1.5.09

1r de maig a la vora d'un ERO

Quan s'acosta el primer dia de maig un comença a pensar que estaria bé fer un escrit d'aquells que et surten rodons, en el que es donés una visió seriosa, atrevida, planera i clara a l'hora, sobre les problemàtiques del món del treball. I a mesura que va arribant el moment un, jo en aquest cas, va dubtant fins que acaba dibuixant o desdibuixant quatre idees generals i inconcretes....
I com més passen els anys, pitjor...
Però avui em trobo abocat a parlar-ne, de "conflictivitat laboral". Aquest any, i en aquests moments, estic convivint amb l'inici d'un expedient de regulació d'ocupació, que és la manera burocràtica de dir que sobra gent en una empresa per la feina que s'hi produeix. Però tot això és la teoria, no ens enganyem.
Qui pot saber, però, quins són els entrellats reals que s'amaguen sota les enginyeries comptables? I qui és capaç d'endevinar els interessos "de classe" que es negocien a sobre i a sota les taules de seguiment?
Dir que al final el cardat és sempre el mateix, sóna massa fàcil, ja ho sé, però és així de senzill. La bona fe és una arma o una qualitat que esdevé perillosa quan hi han en joc el plat, la cullera i la forquilla, i la incertesa, la por, el recel o el dubte són uns substituts que li agafen el protagonisme.
.....L'única riquesa és la llibertat i cal defensar-la amb coratge i amb fe.....

Publica un comentari a l'entrada