![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhexDd33SipJ07bsNxy-ZIKgC2Id21TCyKWd9AW-KQa5DBrAUntc-UL-Zy7QIcKvbN_9qGS3HUVj3OgLSzx7uSSYFfTgA7yqd4e14US8Vg5UtstPfLdUGly-LcHN89_fC8WjwCygw/s320/12-05-15.jpg)
Sembla mentida com pot ser de determinant la disputa d'un partit de futbol. Logra ajornar esdeveniments, retardar reunions, trobades o assemblees i si, a més, és una final o un dels partits propers, la importància passa a convertir-se en imprescindible.
Avui el Barça ha passat a la final de la Champions, perdent per 3-2, però aconseguint aturar la força de l'equip alemany. Tot i que al meu voltant hi havia qui estava patint i entonant un aiaiaiai cada vegada que a deu minuts del final (10!) i amb tres gols d'avantatge el Bayern s'acostava a porta. Coses de la idiosincràsia culé....
Ah, i les eleccions? Bé, gràcies!
Avui no toca, avui tocava Barça i en aquest apartat podem posar-nos d'acord gent de totes les opcions polítiques. Així sia!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada