2.10.12

Optimisme digital vs. Pessimisme real

El dissabte vaig assistir a la 5ena edició de la Catosfera. A les sis taules o ponències que es van repartir entre matí i tarda hi sobresortia aquesta idea del títol: optimisme digital. No podem amagar que tots els cassos que s'exposaven són de clar èxit (empresarial), però també ho són de risc, esforç, innovació i aventura. En una època com l'actual el que s'aconsella és això: arriscar-se i innovar, ser atrevit. Però també cal la sort, la professionalitat, el recolzament del capital i la visió clara de la línia a seguir; una línia que marques tu mateix en la nova empresa però que tens clar que t'ha de portar a bon port.
Internet, el món digital, que aquest era l'escenari on es desenvolupava el sentit de la jornada, marca unes regles de joc noves, obertes i agosarades. I aprendre-les o, fins i tot, dictar-les serà la clau.
El dilluns, però, s'imposa la realitat. L'estat del teixit empresarial a dia d'avui no és cap secret per a ningú, i el dia a dia de molta gent va lligat a la lluita per mantenir el lloc de treball. Paraules com crisi, ERO, conflicte, concursal, creditor, vaga, aturada, etc., poden convertir-se en habituals quan fa quatre dies tot era normalitat i tranquil·litat.
De l'optimisme digital al pessimisme real en poques hores o en pocs instants.
Vagi des d'aquí la meva solidaritat amb tots aquells que lluiten per innovar i els que ho fan per mantenir la feina. I en aquests moments el meu lloc està en el segon grup.
Publica un comentari a l'entrada