9.10.06

Més escales que bolets

D'un bon sopar d'amics només en podia resultar una sortida a "caçar" bolets. Es la conseqüència de l'ambient, de l'època, de la "campanya" mediàtica, i de l'edat que ja ens fa començar a dir que quan érem petits, amb els pares i els avis anàvem aquí i allà i fèiem i trobàvem i ...
Tots set ben equipats i jo amb el jerseiet de màniga curta (només em faltaven les sandàlies) però amb là camera, vam sortir cap a bosc. N'hi havia un que en coneixia un altre que tenia un amic que vivia a la vora d'un bosquet que sembla que algú hi havia trobat rossinyols un dia. Amb les coordenades clares ens vam plantar en un camí ple de gent, motos, quads, bicis, nens, "boletaires-de-tevetrès" i demés especímens fàcils d'ajuntar en un matí de diumenge.
Les exclamacions (goita! goita!), les esgarrinxades, les troballes frustrades, els bolets podrits, els desconeguts i les poques ganes ens van fer retirar força depressa.
Per no esténdrem gaire diré que vaig caçar jo més escales que bolets entre tots. Sort que el matí es va arrodonir amb un bon dinar.
P.D.: Un servidor, a sobre, es va perdre el dinar perquè va haver de baixar per anar a tocar sardanes a la tarda. La feina és la feina.

2 comentaris:

Àirum ha dit...

Anar a busacr bolets és una excusa per passar-ho bé, trobo jo. Ara, quan en trobes és fantàstic. Si un dia en vol trobar de debó, avisi'm. Farem el que podrem!

bluf... ha dit...

si més no, no va marxar amb els mans buides...devia portar el cistell ple d'escales ;-)