S'acampa la cabanya!

Avui s'abaca la manycapa, s'anyapa la cambaca, s'acampa la cabanya o com carai es digui. Al final el cansament fa "mella" entre els (possibles) electors. No sóc dels que renega de la política, al contrari, ni dels que ho fa dels polítics. Sóc, fins i tot, dels que creuen, probablement l'únic que ho creu, que cobren relativament poc. Quin preu té el menyspreu? Menys segur que no (bon joc de paraules).
Però les campanyes cansen. Per repetitives i simplistes i perquè ens tracten com a justets mentals i això potser només reflecteix la seva inseguretat.
D'una campanya se'n treuen conclusions, però no seguint el dia a dia, si no a partir de quatre titulars. I aquests qinze (?) dies han deixat algunes coses força clares. Només cal que un s'hi fixi una mica, que també hi tenim la nostra part (hem de fer els deures) de reponsabilitat.
Però amb això, l'escala que m'ha vingut a les mans no sé si s'adiu gaire amb el que estava reflexionant. Mireu-la bé perquè és d'aquelles punyeteres. No s'hi pot entrar directament, a sac que en diríem, perquè al final hi ha..., no hi ha res, o, millor dit, hi una alçada d'un parell de pisos. Llàstima que no vaig poder fer la fotografia de l'altre cantó per comparar. És una escala que ens mena al salt al buit.
Potser sí que és un bon exemple per reflexionar abans d'anar a votar.
Vull deixar dos enllaços per si algú la necessita aquesta reflexió abans de Tots Sants. L'un seria el de la campanya real i l'altre, el de la campanya irrreal (pronunciïs amb "erues" model Trias, no sé si s'entén... o, directament, amb fff de feliuisme).
Ah, a partir de demà, els col.laboradors d'aquesta casa ja signaran totes les seves cròniques que fins avui no feien com a senyal de protesta perquè bla, bla, bla, ...