20.5.09

Amb Jackson Browne a Girona

El dilluns, i gràcies a unes entrades amb què em va premiar La Vanguardia, vaig assistir a un concert de Jackson Browne a l'Auditori de Girona. No sé si és que sóc dels únics que participen, de tant en tant, als sorteigs d'aquell centenari diari, però aquesta és ja el tercer espectacle que puc anar a veure de franc. Potser millor no aixecar la llebre...
Però el cas es que puc afirmar, i afirmo, que el concert del dilluns va ser memorable. No cal dir també que t'ha d'agradar aquest tipus de música, representativa d'aquell folk "californià", intimista i reivindicatiu a l'hora, encara que si hi sumem una banda d'una gran qualitat com la que l'acompanyava obtindrem un resultat excelent.
Sobre l'ambient que es respirava tampoc es podia desitjar res més. L'Auditori pràcticament ple d'una gent entregada de bon principi al cantant i compositor era ja un primer assalt guanyat i si aquí hi afegim que la mitjana d'edat devia estar sobre els trenta-deu o trenta-dotze anys, ja ho entendrem tot. Un concert d'aquesta mena a Girona, que no deixa de ser un poble gran, fa que vegis com molta gent es va saludant i la sala sembla que ens ofereixi una retrobada d'ex alumnes de COU.
Només em va faltar trobar-ne una de persona que, segons un dels meus calendaris de capçalera de la cuina, aquest dilluns celebrava el seu sant: el senyor Venanci de Girona que té sis fills... Jo ja ho vaig intentar, però no el vaig saber veure...
Publica un comentari a l'entrada