8.9.06

Pepe

Ahir vaig anar a veure un espectacle que feia molt de temps que li anava al darrera. Ja sé que no fa falta que la muntanya vagi a Mahoma (amb perdó), sinó que Mahoma (amb perdó) també pot anar a la muntanya. Però un dia per mandra, un altre també i un altre perquè tenia feina, han passat 10 anys des de que es va estrenar. I jo sense anar a la muntanya. Evidentment em refereixo a "Rubianes, solamente" d'en Pepe Rubianes.
No vull entrar ara en la crítica (personal) de l'obra perquè abans de començar ja savia que m'agradaria. La cosa ja ve de lluny, del "Pay-Pay" em sembla, una de les seves primeres obres en solitari i, si molt m'apreteu, de l'"Antaviana", amb Dagoll Dagom.
I tot això coincideix amb que ahir mateix surtia la notícia d'un nou atac a la llibertat d'expressió. Potser sembla una manera massa simple de definir-ho, però pressionar amb amenaces, insults (precisament quan es queixen d'insults), boicots i altres estratègies pròpies del feixisme, per evitar la representació d'una obra de teatre que no és tampoc el motiu de la "disputa", s'ha de definir, com a mínim, d'atemptat a la llibertat d'expressió.
Ah, i no espero pas trobar cap veu que s'aixequi massa contra aquest fet entre la intel.lectualitat cultural hispana (i ben just entre la d'aquí).
Deixo dues imatges avui. Una que la recupero de fa mots anys, però ja se sap (ja m'ho temia jo) que hi ha coses que no envelleixen mai. L'altra me la vaig trobar un dia en un escenari. Potser era una prova d'un rètol que s'anirà imposant.

jo també vull un estat propi

4 comentaris:

karbeis ha dit...

Certament, ho trobo tant fort i tant vergonyós, que ni m'indigno. És com una mena de broma. Quina diferència hi ha entre el president de l'Iran (per citar algún pais a qui, des d'aqui sempre s'hagi criticat precisament per això) i l'alcalde de Madrit?

En temps del President Pujol, bé que en Boadella representava el seu "Ubú president" i altres crítiques ferotges al "pujolisme", i aqui no va passar mai res. Si vols hi vas, i si no, no. Mira que arriba a ser simple. Algú s'imagina que aqui es prohibís una representació a en Boadella? Algú pot imaginar com reaccionaria la "brunete" que tant aplaudeix la decisió d'en Gallardón?

Sobre en Rubianes, a mi sempre m'ha encantat. De fet, el "Rubianes solamente" l'he vist 3 vegades en directe, i moltes més en DVD. És groller, si, però això és precisament una part del seu encant.

Àirum ha dit...

I això que va demanar perdó. Que ens han demanat mai perdó ells a nosaltres? De totes maneres, ells s'ho perden. A veure com reacciona el món de la faràndula que es diuen d'esquerres de Madrit.

Dessmond ha dit...

Espanya és encara una cosa que està per civilitzar. No acab de trobar el seu encaix a Europa. Lia aniria de perles estar ubicada a l'Amèrica llatina.

musa ha dit...

La hormiga, medio muerta,
dice muy tristemente:
"Yo he visto las estrellas."
"¿Qué son las estrellas?", dicen
las hormigas inquietas.
Y el caracol pregunta
pensativo: "¿Estrellas?"
"Sí -repite la hormiga-,
he visto las estrellas,
subí al árbol más alto
que tiene la alameda
y vi miles de ojos
dentro de mis tinieblas".
El caracol pregunta:
"¿Pero qué son las estrellas?"
"Son luces que llevamos
sobre nuestra cabeza".
"Nosotras no las vemos",
las hormigas comentan.
Y el caracol: "Mi vista
sólo alcanza a las hierbas."


Visca estar sota l'influència carrinclona, visca el cosmopolitisme la postmodernitat. Cagon satan, Rubianes for president!