Ser cap de llista tampoc és un fet gaire habitual i el diàleg distès amb algun altre ex.candidat tampoc té per què ser massa habitual.
Tot això el que ha comportat és que l'adrenalina ha fet avui uns recorreguts per dins meu sense cap mena de control. Adrenalina, nervis, déumeu quina diada.
I fent una mica de resum he de dir que l'entrevista del matí m'ha anat prou bé, ha sigut distesa, àgilment portada per l'entrevistador i m'hi he sentit molt còmode, la veritat.
El debat, per una altra banda, ja ha sigut una altra història. El control del temps, el públic, la tensió dominant, els nervis (una altra vegada), tot es converteix en una cascada emocional.
I el balanç global?
Personalment hi poso bona nota, ha sortit fins i tot millor del que pensava. Vist des de fora, segur que es podia haver millorat força.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada