Les obres que sí que es fan...

L'anomenat Ministeri de Foment, que ja té conya el nom, ha fet una retallada exemplar de grans obres públiques. No seré pas jo el que torni a repetir cap de les crítiques, lògiques, que s'ha fet a aital mesura. Ni tampoc intentaré mortificar més a ningú explicant com en són de vitals per al desenvolupment de les infraestrutures del nostre país.

El que jo vull saber, el que vull que m'expliquin i em relacionin, és la llista de les obres que sí que es fan, de totes. I vull també constatar que totes aquestes que sí que tenen el dret a ser finalitzades, ho són més que les que es desestimen aquí.

Apostem alguna cosa a que sí que s'acabaran unes quantes carreteres que van d'enlloc a enlloc? O algun desdoblament del tot innecessari? I alguna connexió de vies que només afavoreix uns quants votants privilegiats?

Volem saber, volem que tinguin la dignitat d'ensenyar-nos uns quants, només uns quants, projectes totalment banals.

A veure si algú comença a fer aquesta relació, si us plau!

L'escala de la vida

Néixer, viure, celebrar-ho,.... i després....

Escala doble

Potser l'altre dia va ser la primera vegada que em va passar. No és que fos res massa important, ni interessant, però el fet d'una repetició involuntària en el moment de prémer el botó de la càmara fotogràfica em va produir un efecte especial.
Probablement només va ser un reflex dels nervis, uns nervis que a mi no em pertocaven però que, en el fons, barrejaven un munt de sentiments.
Perdona l'edat? I la responsabilitat?
Només una anècdota, però...
Ara quedaria fer un exercici amb la imatge.
Quines són les diferències?
No hi ha dos instants iguals, no hi ha dos moments iguals, no hi ha dues imatges iguals.
Hi ha dos sentiments iguals?

Hi haurà un després del 10 de juliol?

Quin és l'endemà del 10 de juliol?
Hi haurà un després del 10 de juliol?

L'èxit ha sorprès a tots, per més que ara hi hagi declaracions que vulguin denotar el contrari. La previsió de "molta gent" ha sigut superada per la realitat i, sobretot, per l'ambient de tota aquella gentada.
Quins moviments toca fer ara als polítics? Com llegiran realment la manifestació?
S'acosten dies importants i toca agafar posicions. Serà capaç el MHP Montilla de donar un cop de mà a la taula? Probablement no, encara que si no ho fa ho tindrà més magre, si això és possible. Des del seu partit, al PSOE em refereixo, ja l'han deixat ben sol, l'han venut, a canvi d'una major estabilitat a l'estat. Com sempre, vaja; com han anat fent tantes vegades amb els candidats a Catalunya.
És hora, doncs, de veure moviment intel·ligents entre la resta. Es parla de generositat i d'unitat. Ho veig difícil, ja que qui en parla més és aquell que l'ha negat anteriorment, però hem d'esperar que tots ells tinguin penjades a la paret algunes imatges de les d'ahir a la tarda.
Queden pocs mesos per a les eleccions i això implica haver de preparar molts moviment tàctics, és impossible negar-ho, però els "56.000" que érem al Passeig de Gràcia, o el 1.100.000, o el 1.700.000, tots, ens mereixem unes decissions que determinin un futur de llibertat per al nostre país.

Dels blocs a les Xarxes socials

El divendres 2 de juliol, a dos quarts de vuit i a l'anomenada Sala del Referèndum de l'Ajuntment Vell, la Llopasfera celebrarà un acte públic que serà una mena de posada de llarg davant la mateixa ciutat.
Serà un xerrada amb 4 blocaires calellencs que, a més, han  fet la seva evolució cap a altres xarxes socials.
En Saül Gordillo, en Christian Negre (applejux), en Gabriel Martí i el Quesito Rosa ens explicaran el que vulguin sobre ells i les aplicacions 2.0.
Ho presentarà i moderarà un altre reconegut blocaire local (ehem, ehem...): un servidor de vostès, en Josep Barri (vilapou).