons climatològiques, és quan s’escau el ball a la plaça. Durant aquests mesos trobem com molts pobles han programat la seva temporada d’audicions, i places i passeigs en són els escenaris naturals de la majoria.
He de confessar que tot i el pas dels anys .....

1.8.14

...... 9 ......


Tot i que cada vegada costa més trobar el moment...
Tot i que les demés xarxes apreten de valent...
Tot i que el temps passa sense que ens n'adonem...
Tot i que l'edat pesa...

9 anys de blog són 9 anys de blog!!!

11.6.14

Una reflexió a peu de Ple

Al Ple Municipal (de Calella) del dijous passat hi va haver una intervenció a l'apartat de Precs i Preguntes per part d'una persona del públic que va posar sobre la taula aquell tema tan interessant i de vegades mal interpretat de la participació o dels processos participatius. En aquest vídeo de Calella TV hi teniu el Ple sencer i trobareu la intervenció a que em refereixo a partir de 2:49:50 i així hi podreu posar cares i noms i cognoms. (Si aneu a 2:43:15 podreu veure-hi una intervenció meva).
La queixa que es derivava del ciutadà que va participar al Ple era sobre la manca de participació de la ciutadania en la redacció del Pla d'Usos de la Fàbrica Llobet-Guri. Sense entrar a fons en la part de raó que tenia aquella observació (moltíssima des del meu punt de vista) sí que voldria fer unes consideracions sobre el tema.
El Govern (de la ciutat) actual, així com l'anterior, i la majoria de partits polítics, acostumen a confondre
l'abast del tema participació ciutadana. Sovint, o pràcticament sempre, es fa un subtil reduccionisme del terme participació al terme "posar en coneixement". Si s'informa als afectats d'un tema determinat i se'ls deixa opinar, es dóna ja com a exemple de procés participatiu. Res més lluny de la realitat. La informació i la consulta a alguns veïns és el mínim que s'ha d'exigir dels poders polítics davant qualsevol tema. Però obrir la participació consisteix en posar sobre la taula, de bon principi i de manera oberta a tothom el tema en qüestió. Si parlem dels usos d'un equipament cultural, cívic i social, això implicarà que qualsevol ciutadà ha de tenir accés a la informació per poder opinar i proposar allò que cregui oportú. L'administració, els polítics, han de proveir dels mitjans adequats a la ciutadania per tal que puguin iniciar i seguir totalment el procés que estigui en estudi.
I això, avui, és possible. No cal fer més reduccionisme ni caricaturitzar sobre si cal fer assemblees de barri o edifici, no cal. La gent, les persones, tenen prou criteri per organitzar-se i participar en allò que els impliqui i els importi. Però han de tenir la possibilitat de fer-ho. I això, avui, és possible.
Només falta la voluntat de tractar a la ciutadania de tu a tu. Reduir la distància entre el Ple i la ciutadania, és això. Qui vulgui pujar al carro ho pot fer. Marejar la perdiu i fer creure que el sistema actual tancat i poc transparent (sí, poc transparent) és l'única possibilitat, acabarà per crear més desconfiança de l'existent.
I si no, que tothom repassi el que ha passat i està passant amb les noves i les velles (antigues) formacions polítiques.