Primer diumenge
Aquest matí, cap a les vuit, m’he posat dret de cop. Neguitós, he començat a murmurar unes paraules inconnexes, trencades, incomprensibles per a mi mateix. Era una cosa així com: - Eee...ccions, alaa, nemmm, ara, policia…. Bé, aquesta darrera sí que tinc clar què volia dir: policia. I què hi tenia a veure la policia en tot aquest despropòsit? En posar els peus a terra, i gràcies a la fredor del mosaic, les idees han començat a ordenar-se. Eleccions, taula, anem, ara, policia (quina mania amb la policia, no?). En resum, estic agafant una certa neurosi electoral. I encara queden 3 setmanes.
Res millor que unes torradetes amb melmelada casolana feta per la sogra per fer un reset mental i reubicar-me en un diumenge prou assolellat després dels dels que hem viscut darrerament.
Però només és posar la ràdio, la televisió o “fullejar” qualsevol digital per tornar a entrar al que en podríem dir el triple dubte. A saber:
1- Cal augmentar les restriccions i anar a un confinament més estricte i intens. Sense dubtar-ho i millor demà que demà passat. I d’eleccions, ni parlar-ne.
2- Les eleccions es poden fer prenent les mesures corresponents. Distàncies, mascaretes, panells de separació, horaris per franges, epis, blas, etc. Seria la que promou lo sinyor Illa, vaja, perquè ens entenguem.
3- No mireu la tele, no llegiu notícies, us enganyen. Aneu a la muntanya, respireu fons unes quantes hores i el vostre sistema immunològic estarà com nou, a prova de virus i coronavirus.
Com ho veus, benvolgut diari? Jo et seré sincer i et diré que sort que no hi ni una quarta, ni una cinquena proposta, perquè la cosa va degenerant. Nanit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada