Avui toca... Barça!

Avui podríem deixar "de banda" una mica la crispació, les males cares, la indignació, la indignació dels indignats i uns quants mals aires més. Oblidem, encara que sigui momentàniament, la seriositat i la tibantor, i dediquem-nos a pensar en blaugrana.
(Sento molt dir, o no ho sento gens, que avui prescindeixo dels que siguin de qualsevol altre color. Jo els convido a llegir i estar d'acord amb aquest post, però en aquesta casa ningú obliga a res a ningú)
Encara que el temps no sigui radiant i el cel tingui més colors que el blau, jo em penso regalar un somriure en clau culé i no el penso deixar fins l'hora de connectar-me al partit. Aleshores agafaré un rictus seriós, preocupat però esperançat i esclataré al final, al final de la final, amb alguns crits que deixin anar tots els nervis continguts i... espero que siguin enmig de l'eufòria.
Ens ho mereixem. I tant que ens ho mereixem!!