31.5.09
Adéu, maig....
Falten 33 minuts per què s'acabi el mes de maig. Potser és un bon moment per reflexionar sobre què es veu des de la distància, encara que només sigui de trenta-un dies...
M'he parat a pensar-hi un parell de minuts i, la veritat, és que no en sabria pas fer el resum d'aquests dies.
I al mateix temps sóc incapaç de considerar aquest mes de maig com un més, com un mes més.
Ves per on, aquesta mena d'entrebanc de paraules potser seria una reflexió més acurada d'un maig que segur que d'alguna manera aniré recordant...
reflexionat i escrit per vilapou
vilapou
29.5.09
Educació i assessorament empresarial
Conversa real:
-Digui?
-Digui?
-Bona tarda. Truco de Segestión. Voldria parlar amb el gerent.
-Bona tarda. És que normalment no es posa al telèfon però si vol posar-se en contacte amb ell o enviar-li alguna informació, li dono el seu correu.
-És que voldria parlar amb el gerent.
-Ja li dic que normalment no es posa al telèfon però si li vol enviar alguna informació per fax o per correu...
-Doncs pitjor per ell. Adéu.
-.... .... ....
------------------------------
No és el costum d'aquest blog el parlar d'empreses concretes, encara que sigui per fer una crítica, però la mala educació de la persona amb qui vaig mantenir aquesta "conversa" telefònica" m'ha motivat a fer-ho. I ho faig, a més, perquè em sembla que Segestión no és una petita empresa desconeguda, sinó que té un nom en el seu àmbit.
Llàstima que ningú d'aquella casa llegirà aquest escrit, però jo, si més no, he quedat una mica descansat.
I, per cert, no seria pas una amenaça allò del "pitjor per ell"?
reflexionat i escrit per vilapou
vilapou
28.5.09
24.5.09
La nova imatge del far?
Un dels senyals d'identitat que tenim la gent de Calella és el far, una edificació que a la vegada és una part important i fonamental del nostre skyline. Amb el pas dels anys la utilitat dels fars, o millor dit la dels farers, ha anat quedant superada pels avenços de la tecnologia.
Hi ha necessitat, al segle XXI, de mantenir habitats els fars?
Resposta: Estaria bé que sí (és una imatge molt romàntica), però no... no cal...
Doncs a partir d'aquí, si el far funciona "sol" i l'edifici és prou singular, potser caldria que la ciutat el recuperés, no?
Amb el ministeri hem topat... però gràcies a la gestió política (i al sentit comú) sembla que ho acabarem logrant. Temps al temps...
Ara bé, avui, mentres estava passejant i observant el transcurs de la Half Challenge Barcelona-Maresme (un triatló), he observat que al mirar el far hi he vist una "taca" groga al davant.
Serà aquesta una manera d'anar personalitzant la nostra "co-propietat"? Hi afegirem diversos tendals de colors que modernitzin aquella monòtona façana tan blanca que teníem? Estem buscant una paleta de colors que identifiquin el nostre municipi com si fóssim Girona?
Sort que quan he girat el cap i he mirat cap el mar, blau de moment, he topat amb una escala de colors normals.
.............................
Volem recordar que com a senyal de protesta pel repartiment del minutatge dels espais electorals, no signarem... bla bla bla... etc...
Hi ha necessitat, al segle XXI, de mantenir habitats els fars?
Resposta: Estaria bé que sí (és una imatge molt romàntica), però no... no cal...
Doncs a partir d'aquí, si el far funciona "sol" i l'edifici és prou singular, potser caldria que la ciutat el recuperés, no?
Amb el ministeri hem topat... però gràcies a la gestió política (i al sentit comú) sembla que ho acabarem logrant. Temps al temps...
Ara bé, avui, mentres estava passejant i observant el transcurs de la Half Challenge Barcelona-Maresme (un triatló), he observat que al mirar el far hi he vist una "taca" groga al davant.
Serà aquesta una manera d'anar personalitzant la nostra "co-propietat"? Hi afegirem diversos tendals de colors que modernitzin aquella monòtona façana tan blanca que teníem? Estem buscant una paleta de colors que identifiquin el nostre municipi com si fóssim Girona?
Sort que quan he girat el cap i he mirat cap el mar, blau de moment, he topat amb una escala de colors normals.
.............................
Volem recordar que com a senyal de protesta pel repartiment del minutatge dels espais electorals, no signarem... bla bla bla... etc...
reflexionat i escrit per vilapou
vilapou
22.5.09
Els treballadors d'aquesta casa....
Els treballadors d'aquesta casa volen expressar el seu malestar pel repartiment dels espais electorals als mitjans d'informació d'aquest blog durant la campanya per a les eleccions al Parlament Europeu.
Per això, i fins el proper 7 de juny, no es signaran els posts, ni amb rètol ni amb la cara del periodista que cobreixi les informacions en directe, com a mesura de pressió per demostrar que no s'està d'acord amb aquest sistema d'ordre i de minutatge. La professionalitat de tots els membres (amb perdó) d'aquesta gran família pretén oferir als ciutadans una informació sense condicionants ni ingerències polítiques, cosa que queda greument condicionada amb la continuitat d'un sistema que, fins ara, no ha demostrant la seva imparcialitat.
Esperem que de cara a nous processos electorals, que properament seran quantiosos i de vital importància, la direcció de la casa compleixi amb tot allò que diu predicar i al que s'hi havia compromès en passades reunions bilaterals.
reflexionat i escrit per vilapou
vilapou
20.5.09
Amb Jackson Browne a Girona
El dilluns, i gràcies a unes entrades amb què em va premiar La Vanguardia, vaig assistir a un concert de Jackson Browne a l'Auditori de Girona. No sé si és que sóc dels únics que participen, de tant en tant, als sorteigs d'aquell centenari diari, però aquesta és ja el tercer espectacle que puc anar a veure de franc. Potser millor no aixecar la llebre...
Però el cas es que puc afirmar, i afirmo, que el concert del dilluns va ser memorable. No cal dir també que t'ha d'agradar aquest tipus de música, representativa d'aquell folk "californià", intimista i reivindicatiu a l'hora, encara que si hi sumem una banda d'una gran qualitat com la que l'acompanyava obtindrem un resultat excelent.
Sobre l'ambient que es respirava tampoc es podia desitjar res més. L'Auditori pràcticament ple d'una gent entregada de bon principi al cantant i compositor era ja un primer assalt guanyat i si aquí hi afegim que la mitjana d'edat devia estar sobre els trenta-deu o trenta-dotze anys, ja ho entendrem tot. Un concert d'aquesta mena a Girona, que no deixa de ser un poble gran, fa que vegis com molta gent es va saludant i la sala sembla que ens ofereixi una retrobada d'ex alumnes de COU.
Només em va faltar trobar-ne una de persona que, segons un dels meus calendaris de capçalera de la cuina, aquest dilluns celebrava el seu sant: el senyor Venanci de Girona que té sis fills... Jo ja ho vaig intentar, però no el vaig saber veure...
reflexionat i escrit per vilapou
vilapou
17.5.09
El patró de Vila-real
Aquest matí quan he fet la meva primera visita a la cuina he consultat els tres calendaris de capçalera que hi tinc (explicar ara per què n'hi tinc tres seria una altra història...). I he observat que cap dels tres coincidia en el nom del sant del dia. Sí que era el mateix, fet que no sempre passa, però no l'escrivia de la mateixa manera: Sant Pascual Bailón, Sant Pasqual Bailón i Sant Pasqual Bailon. Si el nom en sí mateix ja té la seva "gràcia", déu n'hi do amb les variacions...
I aleshores he pensat això, que tenia 3 calendaris amb 3 variacions del nom del mateix sant.
Sant Pasqual Bailon (optaré per aquesta grafia) es veu que va ser una vailet que es dedicava a portar a pasturar les ovelles del ramat familiar mentres aprenia a llegir i a escriure amb devocionaris, a manca de llibres com el Chiquitín.
I així he descobert que, després d'una vida espiritual prou elevada, Sant Pasqual Bailon va morir a Vila-real (ciutat agermanada amb Vilanova i la Geltrú, per cert), d'on el van fer el patró.
Vila-real, tresos, festa grossa, què em recorda això?
Ah, sí! Un partit de futbol amb 3 gols del Vila-real que han donat al Barça el segon de 3 possibles títols...
És que les casualitats les pinten calbes... O no era així?
I, per acabar, una escala per al "Bailon", la de la mítica Platea i un video d'una cançó que, ves a saber per què, m'ha vingut al cap.
I aleshores he pensat això, que tenia 3 calendaris amb 3 variacions del nom del mateix sant.
Sant Pasqual Bailon (optaré per aquesta grafia) es veu que va ser una vailet que es dedicava a portar a pasturar les ovelles del ramat familiar mentres aprenia a llegir i a escriure amb devocionaris, a manca de llibres com el Chiquitín.
I així he descobert que, després d'una vida espiritual prou elevada, Sant Pasqual Bailon va morir a Vila-real (ciutat agermanada amb Vilanova i la Geltrú, per cert), d'on el van fer el patró.
Vila-real, tresos, festa grossa, què em recorda això?
Ah, sí! Un partit de futbol amb 3 gols del Vila-real que han donat al Barça el segon de 3 possibles títols...
És que les casualitats les pinten calbes... O no era així?
I, per acabar, una escala per al "Bailon", la de la mítica Platea i un video d'una cançó que, ves a saber per què, m'ha vingut al cap.
reflexionat i escrit per vilapou
vilapou
13.5.09
Ràpid, ràpid
Res, només volia aprofitar l'estona aquesta de pre-partit (quants en portem ja i quants en falten encara?) per escriure una mica encara que sigui per no dir res.
És una mena d'impuls, com una necessitat de dir alguna cosa just quan estic en una època que la inspiració m'arriba una vegada a la setmana i només en el tren de les 12 i 10...
I encara que tocaria posar una escala del camp del València, doncs la posaré de Can Barça. Així, com per portar una mica la contrària, o perquè amb la pressa no tinc temps de buscar-ne una de la mateixa ciutat de València. Del camp està clar que no podrà ser.
I, al final, poca cosa, ja està...
reflexionat i escrit per vilapou
vilapou
10.5.09
La comprensió del català...
Ara deu fer un any vaig crear al Facebook un grup anomenat Calella... No cal que expliqui quina és la seva finalitat ni quin és el meu interès... però el cas és que m'agrada que amb el temps haguem arribat a 1.078 membres (amb perdó) que, com es pot suposar, no són tots conciutadans sinó que hi ha una bona part de gent de fora que per alguna raó s'ha sentit identificada amb Calella i ho vol expressar adherint-se al grup.
De tant en tant he enviat algun missatge a tots els membres (amb perdó) i, com és obvi, ho he fet en català. Però voldria comentar tres respostes que he rebut en tot aquest temps.
La primera va consistir en una frase molt correcta que deia:
"Hola Vilapou, hablo Ingles, por favor?"
I la segona, igualment correcta i simpàtica era:
"I don't understand, could you say it in english? :)"
Després de pensar que ja podríen haver fet el petit esforç de buscar algun mètode de traducció, vaig decidir contestar amb una frase també senzilla i clara:
És a dir, ja que t'apuntes a un grup representatiu d'un "poble" que té una llengua i bla, bla, bla..., doncs fes servir una mica el magí. Tot i això al final de cada missatge dels que envio ara hi afegeixo l'enllaç al traductor...
Però ahir vaig rebre el tercer dels correus que deia:
"Ello mate dont mean to be rude but i dont have a fuckin clue who you are!and why are u sending me shit i dont understand!"
M'he aplicat la meva mateixa medicina, ja que jo l'anglès tampoc l'understand massa, i el resultat, més o menys, de la google-traducció és:
"Hola company no vull ser groller però no tinc una maleïda idea de qui ets! i per què merda m'envieu això que no entenc!"
Val la pena que li contesti res?
reflexionat i escrit per vilapou
vilapou
3.5.09
2.5.09
1.5.09
1r de maig a la vora d'un ERO
Quan s'acosta el primer dia de maig un comença a pensar que estaria bé fer un escrit d'aquells que et surten rodons, en el que es donés una visió seriosa, atrevida, planera i clara a l'hora, sobre les problemàtiques del món del treball. I a mesura que va arribant el moment un, jo en aquest cas, va dubtant fins que acaba dibuixant o desdibuixant quatre idees generals i inconcretes....
I com més passen els anys, pitjor...
Però avui em trobo abocat a parlar-ne, de "conflictivitat laboral". Aquest any, i en aquests moments, estic convivint amb l'inici d'un expedient de regulació d'ocupació, que és la manera burocràtica de dir que sobra gent en una empresa per la feina que s'hi produeix. Però tot això és la teoria, no ens enganyem.
Qui pot saber, però, quins són els entrellats reals que s'amaguen sota les enginyeries comptables? I qui és capaç d'endevinar els interessos "de classe" que es negocien a sobre i a sota les taules de seguiment?
Dir que al final el cardat és sempre el mateix, sóna massa fàcil, ja ho sé, però és així de senzill. La bona fe és una arma o una qualitat que esdevé perillosa quan hi han en joc el plat, la cullera i la forquilla, i la incertesa, la por, el recel o el dubte són uns substituts que li agafen el protagonisme.
.....L'única riquesa és la llibertat i cal defensar-la amb coratge i amb fe.....
I com més passen els anys, pitjor...
Però avui em trobo abocat a parlar-ne, de "conflictivitat laboral". Aquest any, i en aquests moments, estic convivint amb l'inici d'un expedient de regulació d'ocupació, que és la manera burocràtica de dir que sobra gent en una empresa per la feina que s'hi produeix. Però tot això és la teoria, no ens enganyem.
Qui pot saber, però, quins són els entrellats reals que s'amaguen sota les enginyeries comptables? I qui és capaç d'endevinar els interessos "de classe" que es negocien a sobre i a sota les taules de seguiment?
Dir que al final el cardat és sempre el mateix, sóna massa fàcil, ja ho sé, però és així de senzill. La bona fe és una arma o una qualitat que esdevé perillosa quan hi han en joc el plat, la cullera i la forquilla, i la incertesa, la por, el recel o el dubte són uns substituts que li agafen el protagonisme.
.....L'única riquesa és la llibertat i cal defensar-la amb coratge i amb fe.....
reflexionat i escrit per vilapou
vilapou
Subscriure's a:
Missatges (Atom)