10.8.12

Calellencs de "o caixa o faixa"?

Abans d'ahir vaig llegir al Punt l'entrevista que la Teresa Màrquez feia a l'alcaldessa de Calella Montserrat Candini, sota el titular: "Ens estem traient els complexos".
No és pas la meva intenció fer una valoració global del pensament i els desitjos sobiranistes de Montserrat Candini, déu me'n guardi avui per avui, però sí que hi va haver una frase que em va fer trontollar el meu nou iPad de les mans: "No m'agrada que em marquin la pauta col·lectius, del tot respectables, però que actuen sota el lema “o caixa o faixa”. Hem de defugir la política d'enfrontament i de fragmentació".
Vaig coneixent cada dia més l'habilitat oratòria de la senyora Candini, així com el seu control de la imatge, de l'impacte personal, de la relació directa, etc, com per dubtar (mai) que no hagi mesurat totes i cada una de les seves paraules i dels seus "moviments". L'afirmació, el dard, per tant, no és gratuït. Mai no és gratuït.
(Bé, faré un incís per dir que sí, que crec que darrerament ha comès un error en aquest joc de paraules, imatges i impacte: la insistència en atribuir al senyor, ai perdó, a un empresari anònim, el poder de decidir on, quan i com posa i utilitza un pal per a la bandera... però aquest és un tema que es podrà tractar un altre dia).
Em podria detallar un sol cas en què des de Calella decideix! o l'ANC s'hagi actuat sota el lema "o caixa o faixa"? Quina força tenien aquests "col·lectius" davant els seus 600.000 vots a la província de Barcelona, o els 2.600 a Calella? Carai!!
Des  de setembre de 2009 fins avui hi ha hagut trobades, trucades, correus, mocions, discussions, intents constants d'anar junts... Quan s'ha dit a CiU "o caixa o faixa"?
Ja està clar que el partit es juga a diferents nivells, que un és de divisió d'honor i l'altre... no, però aquí és on s'hauria de veure el "canvi de maneres de fer" de la senyora Candini. I no és veu, no es veu que es vulgui obrir a les demandes que s'estan fent des del carrer, des de l'anomenada "societat civil". No hi ha el diàleg que hi podria haver, no hi la mostra de confiança als "adversaris" polítics que hi hauria d'haver, no hi ha la valentia política d'obrir l'Ajuntament als ciutadans. Hi ha, només, una mostra constant, dia rere dia, de voler demostrar qui mana i qui controla l'aparell, la ciutat. (I aquí hi té la seva part de responsabilitat la resta de grups municipals, és clar....).
O amb mi o contra Calella, o amb nosaltres que hem guanyat (?) o el caos.... Són expressions que recorden pel·lícules antigues....
I, tornant a l'entrevista i per acabar, tres frases "demolidores": "No vull que em donin lliçons de patriotisme", "no entraré a polemitzar" (sempre acaba amb la darrera paraula) i "no crec en el pensament únic".
Compte amb això del "pensament únic", molt de compte, perquè al final algú podria pendre mal, i no precisament els col·lectius respectables sorgits de les bases ciutadanes que intenten ajudar a tirar el país endavant cap a la seva sobirania.
---------------
- Entrevista al Punt de Teresa Màrquez a Montserrat Candini
- Resposta de Xavi Ponsdomènech
- Rèplica de Montserrat Candini

 
Publica un comentari a l'entrada