3.9.06

Bàsquet

Avui hi ha la final del Campionat del Món de Bàsquet i sembla ser que la juguen Grècia i España. L'exageració "nacionalista", protagonitzada principalment per determinada premsa (quasi tota), però atiada per tot un seguit de sentiments molt estranys per a mi, fan que sempre em vingui al cap el fenòmen del futbol, cosa que ho espatlla tot. Quan a una persona li agrada determinat esport, el bàsquet en aquest cas, viu intensament els partits d'aquestes característiques i, no ens enganyem, sempre vol que guanyi un dels dos equips.
Avui m'agradaria que guanyessin els d'un equip en concret, però per ells, perquè els "conec" i em cauen bé. No per tots aquells altres que començaran a barrejar coses i ens bombardejaran el cap i les orelles amb un nom que, a mi, se'm fa molt pesat i ... llunyà.
Però és igual, jo estaré treballant, tocant sardanes precisament i no podré veure el partit. No sentiré allò de que "el mundo puede ser maravillosooo..."
Publica un comentari a l'entrada