21.5.12

La música de la lletra

Sempre he "admirat", amb unes quantes cometes a cada costat, la gent que se sap de memòria totes les lletres de totes les cançons, de tots els estils i en tots els idiomes. N'hi ha de qualsevol edat i condició, nens, adolescents, veterans, pobres, rics, poden ser masculins o femenins, amb un alt o baix coeficient intel·lectual, però amb una memòria i una capacitat d'imitació (perquè no em vindran a dir que saben i entenen el que diuen) dignes d'estudi.
Si algú que llegeix "això" està comprès en aquesta categoria humana, segur que estarà pensant que el que soc jo és un envejós de m... Res més lluny de la realitat. Bé, una mica sí, per què negar-ho.
Jo soc d'aquells que enganxem la música, que no estem per la lletra, però que tenim clar que, sentint una cançó, podem deduir, per la música i l'entonació, que la lletra segur que és bona.... No fa falta desir nada más....
I, per això mateix, tenim un doble premi el dia que som capaços de posar l'atenció únicament i exclusiva (que malament que sona això) en el vers. Quin plaer!
Només em queda un dubte, i és si en la resta de la vida, quan no hi ha música, també tenim problemes en seguir i entendre la lletra.
La vida és un dubte constant.... ja ho deia la meva àvia. O no era això el que deia?
Publica un comentari a l'entrada