11.4.11

Feia dies

La veritat és que sí, que feia dies que no trobava un escenari amb crítica fàcil. I potser és perquè m'he acostat a aquelles zones on la sardana és més tradicional i, al mateix temps, es deixa ancorar una mica més per la tradició.
O potser és perquè allà van més pel dret, és a dir, que no s'estan de miraments i suposen, potser, que tant el músic com el públic ja s'espavilen, i no caldrà estar massa per detalls sense importància (per a ells, és clar).
Resumint, que ens hem trobat amb la típica escala estreta, dreta, massa dreta, sense barana, fixada amb uns claus (no ho he comprovat i potser millor, per no espantar-me) i, per arrodonir-ho, la típica senyera catalana amb l'efecte faldó.
Tot un clàssic.... Poden passar els anys i sempre acabem trobant els mateixos (mals)exemples...

6.4.11

El preu de la independència

Som conscients a dia d'avui de quina és la força que té el sistema de partits polítics en quant a la gestió del mateix procés democràtic?
Coneixem la dificultat que té l'anomenada societat civil per entrar en aquest joc?
Hauria realment de seguir els mateixos patrons d'actuació?
Com encaixa un independent envoltat en una lluita de partits?
El preu per mantenir la independència és elevat. Elevat i no valorat.
Pot seguir sent considerat independent aquell que accepta les normes que estableixen aquells partits i les respecta?
Quin és, al final, el cost de la independència personal?