Escales d'arreu (II). Mataró

Tenir i mantenir un blog m'ha comportat uns canvis a la meva vida quotidiana. Quan vaig començar em vaig proposar escriure cada dia, dins d'uns límits raonables és clar, i de moment ho estic complint força. Això suposa, evidentment, una bona quantitat de temps diària, ja que hem de sumar l'escriure (no sempre estic "inspirat"), trobar l'escala, amanir-ho tot i perdre'm després per la blogosfera (o la bloquesfera) unes quantes vegades al dia.
Això suposa que aquella quotidianitat que deia en surti una mic afectada amb els seus beneficis i els seus perjudicats. D'entre aquests, n'hi ha un de qui no he parlat mai. És una part de Vilapou, la Sra. Vilapou, la dona, la companya, la parella (em costa dir la "xicota"), l'amiga, la confident, una part de mi mateix.
Però hi ha una dita que fa, més o menys, "quien duerme en el mismo colchón se vuelve de la misma condición", i ara, quan té una càmera a les mans, o quan va pel carrer, les escales se li apareixen com mai havia pensat.
Per això avui porto aquesta fotografia que va fer a Mataró, aquell Mataró que m'és "capital", que conec de quatre anys d'estudis, que és com un poble gran o una ciutat petita.
Fem el viatge (amb G.E.)