31.10.13

De moderats i radicals

En l'evolució de l'anomenat "procés" (el que ens porta a la independència, és clar), hi anem trobant tota mena de variants, propostes, innovacions, algunes desitjades, altres posades amb calçador, però totes, només faltaria, legítimes segons ho marca la personalitat d'aquell que les proposa.
La darrera introducció és la "moderació", com a concepte que sembla voler plantejar la necessitat d'aigualir la flamarada del sector independentista o, si més no, del partidari del referèndum sí o sí. L'editorial de La Vanguardia del diumenge 27 d'octubre, "¿Quién teme a los moderados?", n'és l'origen.
I, com a conseqüència podem trobar, per exemple, avui a El Periódico, l'"Elogi del radicalisme" de l'Ernest Folch.
S'és radical per ser independentista i/o moderat per buscar terceres vies o voler mantenir la situació actual? Van renyides l'autodeterminació i la moderació?
El diccionari em diu que el moderat és aquell que defuig tot extremisme o tot excés.... I doncs?
Per a mi, la independència entra en la normalitat més absoluta, sense excessos ni extremismes, i entenc que la podem assolir després d'un procés ple de negociacions i determinació, de diàleg, com diu l'editorial godonià.
Com diu en Folch, al mateix temps el procés català és profundament radical. I ho és en el sentit que és trencador i arrossega un tossut inconformisme de revolta cívica. I doncs, una altra vegada?
Al final, ens perdem donant voltes i voltes en conceptes més de tertúlia que no pas de necessitat política ni ciutadana. Començaria a ser necessari que s'actués amb determinació. No podríem encunyar aquest terme com a principal?
Necessitem una resposta presa amb determinació sobre el referèndum, la data i la pregunta. No ho podríem tenir ja? Hem d'anar deixant que la iniciativa es desplaci tal com el pont aeri? A qui fa por portar la iniciativa?
A veure si actuem amb determinació d'una vegada!
Publica un comentari a l'entrada