11.4.11

Feia dies

La veritat és que sí, que feia dies que no trobava un escenari amb crítica fàcil. I potser és perquè m'he acostat a aquelles zones on la sardana és més tradicional i, al mateix temps, es deixa ancorar una mica més per la tradició.
O potser és perquè allà van més pel dret, és a dir, que no s'estan de miraments i suposen, potser, que tant el músic com el públic ja s'espavilen, i no caldrà estar massa per detalls sense importància (per a ells, és clar).
Resumint, que ens hem trobat amb la típica escala estreta, dreta, massa dreta, sense barana, fixada amb uns claus (no ho he comprovat i potser millor, per no espantar-me) i, per arrodonir-ho, la típica senyera catalana amb l'efecte faldó.
Tot un clàssic.... Poden passar els anys i sempre acabem trobant els mateixos (mals)exemples...
Publica un comentari a l'entrada