10.5.15

#campanya_EpC_3

Mujer, primorosa clavellina que brindas el amor, yo soy caminante que al pasar arranca las hojas de la flor y sigue adelante sin recordar tu amor.

Aquest diumenge ha tocat fer un acte públic: un vermut popular. Però no havia de ser un vermut qualsevol; era un "vermut a tres bandes", és a dir, hem convocat un acte protagonitzat per tres candidatures a l'hora: Entesa per Calella, ICV i CUP, una cosa que no s'ha vist "mai" per aquests verals.
Però no és la meva intenció parlar de l'acte; d'això ja se'n cuidarà la premsa, si més no, la local. 
A quarts de deu del matí he hagut d'agafar el cotxe per carregar part del material que després hem fet servir: taules, una carpa, cartells, quatre eines, uns cubells. I una de les primeres coses que faig, automàticament, quan pujo al cotxe, és posar la ràdio, i avui, com que era diumenge i les tertúlies vàries estaven de descans dominical, he posat de dret Ràdio Cale
lla. 
Quina música és la majoritària a les emissores locals els matins de diumenge a primera hora? Indiscutiblement, la sardana i la sarsuela.
Sentir uns minuts de la Canción del Olvido m'ha fet retornar a les matinals de diumenge que el meu pare ens oferia, orgullós dels seus discos i el seu tocadiscos. "La canción del olvido" i "Bohemios" eren les dues úniques sarsueles que recordo o, potser, les dues úniques que tenia, no ho sé.
I aquests records m'han donat una mica més d'energia per afrontar el dia. O la campanya sencera.
Parlar d'eleccions municipals és, evidentment. parlar de proximitat. I parlar de diumenge al matí (de fa quaranta anys), per a mi, té una banda sonora amb sardanes i sarsueles.
Publica un comentari a l'entrada