8.9.06

Pepe

Ahir vaig anar a veure un espectacle que feia molt de temps que li anava al darrera. Ja sé que no fa falta que la muntanya vagi a Mahoma (amb perdó), sinó que Mahoma (amb perdó) també pot anar a la muntanya. Però un dia per mandra, un altre també i un altre perquè tenia feina, han passat 10 anys des de que es va estrenar. I jo sense anar a la muntanya. Evidentment em refereixo a "Rubianes, solamente" d'en Pepe Rubianes.
No vull entrar ara en la crítica (personal) de l'obra perquè abans de començar ja savia que m'agradaria. La cosa ja ve de lluny, del "Pay-Pay" em sembla, una de les seves primeres obres en solitari i, si molt m'apreteu, de l'"Antaviana", amb Dagoll Dagom.
I tot això coincideix amb que ahir mateix surtia la notícia d'un nou atac a la llibertat d'expressió. Potser sembla una manera massa simple de definir-ho, però pressionar amb amenaces, insults (precisament quan es queixen d'insults), boicots i altres estratègies pròpies del feixisme, per evitar la representació d'una obra de teatre que no és tampoc el motiu de la "disputa", s'ha de definir, com a mínim, d'atemptat a la llibertat d'expressió.
Ah, i no espero pas trobar cap veu que s'aixequi massa contra aquest fet entre la intel.lectualitat cultural hispana (i ben just entre la d'aquí).
Deixo dues imatges avui. Una que la recupero de fa mots anys, però ja se sap (ja m'ho temia jo) que hi ha coses que no envelleixen mai. L'altra me la vaig trobar un dia en un escenari. Potser era una prova d'un rètol que s'anirà imposant.

jo també vull un estat propi
Publica un comentari a l'entrada