21.5.15

#campanya_EpC_14

Per més que intenti fer veure que això d'una campanya no és més que posar sobre la taula uns programes, unes intencions, unes estratègies i unes conviccions, no crec que ho aconseguís. Més que res perquè la meva cara no ho sabria demostrar. O com diu la dita, "un amb la cara ja paga".
Una campanya electoral cansa, per petit que sigui el poble o per modest que sigui el partit. La seriositat, el compromís i la responsabilitat es noten des del primer moment del dia fins a la darrera hora de la setmana.
Queda un dia de campanya més un de reflexió. Curiós això de la jornada de reflexió. Després de quatre anys del corresponent mandat, després de quinze dies de campanya, després de poder veure i llegir els programes, els fullets o els cartells, després de tot això, ho hem de posar tot en les mans de la reflexió de les hores anteriors a l'acte de votar. El que deia, curiós.
Ara ja "només" falta fer un acte, un de distès, informal, quasi inexistent, la veritat. Serà l'anomenat acte final. El nom no fa la cosa, us ho ben asseguro.
Aquesta nit ja no he donat voltes a cap paper, ni a cap parlament. Per una part ha significat un descans, per l'altra espero que sigui l'inici d'una gran feinada.