29.9.06

Escales d'arreu (IV). Cadaqués

El passat 1 de setembre el correu va fer bluf... i va deixar anar una escala. Era una escala d'aquelles sorprenents, de les que classificaríem com a "escales que no van enlloc". Però no van enlloc per força, perquè ja em diràs què hi fa una escala enganxada a una paret. Bé sempre es pot fer servir com a podi, escenari unipersonal, o aparell gimnàstic per fer steps, no? Misteris.
La ubicació de l'escala en qüestió és a Cadaqués, un d'aquells llocs que sempre dóna per fer comentaris. De seguida ens ve al cap, apart del mareig ocasionat pels giravolts de la carretera que hi porta, aquella imatge bohèmia, tranquila, "espessa" m'atreviria a dir. Sempre que hi he anat m'ha donat la sensació d'estar un esglaó més avall que la majoria (i ja em diràs per què?). També m'ha semblat, i crec que no vaig massa errat, que actualment hi ha molta aparença, molta façana, que allò de la "gauche divine" ha quedat ja una mica arxivat. I precisament ahir en un aparador vaig veure el llibre de l'Oriol Pi de Cabanyes, "l'Empordà, el melic del món", que en parla de tot això.
Tres coses per acabar:
a) Aquest llibre em porta al cap aquell altre d'en Pi de Cabanyes, "Oferiu flora als rebels..." que en el seu moment em va fer agafar-los força mania als dos, el llibre i l'autor (no sé per què).
bb) Quan he anat a tocar sardanes a Cadaqués sempre hi ha hagut força quòrum de balladors, però de balladors diferents. Aneu-hi algun dia.
ccc) A partir de buscar la referència del llibre he anat a parar a un blog que en parla i el seu autor és un regidor de ¡¡¡l'Escala!!!
(Viatja amb G.E.)

7 comentaris:

karbeis ha dit...

Mestre,

Es pot creure que, fins avui no se m'havia acudit que el paradís, per vostè, forçosament ha de ser a L'Escala? Era evident!

vilapou ha dit...

Hi ha un post que he d'escriure algun dia que es dirà "L'escala de l'Escala". Original, no?

bluf... ha dit...

brutal! quines associacions de conceptes, el cap li deu anar a mil per hora... m'ha fet il·lusió veure l'escala inútil al seu bloc!

donot ha dit...

Jo aquests estiu he estat netejant escales a l'Escala.... Me'n conec un munt!! hehehehe

Marc Teixidor ha dit...

Ben trobat,

deixe'm reproduïr aquest fantàstic escrit de Jujio Cortázar:

Nadie habrá dejado de observar que con frecuencia el suelo se pliega de manera tal que una parte sube en ángulo recto con el plano del suelo, y luego la parte siguiente se coloca paralela a este plano, para dar paso a una nueva perpendicular, conducta que se repite en espiral o en línea quebrada hasta alturas sumamente variables. Agachándose y poniendo la mano izquierda en una de las partes verticales, y la derecha en la horizontal correspondiente, se está en posesión momentánea de un peldaño o escalón. Cada uno de estos peldaños, formados como se ve por dos elementos, se situó un tanto más arriba y adelante que el anterior, principio que da sentido a la escalera, ya que cualquiera otra combinación producirá formas quizá más bellas o pintorescas, pero incapaces de trasladar de una planta baja a un primer piso.
Las escaleras se suben de frente, pues hacia atrás o de costado resultan particularmente incómodas. La actitud natural consiste en mantenerse de pie, los brazos colgando sin esfuerzo, la cabeza erguida aunque no tanto que los ojos dejen de ver los peldaños inmediatamente superiores al que se pisa, y respirando lenta y regularmente. Para subir una escalera se comienza por levantar esa parte del cuerpo situada a la derecha abajo, envuelta casi siempre en cuero o gamuza, y que salvo excepciones cabe exactamente en el escalón. Puesta en el primer peldaño dicha parte, que para abreviar llamaremos pie, se recoge la parte equivalente de la izquierda (también llamada pie, pero que no ha de confundirse con el pie antes citado), y llevándola a la altura del pie, se le hace seguir hasta colocarla en el segundo peldaño, con lo cual en éste descansará el pie, y en el primero descansará el pie. (Los primeros peldaños son siempre los más difíciles, hasta adquirir la coordinación necesaria. La coincidencia de nombre entre el pie y el pie hace difícil la explicación. Cuídese especialmente de no levantar al mismo tiempo el pie y el pie).
Llegando en esta forma al segundo peldaño, basta repetir alternadamente los movimientos hasta encontrarse con el final de la escalera. Se sale de ella fácilmente, con un ligero golpe de talón que la fija en su sitio, del que no se moverá hasta el momento del descenso.


Marc Teixidor
l'Escala

Piotr ha dit...

Els "escalers" (en podem dir així dels que segueixen aquest bloc?)tenim, a partir d'avui i gràcies a en Marc, un referent literari. No totes les comunitats en tenen. Ha de ser una lectura venerada. El podem emmarcar, guardar sobre la tauleta de nit o posar-lo en un altaret, però a partir d'avui ens haurem de sentir molt més orgullosos de ser partícips (lectors i/o escriptors de comentaris) d'aquest bloc. Amunt i endavant -com ens ensenya en Cortázar-, com si pugéssim una escala!

vilapou ha dit...

Bluf, l'escala s'ho mereixia.
Donot, escales a l'escala, això, un bucle.
Marc, gràcies pel text. Això dels blogs comença sempre d'una manera informal, però mica en mica (si més no en el meu cas) s'hi va involucrant gent. Així, m'han anat arribant fotografies, referències i literatura com el que m'heu ofert.
I a més m'arriba des de l'Escala, que en el post d'avui s'ha convertit en quasi-protagonista.
Piotr, no només agafo aquesta definició com una referència de capçalera si no que ara mateix he obert un nou apartat a la columna dreta del blog que es diu: "Definicions"