29.9.06

Escales d'arreu (IV). Cadaqués

El passat 1 de setembre el correu va fer bluf... i va deixar anar una escala. Era una escala d'aquelles sorprenents, de les que classificaríem com a "escales que no van enlloc". Però no van enlloc per força, perquè ja em diràs què hi fa una escala enganxada a una paret. Bé sempre es pot fer servir com a podi, escenari unipersonal, o aparell gimnàstic per fer steps, no? Misteris.
La ubicació de l'escala en qüestió és a Cadaqués, un d'aquells llocs que sempre dóna per fer comentaris. De seguida ens ve al cap, apart del mareig ocasionat pels giravolts de la carretera que hi porta, aquella imatge bohèmia, tranquila, "espessa" m'atreviria a dir. Sempre que hi he anat m'ha donat la sensació d'estar un esglaó més avall que la majoria (i ja em diràs per què?). També m'ha semblat, i crec que no vaig massa errat, que actualment hi ha molta aparença, molta façana, que allò de la "gauche divine" ha quedat ja una mica arxivat. I precisament ahir en un aparador vaig veure el llibre de l'Oriol Pi de Cabanyes, "l'Empordà, el melic del món", que en parla de tot això.
Tres coses per acabar:
a) Aquest llibre em porta al cap aquell altre d'en Pi de Cabanyes, "Oferiu flora als rebels..." que en el seu moment em va fer agafar-los força mania als dos, el llibre i l'autor (no sé per què).
bb) Quan he anat a tocar sardanes a Cadaqués sempre hi ha hagut força quòrum de balladors, però de balladors diferents. Aneu-hi algun dia.
ccc) A partir de buscar la referència del llibre he anat a parar a un blog que en parla i el seu autor és un regidor de ¡¡¡l'Escala!!!
(Viatja amb G.E.)
Publica un comentari a l'entrada