11.8.09

És l'estiu

Són imtges trobades...
Un matí, una tarda, qualsevol espai de temps... Espai de temps, quina paradoxa, no?
El temps, fins i tot ell, el temps (...ese hijo de puta, que deia aquell), passa d'una manera diferent, indiferent, deixant un rastre que no es pot trepitjar.
I el blau, tots els colors del blau, busquen la seva definició des del matí fins el capvespre. Sense oblidar-se, sense allunyar-se...
Tot, per anar a parar al mar...
............................
Publica un comentari a l'entrada