28.5.11

Avui toca... Barça!

Avui podríem deixar "de banda" una mica la crispació, les males cares, la indignació, la indignació dels indignats i uns quants mals aires més. Oblidem, encara que sigui momentàniament, la seriositat i la tibantor, i dediquem-nos a pensar en blaugrana.
(Sento molt dir, o no ho sento gens, que avui prescindeixo dels que siguin de qualsevol altre color. Jo els convido a llegir i estar d'acord amb aquest post, però en aquesta casa ningú obliga a res a ningú)
Encara que el temps no sigui radiant i el cel tingui més colors que el blau, jo em penso regalar un somriure en clau culé i no el penso deixar fins l'hora de connectar-me al partit. Aleshores agafaré un rictus seriós, preocupat però esperançat i esclataré al final, al final de la final, amb alguns crits que deixin anar tots els nervis continguts i... espero que siguin enmig de l'eufòria.
Ens ho mereixem. I tant que ens ho mereixem!!

25.5.11

Ara fa quatre anys....

Avui, passada la jornada de reflexió de veritat, la de l'endemà de les eleccions, he buscat el que havia escrit ara fa quatre anys. Aleshores ho vaig fer des d'una posició ben diferent a la que he tingut i tinc en aquestes eleccions municipals.
De tota manera, déu n'hi do de les semblances que hi ha en determinats aspectes.
Han passat quatre anys, però....

Any 2007:
19-05-07. Municipals a Calella
25-05-07. Debat electoral
25-05-07. No he guanyat la porra, però...
30-05-07. Matemàtiques post-electorals

9.5.11

4t dia. De banderoles

Ha començat la guerra? O com deia aquell.... "Maricon l'últim?"
Això és la penjada de banderoles. Una penjada sense ordre, sense que hi hagi hagut repartiment ni res, una mostra dels pressupostos i els interessos d'això de la campanya electoral....
Mai havia vist tal quantitat de pancartes ni de banderoles, ni aquí ni als pobles del voltant.
Però aquest any tothom s'ha tornat boig, al crit del tot-s'hi-val. I quines són les conseqüències? Doncs que la mateixa gent s'atabala. Ho fan els que estan a primera línia de foc i els que no tenim pressupost ni per una d'aquestes banderes.
I per què? Potser perquè a ningú li agrada que el tapin? Orgull malentès?
Tothom vol ser la imatge, tothom vol ser l'artífex de la promoció perfecta...
I al final?
Al final no tinc clar que ningú s'hi acabi de fixar amb totes aquestes tones de paper i plàstic, però per a mi seran un exemple del que he d'evitar si d'aquí quatre anys encara soc per aquí.

8.5.11

3r dia. Sessió de fotos

Un dels discursos que qualsevol dels candidats de Calella ha de fer, i jo també el faig encantat, comença dient que la nostra ciutat és una de les més riques en teixit associatiu i que aquest s'ha de cuidar d'una manera inequívoca.
Doncs una de les entitats més veterana i significativa que té Calella és Foto Film. No cal estendre's en la presentació ni en el fons de la gent de Foto Film: són excel·lents, res menys.
I cada 4 anys, poc abans de les eleccions Municipals, fan un petit muntatge, un petit homenatge o, senzillament, deixen constància de la imatge de grup dels alcaldables de la ciutat: una nova experiència a la que em veig gratament convidat....
La primera percepció que m'ha arribat del plató natural no podia ser una altra: una escala. Una escala que ens ajudava l'accés a una barca de pescadors, una barca simbòlica al bell mig del mar de la crisi. Crisi econòmica? Crisi administrativa? Crisi de projectes? Crisi d'idees i persones? Crisi emocional? Crisi de valors?
What crisis?

7.5.11

2n dia. Inauguració del local

Una candidatura que es presenta a unes eleccions sense un local és com.... com ho diria jo? És una opció buida, sense consistència. Li falta alguna cosa: una part de credibilitat, de convicció.
Avui hem inaugurat la nostra seu electoral, amb una festeta, senzilla, discreta, amb gent coneguda, amiga, entregada ja de bon principi.... però sense eufòria. Caldria?
Com més s'acosta el dia 22 més m'adono del que s'hi està jugant molta gent. I em preocupa de veritat perquè veig que això passa a nivell personal, un plus apart de l'interès del partit.
I on queda aleshores la ciutat?
Doncs em fa l'efecte que per a molts es dispersa, es fon entre la dialèctica diària vessada pels mètodes establerts. Els ensenyen a respirar les olors dels carrers? Els recorden que trepitgen un passat venerat? Qui els retornarà a ras de terra? Qui, com i quan ho farà?
Quatre anys és una immensitat reduïda a purs interessos.... I això no hauria de ser.
Portem dos dies, qui ho diria?

6.5.11

1r dia. Del Mercat al Cocodrilo

La veritat és que se'm fa estrany parlar de mi com un "pressumpte" polític que està intentant convèncer als seus conciutadans que el votin... I no és falsa modèstia.
Però hi ha camins que els tria cadascú i, sobre aquests, encara que un s'hi vegi empès per les circumstàncies, engrescadores, però circumstàncies, se n'ha de parlar amb orgull i convicció.
Ahir va ser un dia intens, amb debat d'alcaldables, fotografia de conjunt i penjada de cartells. Qui ho havia de dir fa només 3 mesos (sí, 3 mesos...)
Només vull deixar quatre apunts sobre la diada d'ahir.
El debat va ser una experiència novedosa per a mi, potser massa encara. El llenguatge, els tempos i les estratègies dels polítics em queden una mica lluny de moment, cada vegada menys, però una mica sí. I si en el debat el tema de la immigració aconsegueix un protagonisme evidentment buscat per una part dels caps de llista (no oblidem que a Calella s'hi presenta aquesta vegada PxC), aleshores la meva capacitat de concentració es pot veure afectada.
Jo ja comprenc que qui més qui menys té una opinió crítica sobre aquest tema, però quan a un li dóna la sensació que a pràcticament tots els caps de llista ja els va bé buscar-ne un benefici, aleshores em sembla que no anem massa bé.
Accepto la meva part de culpa en no haver contestat les expressions insultants i racistes, però em sorprèn, i critico públicament, la poca convicció tant dels representants del govern (PSC i ERC) com de l'oposició (CiU i PP). El PP en vol treure rèdits fàcils d'aquest tema i CiU intenta dir allò que la gent vol sentir, cosa que no facilita la pedagogia necessària; però PSC i ERC es van limitar a defensar la (bona) feina feta pels tècnics corresponents. Poc bagatge, la veritat. Jo n'esperava més d'ells. En prenc bona nota per al pròxim debat.
I després penjada de cartells: començant davant el Mercat i acabant, a altes hores de la nit, davant un altre local emblemàtic de Calella, el Cocodrilo, un estabiment d'aquells que hi viuen i treballen senyores que et parlen de tu i fumen....
Bé, ara ja no hi fumen, ara han de sortir al carrer a fumar.....