20.9.06

Palatabilitat

Llegeixo a la secció "La contra" de La Vanguardia d'avui una entrevista a Pilar Vaquero, una doctora en Farmàcia i cap d'un departament amb un nom d'aquells d'onze paraules. La defineixen, a ella, com "analista de les propietats de l'aigua" i n'ha fet un acurat estudi, encarregat per Vichy Catalan. (Parèntesi del dia: Hi ha un vídeo de la Madonna amb una ampolla de Vichy precisament, que jo no us penso pas dir on trobar-lo).
Cada vegada més anem valorant les propietats nutricionals i metabòliques de l'aigua i, amb el temps, arribarem a situar-la en el lloc que es mereix no només a les lleixes del súper sinó a la carta dels restaurants. Aquí és on entra la palatabilitat, de la que la sra. Vaquero no se'n declara especialista (només li faltaria).
Un servidor, "jubilat" d'altres begudes i palatabilitat a part, només ha arribat a la Ty Nant, que, respecte al coneixement mig, no està pas malament.
No acabaré fent un elogi exagerat de l'aigua ni cap mena de crítica al consum mesurat d'alcohols diversos, ja que tots els excessos són perjudicials. El meu desig no és pas acabar com el jove de la fotografia que sembla que intenti fer-se llum o buscar la sortida d'un món massa aigualit.
(Obra de Philippe Ramette)

4 comentaris:

karbeis ha dit...

Fa molts i molts anys (potser 15 o més... el cretaci, vaja) van obrir un local de nit a Barcelona, on només venien aigües i no hi havia alcohol. Si no recordo malament, es dèia "Touchdown" i prenia la idea d'altres països on els locals gilipolles com aquell estaven de moda. Aqui va agafar una miqueeeta de volada entre la pijeria més absurda, que podien pagar cinc-centes peles (collons, a l'epoca era una fortuna! Recordo que el Marlboro valia 150 peles, és a dir 0,90 € o algo així!) per prendre's una aigua...

No obstant, sembla que la moda torni. Jo no hi entenc massa, però la unica que he provat és una que es dèia "Voss". Me la van servir a l'Orangerie (el restaurant de l'Hotel "La Florida"), i crec que em van cobrar l'ampolla de litre a 7,5 € o una cosa semblant. Entre vostè i jo: aigua. Pura i dura.

vilapou ha dit...

A l'època del cretaci aquest, a mi no m'interessava gens un local així. Però ara... Això sí, és aigua pura i dura, però amb matissos.

subraya ha dit...

La contra d'avui m'ha encantat. Jo no bec alcohol ni refrescos amb gas,només aigua. Tota la vida havia dit que les aigües eren diferents i a casa em prenien gairebé per tocat del bolet, però ara em donen la raó.

I sí és cert. Entre restaurants i viatges vas provant aigües. I es nota, no és el mateix una botellade plàstic que de vidre, per exemple. No en recordo gaires, però la que més m'agrada (de gust) i que recordi és la francesa Evian i una que raja d'una font del fòrum de Roma (suposo que portar unes hores patejant-te la ciutat hi influeix d'alguna manera).

Per al meu gust, la Voss (noruega, si no recordo malament) no és massa bona, és molt "dura", "aspra" (no sé quin és l'argot adient).

Puji ha dit...

Espai patrocinat pel laboratori del Dr. Oliver Rodés (quin monopoli té el cabró!)