Diari d'un 2n suplent pel 14F. Manual per negar-te a anar-hi

 Manual per negar-te a ser membre d'una mesa electoral

A l'edició d'avui dimarts de Vilaweb hi ha un article titulat: Puc negar-me a ser membre d'una mesa electoral? 

Com és lògic me l'he llegit de dalt a baix i de dreta a esquerra, o al revés, d'esquerra a dreta, és igual.

La conclusió: No tinc més de seixanta-cinc anys, no soc discapacitat, no soc pensionista d’incapacitat permanent absoluta ni gran invalidesa, no estic en de baixa laboral, ni soc embarassada, ni tinc la baixa per maternitat, ni soc pres, ni estic ingressat en un hospital psiquiàtric, ni he format part d’una mesa electoral en tres eleccions els darrers deu anys. No soc mare amb un menor a càrrec ni tinc cura d'un familiar que no es pot valdre per ell mateix (o per ella mateixa). No soc un treballador que hagi de

prestar serveis a les juntes electorals, els jutjats ni l’administració pública. No he de prestar serveis essencials, de caràcter mèdic, Protecció Civil, bombers, etc. No soc directors de cap mitjà de comunicació d’informació general ni caps dels serveis informatius que hagin de cobrir la jornada electoral. No soc un professional que hagi de participar en cap esdeveniment públic el dia de les eleccions i que no pugui ser substituït, o el fet de no participar-hi obligui a suspendre l’esdeveniment i això causi perjudicis econòmics rellevants. (Hi entraria aquí una ballada de sardanes o una cantada d'havaneres? Em sembla que no).

No tinc cap lesió, molèstia o malaltia física o psíquica que m'impedeixi d’exercir les funcions de membre d’una mesa amb normalitat. No estic en situació d’embaràs de risc durant els primers sis mesos, ni tinc la previsió d’intervenció quirúrgica o proves mèdiques rellevants el dia de les eleccions. No pertanyo a cap confessió o comunitat religiosa l’ideari de les quals resultin incompatibles amb la participació en una mesa electoral. No he fet cap canvi de residència habitual a un lloc situat fora del territori on es fan eleccions. No he de celebrar cap esdeveniments familiar d’especial rellevància que resulti inajornable o que l’ajornament causi perjudicis econòmics importants.

I no, no soc pare ni mare de menors de catorze anys, quan l’altre progenitor o un germà més gran o familiar no pugui ocupar-se del menor durant la jornada laboral.

Per tant, benvolgut diari, la cosa està magre....